dimecres, 27 d’octubre de 2010

De simposis i llatí


Si pogueres escollir un període històric per a viure quin triaries?
Aquesta és una qüestió que a tots ens ha arribat alguna vegada en forma de test, reflexió o simplement ociositat. M'entusiasmen aquestes preguntes, ans al contrari de moltíssima gent que les troba inservibles i una fotesa; a mi em sembla que quelcom que tinga una idea bastant aproximada a la realitat històrica a la que voldria acostar-se pot manifestar en una sola resposta diverses cares de la seua personalitat, els seus interessos i el més important, els seus desitjos.
Poder passar una nit a una reunió romana del govern d'Octavi August seria un somni. 
Aquesta fotografia (malgrat tindre xocolate, gran disbarat si vull situar-me a Roma el 27 a.C.) m'ha inspirat un moment oportú al triclinium d'una domus; una entrada passant al costat de l'impluvium de mosaics incrustats en forma de peixos i habitat per morenes enjoiades; una nit de recital...raïm de malvasia de Candia, fruites, vi i mel sobre el marbre als que acudir entre converses, declamacions i discusions acalorades; melodies discretes i copers xafarders...a qui no agradaria passar una nit escoltant les oratòries de Ciceró,  gaudint de la poètica d'Ovidi o mirant de reüll a l'ambiciosa Lívia? I quan arriben altes hores de la nit, com no podria ser d'altra manera, sortir a un peristil per cercar un racó en el que trobar dialèctica a banda i intimitat romana... Si pogueres escollir un període històric per a viure quin triaries?Jo ho tinc molt clar.

Si a algú desitja veure recreacions de l'antiga Roma a representacions artístiques és molt recomanable donar una ullada al genial Sir Lawrence Alma-Tadema.

12 comentaris:

  1. a mi m'agradaria viure en una tribu africana fa uns 100 anys, però de les que no trobaren els exploradors, tindre un home i compartir-lo o ser la matriarca i follar-me'n a dos o tres cada nit i triar de la paraeta i haver de caçar per viure i haver de cantar en grup per passar la vesprada i això seria viure de veres... no com ara que ni patim, ni gaudim, ni vivim i ens fem preguntes com la que encapçala l'entrada, afortunada.

    ResponElimina
  2. A mi m'agradaria viure l'edat mitjana.Anar a buscar relíquies, estar en la cort gaudint de la companyia de trobadors, joglars i donzelles.Intervindre en les desicions polítiques més importants, ser el braç dret d'algun rei, entrevistar-me cada dos per tres amb el papa de torn...

    ResponElimina
  3. No sóc la única que ho té clar pels vostres comentaris ;D!
    Abans vull agrair a LaiO el seu avís d'una errada enorme ortogràfica que se m'havia colat i que ja he solventat, gràcies :)!

    Lisa: Amén a les societats matriarcals! Crec que la ideologia de fa uns anys sobre l'amor lliure encara pregona la idea de lligar-se sentimentalment a algú però intercanviar parelles sense prejudicis (del tipus, més o menys, swingers tot i que açò és diferent). Però vaja, que això no aliena ni els patiments ni les preocupacions que vivim ara dels que, com dius, no ens deixen gaudir pas.

    Emili: M'agrada l'Edat Mitjana i tot el romanç literari i conceptual (si és que es pot emprar la paraula) de la societat però em faria por acabar en mans de qualsevol senyor feudal...clar les dones no tenim drets (ni ànima gairebé) a eixa època.

    ResponElimina
  4. De res, dona. Si la gràcia d'enviar-te un correu privat era que ningú s'adonara...

    ResponElimina
  5. Que bo i quina casualitat el detall de la xocolata....

    ResponElimina
  6. laiO: dona, un lapsus el té qualsevol i m'agrada ser agraïda pel detall d'avisar-me :D

    Candela: vaja que sí!!!ara mateixa t'he deixat un comentari!!!

    ResponElimina
  7. MMMMMMMMMMMMMM!!!!!! entre eixa foto i eixa evocació... no puc més que llegir salivant generosament! Qui poguera, visitar per una nit vetllades romanes imperials... i has sigut molt fina, si no, que baixe Calígula i ho veja! Però això dels períodes històrics, per a viure de veres o de visita? la cosa canvia prou, aspai ;) No només acabar en mans de qualsevol senyor feudal... simplement veure's en qualsevol context de violència, tan comuna i prou forteta. A mi personalment no em desagradaria un tour per la Còrdova del califat, o el Damasc omeia, o el Bagdad abbasí. O la Índia Gupta o Maurya, en alguna de les seues corts principesques o ambients urbans.

    Per cert, podríem fer la vista grossa amb la xocolata... qui diu que no és algun tipus de confit de garrofa? :P

    ResponElimina
  8. Faune, cert que no he especificat en allò del temps de permanença: doncs jo ho plantejava com a forma permanent però considerant que és impossible ho limitava a una visita fugaç. Molt abellidores les teues propostes també sobre el Damasc omeia i demés. Jo tampoc descataria la Barcelona modernista, la Grècia de Pericles ola Veècia rennaixentista, ... per dir només algunes!!!!

    P.S. Vaaaaaaaaaaaaaaal, admetem xocolate-garrofa com a animal de companyia XD

    ResponElimina
  9. La Venècia renaixentista, molt interessant lloc per anar-se'n de vins i de festa amb Pietro Aretino, potser a sa casa amb vistes al Canal Grande, davant del Mercato del Pesce ;) Malgrat la presència també a la Serenissima de la Inquisició, Venècia fou en certa manera una illa de llibertat en mig del convuls oceà de violència religiosa i reacció trentina que sacsejava l'Europa de llavors... Coneixes el llibre "La Venecia secreta de Corto Maltés"? una boníssima guia per a perdre's pels carrerons d'aquesta increïble ciutat.

    ResponElimina
  10. No faria cap lleig a una nit romana, sempre i quant no fos el servus que serveix el sopar! El problema és que m'agraden molts períodes històrics. Però Roma m'apassiona, potser una caminada amb la Legio II cap el mur d'Hadrià.

    ResponElimina
  11. Faune: jajajaj, eixa guia la recomane al post "Pas de gòndoles" :D!

    Alyebard: Tenim aleshores el mateix problema o avantatge ;D! Vols dir que et posaries a una legió directament i cap a la guerra :O?

    ResponElimina
  12. Perquè no?, veure'ls realment en combat i no tanta disparitat de teories de com combatien que hi ha encara. Parlo de les legions després de les reformes de Màrius. De fet també era l'excusa per a veure el Mur d'Hadrià en el seu millor moment, o millor, veure com el feien.

    ResponElimina

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...