dilluns, 11 d’octubre de 2010

Camí de safrà


Curiosament el món de l'Índia ha estat envoltant-me durant les darreres setmanes i per diferents vies: entrades a blocs amics (Dharma, Artha, Kama), sopars extraordinaris amb Samosa i Pakora, estades a cases amb mobles d'importació o fornets amb essències a un chill out privat.
No sé quants de vosaltres conegueu a Christo i a la que era la seua companya Jeanne-Claude, inseparable matrimoni d'artistes especialitzats en instal·lacions ambientals, però un treball sobre ells m'ha dut a descobrir una de les obres més extraordinaries que mai havia conegut: The Gates.
No tinc intenció de fer-vos una explicació científica diguem-ne, de la instal·lació, sols pretenc mostrar-vos el que a mi m'evoca un camí d'aquestes característiques; una senda feta amb 7.053 "entrades" amb una altura de 5 metres.
L'oportunitat de caminar a través d'unes suaus cascades de safrà cap a una pagoda imaginària envoltada de vegetació; el silenci en un oasi com aquest parc enmig del major centre cosmopolita del món. L'Art.

The Gates va estar exposat el febrer de 2005 al Central Park de N.Y. durant dues setmanes.

Ací vos deixe un vídeo d'aquest evanescent passeig.

3 comentaris:

  1. I més que et va a envoltar si continues llegint-me, que m'estan tornant els venazos indostànics XD

    Doncs aquesta instal·lació del Christo és prou curiosa, no està malament, encara que potser el que busca és una sensació, al ser una obra que interactua amb el seu entorn, difícilment es pot arribar a captar completament si no s'està allà, al contrari que un dibuix o una pintura, per exemple. A mi m'han vingut al cap les escenes de la peli del Petit Buda, on es mesclaven escenes, molt càlides, de tonalitats ataronjades, de safrà, de les llegendes de Buda, i escenes més fredes, en tons foscos i blavosos, de la gran ciutat moderna occidental. Namasté!

    ResponElimina
  2. Totalíssimament d'acord en que una instal·lació perd el seu sentit si no s'està "en" ella; tot i així i malauradament no tinc altre remei que comentar-la sense haver-hi estat (que ja m'havera agradat) :D!
    Espere els teus nous posts sobre la Índia!;D!

    ResponElimina
  3. Vindran vindran... encara que potser s'aniran alternant amb els posts venecians (la nostàlgia m'encalça, últimament). Per cert, espere també els teus contes tradicionals en versió eròtica :D

    ResponElimina

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...