dimecres, 20 d’octubre de 2010

Sobre la brossa


Aquesta fotografia m'ha dut immediatament a la ment El dinar campestre (1863), una de les meues fixacions directament relacionades amb Manet junt a l'Olímpia. Un marc silvestre per a un àpat reservat a una banda i un riu per a refrescar-se a una altra.
Algun dia m'agradaria agafar fruites, dolç i vi per estedre-ho sobre una tela a la gespa humida per la rosada. Sempre he volgut sortir així a l'aire lliure, preferiblement a un bosc, en un dia de calor (suportable, per favor) per anar lleugera de roba i endinsar-me en aigües fredes per eriçar-me la pell i poder estendre'm sobre la brossa sota el Sol. 
Quina és la distància entre la idea embafadora d'un esmorzar sobre gespa i el concepte eròtic del mateix? Les formes, la conversa o la companyia? Potser que tractant-se d'una reunió intel·lectual al camp com la de Manet amb la despullada Victorine Meurend i els homes vestits Gustave Manet i Ferdinand Leenhoff no es puga palpar la tensió sexual per la reflexió en la teorització...però evidentment no és l'efecte que la model causaria a l'espectador ja fóra des d'un llenç, ja fóra a la vida real. Trobar a una dona nua immersa a l'aigua seria tornar al voyeurisme o en sortir de l'espai urbà el concepte canviaria per una idea més romàntica (en el seu sentit literari)? En endinsar-nos en la natura hi ha quelcom salvatge o primitiu que ens empenta a integrar-nos en ella? No ho sabria dir, tot i així, és cert que no m'importaria experimentar-ho...

Ací vos deixe un breu vídeo explicatiu de l'obra d'art en qüestió.

5 comentaris:

  1. Poques coses m'agraden més que els desdejunis d'estiu: amb un batí fi vaig al balcó i, mirant la mar, menge fruita fresca. Si em ve de gust, fins i tot, em pose un biquini i una bateta i m'acoste a voreta mar. No cal ni pentinar-se, perquè gairebé ningú es lleva fins un poc més tard. La platja deserta, la mar serena (adormida, encara)... i la fruita fresca, molt important.

    ResponElimina
  2. A mi el que m'agrada dels esmorzars al camp és el dolç no fer res. Fruir de la natura i de la companyia. Jaure. Escoltar l'herba com creix.

    ResponElimina
  3. LaiO: Amén! Mira que l'estiu no em mola gaire però si m'ho pintes així hauré de fer una incursió el proper juliol a la teua residèncie estiuenca per gaudir d'uins matinals tan bucòlics XD!

    Alyebard: Il dolce far niente, fantàstic, vaja que sí!

    ResponElimina
  4. Jejeje quina bona cosa, vaja! és quelcom que tinc ganes de fer des de fa un temps jo també (de fet, tinc una ampolla d'Oporto guardada esperant l'ocasió, pega molt bé amb figues seques, orejones i demés ;) ), però vaja, si no és en estiu, el temps pot donar males bromes, sobre tot si es vol fer un bany... sobre llocs, no és el mateix al segle XIX que al XXI: conec i freqüente indrets d'increïble bellesa i que donen immenses ganes d'entrar a l'aigua, als barrancs de la Calderona... però que tenen depuradores o xalets a un parell de km, amb pous negres que filtren i...

    ResponElimina
  5. Faune: Oporto! Què fantàstic (LaiO compratirà la meua opinió de segur)! Això de les urbanitzacions i edificis industrials...visca l'era tecnològica, oi? Quan trobe algun reducte ja el filtraré (però a poquets, no vaja a ser que ens trobem tots allí a muntanyes XD)!

    ResponElimina

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...