dijous, 14 d’octubre de 2010

Voyeurs...


Aquest quadre anomenat Étant donnés (1946-1966) fou pintat per Marcel Duchamp. L'obra consisteix en una porta a través de la que es pot mirar i per la que es vislumbra una figura femenina nua descansant sobre un llit de branques seques amb una llàntia de gas sobre un paisatge de caràcter muntanyós. Curiosament aquesta obra em fan venir aromes a plantes silvestres com la camamilla o el romaní,...però bé, aquest no és el tema.

Amb aquesta pintura l'artista dadà intentava reflexionar sobre el voyeurisme, les teories sobre el psicoanàlisi de Freud tan en voga pel moment i la presència de la sexualitat en la conducta humana. Però, què pretenia demostrar als espectadors? La provocació és evident però...volia provar que tots tenim algun voyeur a dintre? Que la reacció es devia a un refús d'aquesta conducta inherent a la societat? Que eren reacis a un nu, tot i que fóra d'allò més bonic i natural?, o pel contrari, a la seua visió clandestina?
Què suposa ser un voyeur ara per ara? 
Personalment opine que tots en tenim un a dins, un instint que desitja despullar quelcom atractiu per nosaltres, però al cap i a la fi, un impuls controlat. Tot i així, de tant en tant rumie...què hi ha d'un moment espontani en que algú es troba per atzar un altre (en qualsevol cas parle d'una persona desitjada esclar) treient-se la roba? El no poder apartar la vista podria resultar un acte voyeurista? Suposaria açò un incentiu d'excitació, sense dubte.

I, sobretot i com a última qüestió fonamental, què hi ha més eròtic? Sorprendre algú despullant-se o que ens sorprenguen?

Diverses pel·lícules han tractat aquest tema, si en voleu veure un petit llistat, piqueu ací baix.

Doble cuerpo (Body Double), de Brian de Palma, no necessita presentació aborda totalment el tema.
L'uomo che guarda, de Tinto Brass, fantàstic director de cinema eròtic d'excel·lents cintes, aquesta és una d'elles.
Monsieur Hire, de Patrice Leconte, un dels grans francesos, molt recomanable.
Caché, de Michael Haneke, l'impecable director no toca el tema com a voyeurisme en el sentit sexual de la conducta sinó més de l'espionatge neutral; impressionant pel·lícula això sí. 

5 comentaris:

  1. m'agrada molt el quadre.

    crec que el més eròtic , personalment, no consisteix només a saber si et descobreixen despullant-te o no, el més excitant és imaginar que algú està mirant-te en eixe moment i fer com si res.

    ResponElimina
  2. Vaig parlar fa unes setmanes però no sé si el post ha sobreviscut... A mi m'agrada moooolt mirar :)

    ResponElimina
  3. Lisa: totalment d'acord ;D! Què eròtic!

    Candela: com et vaig descobrir la setmana passada no he vist el post, vaig en la recerca ;D!!!

    ResponElimina
  4. Hummmm no està gens malament el quadre! ;) i sí, en el mirar i en el mirar, hi ha molt d'erotisme també. Jo vaig parlar d'això també fa un temps, al post In ictu oculi (treure el tema em va servir per acabar de donar-li forma a una fantasia vouyerista, que ahi teniu explicada)

    ResponElimina
  5. Faune: vaja que és de veres! I quina fantasia! Força interessant! I mira tu que jo no coneixia el concepte de post-porno!

    ResponElimina

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...