dimecres, 25 d’agost de 2010

Den lille havfrue


La sireneta és un conte que tots hem escoltat/vist (factoria Disney, of course) al llarg de la nostra vida. 
És cert que molta gent haurà conegut la veritable història narrada pel danès Hans Christian Andersen a banda de la versió adulterada per Disney, de fet, recorde molt bé un llibret d'una companya de classe en el que la sireneta està plorant a una il·lustració de la darrera fulla mentre veu com el seu príncep es casa amb una altra. Tot i que no és fidel 100% a l'original però almenys ja s'acosta.
De totes maneres ací vos oferisc un resum de la versió original i els seus punts conflictius... 


El conte d'Andersen comença amb l'aniversari de la protagonista: una sireneta a la que no posa nom. La jove pot ascendir per primera vegada a la superfície en la qual contempla un home a una festa sobre un vaixell que és víctima d'una turmenta. La sireneta s'afanya a nadar per tal de salvar el príncep que ha caigut inconscient a l'aigua. Queda tan enamorada que acudeix a una bruixa marina per demanar-li cuixes i així poder estar amb ell a terra ferma. La fetillera, que lluny de ser dolenta li adverteix sobre els perills de ser refusada, li treu la veu i li concedeix el desig. 
En arribar a la costa és acollida pel príncep però aquest s'enamora d'una altra dona i es promet en matrimoni. és aleshores quan les germanes de la sireneta s'assabenten de la història i es tallen els cabells per oferir-los a la bruixa i demanar-li una solució. Aquestes aconsegueixen comunicar-se amb la protagonista diguent-li que haurà de matar el príncep amb un ganivet que li entreguen per salvar-se, pel contrari, es convertirà en bombolles de mar. Negada a fer-ho, és duta per fades dels vents al cel.

Llegint detingudament el conte esbrinem uns quants punts importants: 

Per a començar, la fetillera es un personatge més aviat neutral i sense cap connotació antagonista.El príncep, des d'un inici, està enamorat d'una altra dona sent la sireneta la que s'ha encapritxat d'ell i a més, sembla molt significatiu que la protagonista no rep un nom propi i que haja de callar-se per pujar a la superfície...

Una de les característiques dels contes d'aquest autor són les al·lusions als seus fracassos sentimentals amb dones i homes a més del seu complexe físic. D'aquesta forma podem contemplar el desengany de la sireneta com un mirall de l'experiència d'Andersen que va veure nombroses vegades com les seues declaracions d'amor es veien refusades.

Si voleu llegir el conte complet podeu picar ací i si desitgeu donar una ullada al manuscrit original podeu accedir a aquest enllaç.

6 comentaris:

  1. Que interesante Teres!! No sabía que el cuento de la sirenita era diferente de como la interpretaron los de Disney. Aunque teniendo en cuenta los intereses de la famosa factoria, no me extraña que cambiaran algunos aspectos del cuento, sobre todo para asegurar el final feliz de la hermosa sirenita. Creo que desde un punto de vista más adulto, y habiendo visto la versión happy ending de Disney, el final original es mucho más bonito y transmite un mensaje mucho más sólido que el de Disney, cuyo final vemos reproducido en miles y miles de películas desde que el cine es una industria.

    ResponElimina
  2. Larsons!!! Qué gusto verte por aquí!!!
    Totalmente deacuerdo contigo en que se debería mantener el final...no sé si de pequeña hubiera pensado lo mismo XD! Como era un poco especial igual sí lo hubiera hecho no sé.
    De todas formas lo que más me impacta es que la sirenita no tenga nombre y tenga que callarse para acceder al "mundo real"...podría deducir muchas cosas de esto...

    ResponElimina
  3. Clar que Andersen tracta el tema dels complexes físics sovint... Com que ell en tenia un de ben gros! El pobre, segons sembla, no responia precisament als cànons de bellesa d'un adonis, i això l'amargava. Les seues versions dels mateixos contes dels germans Grimm són, per això, un xic més amargues (i més interessants).
    Completament d'acord amb tot el què s'amaga darrere de la impossibilitat de parlar de la sireneta. Tota una anàlisi, en podríem fer. Pot semblar un recurs per fer més interessant la història, però m'agrada més pensar en una "regla" que impedeix obrir els ulls a la humanitat de tot allò que desconeix, d'eixe món de somnis i màgia.

    ResponElimina
  4. Ja vaig vore la seua fotografia en fer el post i pobret meu estava espentolat...em vaig recordar molt de tu en escriure'l perquè fores la que em va parlar dels seus complexes físics aquell dia que raonàrem respecte als contes originals (els 7 cabrets jejeje)!
    I bona alternativa la que dius: una "regla" que impedeix obrir els ulls a la humanitat de tot allò que desconeix, d'eixe món de somnis i màgia.

    ResponElimina
  5. Cert, aquesta és la versió bona! Hauríem de recuperar els contes tal com eren; amb personatges bons i dolents, amb llops que maten i moren, i amb protagonistes que s'assemblin al món real.

    ResponElimina
  6. La caputxeta és la primera víctima del llop en una metàfora de la pèrdua de la virginitat! I era medieval...veges com ha canviat el conte...mai millor dit.

    ResponElimina

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...