dissabte, 12 de juny de 2010

Pas de gòndoles

 
Hi ha un refrany venecià que diu que no hem de malgastar el temps que tenim.
El juliol de 2006 vaig estar a Venècia. Cert que estava a vessar de turistes i cert que feia molta calor però, sincerament, per a una persona com jo que fuig de l'aglomeració de gent i de la calor humida, vaig gaudir aliena a tot el que no fóra la pròpia ciutat.
La fotografia que hi ha dalt la vaig i les altres dues les vaig prendre des d'una gòndola (no, el gondoler no va cantar i sí, anava amb una samarreta a ratlles blanques i negres). Aquestes atraccions turístiques són cares i podem semblar un excés innecessari, almenys jo vaig arribar a pensar acò tenint en compte que no em sobren els diners. Tot i així, vaig pujar perquè anava acompanyada de sis amigues i repartirem els diners: no em vaig penedir pas.


El turista (tots som turistes, mal que ens puga pesar la connotació pejorativa de la paraula) que realment té interès en contemplar la ciutat no pot deixar passar passejar pels canals. Vaig veure el palauet on va romandre Mozart durant l'estança a la ciutat, la residència del famós Casanova i vaig contemplar la roba estesa multicolor sobre les façanes renaixentistes compartint balcó amb els plantes penjoses, les curioses senyals de tràfic dels gondolers, etc. al cap i a la fi, detalls de la ciutat que és impossible gaudir si no hi puges a una de les gòndoles.
Vaig prendre compulsívament mil fotografies dels canals. Les aigües de blau difòs emmarcades amb els edificis terrossos i segmentades pels petits ponts de la ciutat. Una estampa típica que malgrat haver-la vist nombroses vegades no em va deixar d'impressionar tal qual es repetia en tots els carrerrons.
La propera vegada promet fer cas del refrany i aprofitar el temps quedant-me almenys tres dies, visitaré els palauets, em desfaré les soles recorrent els carrers i els aparadors a vessar de màscares, em faré un Martini rosso a la plaça de sant Marc (encara que em coste mig sou!), em perdré al palau del Dux i pujaré en gòndola.


Si algú té curiositat per la ciutat i vol veure pel·lícules, articles o llibres (que paguen la pena) que en parlen pot picar baix.



Articles:
Venecia: los secretos de una ciudad enmascarada
La Venecia de Visconti

Llibres:
Corto Sconto itinerari fantastici a Venecia (Fuga&Lele)
Venezia (Ernst Steiner)
Mi fuga de las prisiones de Venecia (Casanova)
El mercader de Venecia (Shakespeare)
Arte y vida en la Venecia del Renacimiento (Patricia Fortini)

Pel·lícules:
Muerte en Venecia (Antonioni)
El Casanova (Fellini)
El mercader de Venecia (Michael Radford)
La veneciana (Mauro Bolognini)


4 comentaris:

  1. Aquest article és digne d'una guia Pilot! Les fotos molt xules sobretot la de la roba estesa, de segur que no es troba en els llibres de viatges! Esperem impacients el següent article!

    ResponElimina
  2. Ja m'agradaria a mi dedicar-me a presentar eixos programes!!!

    ResponElimina
  3. La veritat és que no he estat mai a Venècia, i tinc moltes ganes d´anar, però sens dubte, des de la teua experiència personal, així com des de la teua genial descripció, ara tinc moltes més ganes d´anar!
    Com diu Emili, esperem impacients el següent article!

    ResponElimina
  4. :D!! Gràcies Héctor! Pot semblar un tòpic però és una ciutat fascinant! Jo tinc moltes ganes de tornar (a veure si podem organitzar un viatge :D!!!

    ResponElimina

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...