dimecres, 7 de juliol de 2010

El banquet

El títol d'aquest post, lluny de fer referència a la magnífica obra de Plató i que podeu (re)llegir picant ací, està posat en relació a la temàtica que el fotògraf Eugenio Recuenco (que, per cert, vull agrair a LaiO que me'l donara a conèixer) ha inclòs a una de les seues noves sèries.


No sabria explicar si està relatant algun conte de l'imaginari popular o si s'ha deixat endur per alguna inspiració pròpia fruit d'alguna barreja d'històries ja existents. Tot i així, les tres imatges que ací us deixe m'han hipnotitzat completament: la primera d'elles amb el que sembla un Barbablava a un bany turc i dues odalisques embriagades als seus peus...



Aquesta segona, sense dubte, la millor de totes. Un quadre plàstic com cap altre: el bodegó propi d'un Zurbarán a primer terme, la noia sobre la taula de la que surt la llum de l'escena, els comensals amb els ulls fora de sí en un estat d'ansietat i èxtasi consumint els àpats...


La darrera imatge deixa les restes del convit, amb el bodegó desfet, el mobiliari pel terra, les deixalles de la noia i un endarrerit comensal tip de carn però que mira la taula amb golafreria.

La seqüència total m'evoca un conte que vaig llegir fa temps i que pertanyia al folklore popular. Si no recorde malament es titolava una cosa així com Les dues germanes. La història era breu i tractava sobre un jove noble que arriba a un poblet i tria a una de les dues germanes per desposar-la i dur-la al seu castell. La refusada, enutjada, llença per un barranc l'escollida i ocupa el seu lloc. En arribar tots dos a la terra del jove, la núvia és abillada per al sopar del qual no sap que serà el plat principal.

Malauradament no recorde a quina zona europea pertanyia el conte i tampoc l'he trobat enlloc a la xarxa. Tant fa! Al cap i a la fi, tant la magnífica seqüència d'Eugenio Recuenco com la història elaboren una narració que barreja el vampirisme masculí sobre la gelosia i l'erotisme femení en un quadre tenebrós però no per açò menys seductor...al cap i a la fi, l'excèntric geni Dalí va dir que el canibalisme és una de les manifestacions més evidents de la tendresa...

2 comentaris:

  1. Aquest home només sap superar-se? Per cert, no coneixia el conte. Molt bo, especialment el final. Prenc nota per si em demanen que en conte un.

    ResponElimina
  2. Jo tampoc m'explique la genialitat del senyor Recuenco LaiO! Impressionant!!!

    ResponElimina

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...