diumenge, 25 de juliol de 2010

Envejosa


Aquesta peça de 1892 anomenada Circe envejosa (i que algun ric afortunat té a la seua col·lecció privada...) és del prerafaelita sir John William Waterhouse, un dels meus pintors preferits. 
Avui m'abellia mostrar-vos el quadre, força seductor: els cabells vermells sinuosos, els ulls amenaçadors, els llavis vermells, l'estampat de paó en un indicador d'alienació de la civilització i el líquid verdós vessant-se del recipient de cristall sobre una estranya criatura aquàtica. 
Normalment, quan una donzella apareix a una representació vessant líquid d'un recipient simbolitza la pèrdua de la seua virginitat, cosa que acó no s'acompleix però que podria identificar-se amb les relacions sexuals que Ulisses manté amb la maga Circe, protagonista del quadre i amb l'enverinament amb les metzines de la fetillera sobre els seus companys de viatge. No oblidem que la seua història es remunta a l'Odissea d'Homer convertint-se en un dels capítols més coneguts de la magnífica obra que podeu (re)llegir picant ací.

Ací baix us deixe un vídeo anecdòtic que arreplega la còmica interpretació per part de Matt Groening del capítol de la maga a The Simpsons.

2 comentaris:

  1. A mi del quadre em crida l'atenció la seua mirada perduda i fixa amb força, els seus peus nuets que estan com en l'aire, com fent puntetes i la poca feminitat (pel que fa als cànons de l'apoca) que té Circe. Supose que la força del quadre és l'acció, no ella.
    "l'estampat de paó en un indicador d'alienació de la civilització"
    no entenc en quina mesura l'estampat de paó simbolittza alienació ..és una característica de Waterhouse ...? :( m'ho pot explicar senyoreta? :) és un plaer llegir-te.

    ResponElimina
  2. Salut Lisa!
    Disculpa que no haja explicat millor allò de "l'estampat de paó en un indicador d'alienació de la civilització", doncs no està del tot explicat.
    Al prerafaelitisme es va passar de la dona angelicata (Ofèlia, Ariadna) a la femme fatale (Lilith, Circe, Morgana, etc.), l'amant estèril, la bruixa. Els artistes d'esta corrent representaven a moltes les dones fatals amb pells d'animals (llepodard, tigre,...) per tal d'indicar el seu salvatgisme, la seua marginació del món civilitzat, la seua vida al bosc o les perifèries de la ciutat (un tret més d'aquesta tipologia de dona). Els motius d'aquesta germanor romanien a móns i llegendes aliens de l'inicipient revolució industrial, símptoma de "l'avenç" de la civilització.
    És per aquest motiu que l'estampat del paó reial als ropatges de Circe (maga habitant a una illa apartada de la resta) posa de relleu aquest salvatgisme, aquesta "marginació" diguem-ne, del món de les "polis".
    Espere no haver-ho fet massa enrevessat, m'enrotlle massa moltes vegades!
    De pas, volia comentar-te que malgrat que els cànons socials de bellesa no coincidien amb aquestes dones, els membres de la germanor sí que hi veien una dona ideal de llavis vermells i carnosos, pell blanca, cabell ondulant i amenaçador i cabell preferentment negre o vermell. És una noteta! ;D! Estic d'acord amb allò de que l'acció reforça en molta més mesura la imatge que no pas només la presència d'ella!

    Moltes gràcies per llegir-me! Així paga la pena invertir el temps fent posts!!! :D! Moltes gràcies!

    ResponElimina

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...