dimarts, 21 de setembre de 2010

Erotisme, nuesa


El mot "erotisme", segons l'Encliclopèdia catalana o més aviat en un fragment de la seua llarga definició, és: 

Recerca, investigació i evocació del plaer que enriqueix les possibilitats del desig sexual.
Comporta una disposició i un conjunt de recursos de la imaginació per a mobilitzar la sensualitat sota la pressió d'aquell desig. L'erotisme comprèn tot el que fa referència a l'amor i que hi porta, i és, alhora, la seva expressió i realització. És també un canal vital de comunicació, car es val de tota classe de gests que expressin el plaer o que hi portin, i que donen a la sexualitat una dimensió subjectiva i personal que comporta un alliberament sexual.

Tot i que fer un post dedicat a l'erotisme amb tots els punts que m'agradaria tractar no és possible perquè no m'agrada extendre'm en excès, m'abelleix saber quina idea teniu sobre un punt bàsic contingut al concepte: la nuesa. Per aquest motiu vull posar de relleu qüestions sobre les que seria interessant reflexionar ja que abans de dedicar un article definitiu a aquest primer punt vull saber la vostra opinió: és més eròtic un cos completament nu o simplement la insinuació? la nuesa completa o parcial? la intencionada o la espontània? quin és el límit entre el nu eròtic i el pornogràfic?

En fi, què és el nu eròtic per a vosaltres?



Aquesta entrada pot no ser recomanable per a menors de 18 anys.

4 comentaris:

  1. De totes les maneres existents de manifestar l'erotisme és evident que un cos nu en una postura suggerent (no precisament sexual) acostuma a despertar la líbido d'hom. Al meu parer, una mirada, un somriure o un coll podem resultar tremendament sensuals; fins i tot una postura quotidana com ara observar la parella llegint... Potser l'erotisme no el té la persona en qüestió; aquest és tranformat o interpretat per la persona que el capta.

    ResponElimina
  2. És interessant el teu punt de vista ja que inclous el teu sentit d'erotisme a un costum tan quotidià com pot ser un cos relaxat llegint i, a més, pel fet que situes el potencial eròtic en la mirada i no en l'objecte. A més, parles en un moment concret de la parella, de la qual cosa, es dedueix que identifiques majoritàriamentt l'erotisme amb la relació afectiva. Prenc bona nota, és molt interessant!

    ResponElimina
  3. Hum! aquest és dels posts que m'encanten, que em fan pegar voltes al cap per a escriure. La visió d'Emili és molt interessant, la bellesa, l'erotisme, el desig, estan també en l'esguard de l'observador, és potser l'enorme poder de crear bellesa allà on volem que hi siga, i això és compartit... opine que hi ha ha tantes deesses de l'erotisme com dones que vulguen ser-ho. Hi ha cossos molt diferents, i cadascun pot tindre una càrrega eròtica enorme, en la qual compten també molt les actituds (un esguard, un moviment, un to de veu, fins i tot). Per altra banda, la roba també és una cosa d'interès, pot potenciar l'erotisme, mitjançant el suggeriment, l'ocultació i la mostra modulades... la visió del que seria descordar lentament un vestit llarg de botons, de tela lleugera, i com s'obriria deixant veure els pits, el melic, la vagina, les cuixes, és de gran erotisme, per exemple. Però un cos totalment nu, segons l'actitud, la posició, el lloc, i demés, té un erotisme immens també. En aquest cas, el tractament artístic o no seria potser el que diferenciaria entre erotisme o pornografia, de manera tosca, perquè també podria haver pornografia de gran qualitat artística (parlem potser del caràcter explícit o insinuant?)

    ResponElimina
  4. Vaja! Quina imatge més sensual la del vestit abotonat, no havia reparat en la roba a l'hor ad'escriure el post, sense dubte, dóna per a un altre! Paradòjicament despullar-se pot ser molt més provocatius que el propi nu!

    ResponElimina

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...