dijous, 28 d’octubre de 2010

Cendrillon


Ja fa temps que no he publicat res respecte a l'origen dels contes així que avui he decidit dedicar el post a tot un clàssic: La Ventafocs.
D'aquesta narració popular sorgiren dues versions més conegudes per la fama dels seus autors: els germans Grimm i Charles Perrault però que atenció, originalment va sorgir a la Xina escrita per Tuan Ch'ing-Shih! A més van rodar diferents versions a Egipte, Pèrsia, o les tribus indígenes de nord-amèrica. Així doncs avui vos oferiré tres versions diferents i la seua comparació.

Tots coneguem la història de l'encantadora i bonica òrfena que roman a mercé de la seua injusta madrastra i més insuportables i opressives germanastres que per acció d'una  fada obté un vestit que l'ajuda a encisar el príncep a un ball per a després perdre una sabateta de cristall amb la que és reconeguda per ell i amb el que es casa-se, no? Especialment per la versió cinematogràfica de la nostra estimada i edulcorada Disney. Doncs permeteu-me mostrar-vos variants que vos descobriran alguns escabrosos detalls...

De la versió original xinesa he de destacar  l'incidència que l'autor fa als petits peus de la protagonista (anomenada ací Yen-Shen, "peus de lotus") que, com molts sabreu és un signe de distinció i erotisme a aquesta cultura oriental. De fet, durant segles es popularitzaren sabates per tal de deformar el peu a les dones per fer-los més menuts. Els amants, com a manifest del seu desig per ells, els llepaven als moments passionals. A més, la narració remarca que la noia tenia "els peus més menuts de tot el regne". De totes formes, aquest tret de bellesa era resultat de la tortura de la madrastra que l'obligava a fer les feines de la casa amb unes sabates minúscules. En què varia doncs del conte que ens ha arribat?

Per a començar, no hi ha cap fada sinó que és un peix parlant (molt recurrent a aquesta cultura) el que amb les seus deixalles després de ser assassinat i cuinat per enveja de la madrastra, concedeix el desig de vestir-la bellament i amb sabates d'or. La resta del conte més o menys transcorre igual a la més popular qua finalitza amb el casament de Yen-Shen i el príncep però que afegeix el detall de l'empresonament de les germanastres  i la mare fins que moren per una pluja de pedres.

De Perrault ens arriba la novetat de la famosa sabatetes de cristall, per quin motiu aquest canvi? Probablement l'elevat valor del material al seu moment era tal que el va aplicar als peus de la Ventafocs doncs el mateix passa amb els Grimm que, en comptes de cristall, fan el calçat d'or.

La versió Perrault és la més light de totes i ens ofereix una construcció diferent en la forma dels esdeveniments: el pare de la Ventafocs viu i li du a la nena una branca que ella planta sobre la tomba de sa mare i de la que brota un magnífic arbre. La fada que ajuda a convertir una carabassa en carruatge i fa realitat el somni de la Ventafocs és una tieta seua. El conte esdevé com tots coneguem i es diferència de la narració oriental perquè les germanastres no són castigades gràcies al perdó de la protagonista, de fet, el mateix dia de les noces reials aquestes es casen amb dos nobles, mira tu!

La darrera de les vessants del conte és la dels Grimm ens aporten una visió del relat un xic diferent. Per exemple, l'arbre que surt de la terra és visitat per un pardal blanc que es posa habitualment ajudant la nena diàriament ales seues tasques. La gran aportació dels germans va ser el sadisme propi de les narracions nòrdiques sobretot al final del relat en el que la venjança o la catarsi fan acte de presència. 
El príncep cerca la Ventafocs a sa casa per calçar la sabata al peu que l'accepte. Les dues germanastres, que tenen peus com barques, són aconsellades per la mare i per tal d'entrar al calçat es tallen el dit gros la major i el taló la menor. Són dues palomes les que les descobreixen en sobrevolar la tomba de la mare de la protagonista indicant que la núvia està a dintre de la casa mentre són enceguades per picotades de les aus. No s'especifica el final de la madrastra.

Després d'aquest repàs sobre mutilacions, tortures xineses i sabates incòmodes vos deixaré uns enllaços per a (re)llegir el conte entre els que podeu escollir entre:

La versió en alemany dels Grimm
La versió en francès de Perrault
La versió en castellà de Perrault

4 comentaris:

  1. aaaaaaaaaaagh. M'han fet pena i tot les germanastres. Ja sé perquè sempre m'ha agradat més la blancaneu (perquè me la imaginava enrrollant-se amb els 7 nans?)

    ResponElimina
  2. Salutacions coco i gràcies per la visita i el comentari! Vols dir que et fan pena? Crec que tinc un esperit massa venjatiu jo...XD! Què bizarro allò de la Blancaneu! El meu conte preferit és el de la Rapunzel (versió original, no la de la Barbie)! Ja apareixerà per ací!

    ResponElimina
  3. Bona tria. Ens devia arribar l'original per la ruta de la seda? Dins un conte dins un conte dins un conte de les mil i una nits? O hi ha un transfons nòrdic de prova iniciàtica el fet de provar-se la sabata? Preguntes deixades a l'aire.

    ResponElimina
  4. Alyebard, és una reflexió molt poètica la de les teues qüestions :D!

    ResponElimina

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...