dimarts, 31 d’agost de 2010

Belle au Bois Dormant


Avui vos oferisc les versions de La Bella Dorment, entre les que podem contar la de Charles Perrault al seu llibre Contes de Mamà Oca (1697), Belle au Bois Dormant, la dels Germans Grimm, Dornröschen i la que s'acosta més a l'arrel de la tradició oral, la Saga Volsunga (text islandès en prosa del segle XIII), a un episodi en el que Sigurd (heroi alemany) deixa a Brunilda (valquíria) prometent tornar per casar-se amb ella. 
Per a variar agafarem la versió Disney que a la majoria ens ha arribat com l'única amb tres fades grassones i xafarderes, dos reis d'enteniment curt i una bruixa que capta tota la meua atenció.
Així doncs ahi va la sinopsi de la versió de Perrault...

"Hi havia una vegada uns monarques que tingueren una filla i organitzaren una festa pel seu bateig. Convidaren a totes les fades del regne (7 en total) i lis regalaren un cofret  d'or, diamants i robins (no pretenien res ni era una indirecta...ejem). Així doncs, les fades convertides en madrines de la nena li concediren un do per cap:
  1. ¡Seràs la més bella de totes les donzelles! (potser és que havia nascut molt desgraciaeta...)
  2. ¡Tindrás la bondat d'un àngel! (açò és un favor als pares)
  3. ¡La gràcia de una gasela! (se m'ocorreixen animals amb més gràcia)
  4. ¡Ballaràs amb tota perfecció! (Nacho Duato, vinga!)
  5. ¡Cantaràs como un rossinyol! (d'ahi li va vindre la idea d'anar a Factor X amb 50 periquitos damunt)
  6. ¡Tocarás tots los instrumentos musicales de maravillas! (la "mujer-orquesta", tot un negoci)
Aleshores va entrar la fada malvada cridant enfurismada que no l'havien convidada i va condemnar amb un encanteri la princesa dient que moriria el dia que complira 16 anys al punxar-se amb una agulla. Afortunadament per a la nena, la darrera fada no havia donat el seu do i va revertir l'encanteri, així que en punxar-se no moriria sinó que dormiria fins 100 anys i un príncep la despertaria amb un bes. Tot i així el rei va manar destruir totes les agulles que es trobaren al regne.
No obstant, la princesa, en complir 16 anys va veure una cambra petita al castell on lava entrar i agafà una agulla encuriosida per no haver-ne vist mai cap i va passar el que havia de passar. per  atabalada! Es quedà dormint la mona 100 anys.
El rei la va dur al seu llit d'or i argent i va cridar la faga que havia revertit l'encanteri per a que fera adormir-se a tot el regne fins que ella despertara (i ja ho pagaren els pobres que no tenien la culpa de res). Un bosc màgic va cobrir el castell en aquell moment.
Passà un segle i un príncep que passejava a cavall es va detindre. Va descobrir el llit de la princesa i la va despertar amb un bes. Les noces es celebraren amb un gran festeig el dia següent.
Però ací no acaba la cosa perquè la mare del nuvi era bona de pelar i menjava nens a més d'intentar-ho amb la princesa."

En fi, si comparem la versió de Perrault amb els Grimm veiem que la princesa va enganyada per la bruixa a la segona versió mentre que a la primera és una atabalada. A més, Perrault peca de masclista per no concedir a la nena intel·ligència (cosa que sí fan els Grimm). Entre aquestes versions també hi ha la diferència que la història dels Grimm té un final feliç només es desperta la jove (sense sogres perverses).

Ja posats podem donar una ullada a la pel·lícula Disney: les fades són tres que li concedeixen bellesa, una bonica veu i el somni. La princesa està vivint amb elles fins els 16 anys, que és quan torna al castell i allí, fora de sí, es punxa el dit. Ja ha conegut el príncep al bosc amb el qual ja estava promesa des del seu naixement, i lluita contra la bruixa convertida en un drac i la mata abans de despertar la jove.

No podem oblidar que la traumàtica cançó del Príncep blau ve d'aquesta melodia. De pas teniu ací una versió dels genials Martes y 13.



Si vos ve de gust (re)llegir la versió de Perrault pique al següent enllaç. Si també vos abelleix donar una ullada a la dels Grimm piqueu ací.

2 comentaris:

  1. Aquí expliquem que és un fus de fer fil, no una agulla. Suposo que a cada lloc és un instrument punxant.

    ResponElimina
    Respostes
    1. I la forma de punxar-se i el final i les virtuts que li donen...la tradició oral és el que té ;D!

      Elimina

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...