dimecres, 10 de novembre de 2010

Amor Ibahí

Totes les assigntaures del meu primer any universitari es van veure eclipsades per la única matèria de lliure opció que he cursat: Amor i erotisme a la literatura àrab, impartida per una impressionant docent, Josefina Veglison. Sé que almenys un dels meus lectors la va poder gaudir tant com jo així que de segur no li resultarà estrany el títol de l'entrada.
L'amor Ibahí (sensual) és un tipus de poesia amorosa (gazal) contraposada a l'amor Udrí (cast) que tracta de l'eròtica urbana sorgit a època Omeia (661-750) i florit a la Meca i Medina. Va resultar d'allò més innovador perquè resulta intrascendent i lliure de cap intent moralitzador. Un dels seus trets més interessants és que el poema és el resultat d'una anècdota real, lliure d'estereotips i idealitzacions.
Un dels seus poetes principals representants és Umar Ibn Abi Rabi'a, els plaers del qual canta de forma fresca, singular i delicada i en la que les seues dones són enginyoses i es mouen de forma lliure.

Ací teniu Réplicas, un dels  meus poemes preferits transcrit tal qual de llibre La poesía árabe clásica de la professora Veglison:

A una muchacha de formados senos
invité a tenderse, sin cojín, sobre la arena del desierto.
"Así lo haré, aunque no sea mi costumbre", dijo ella.
Y cuando iba a despuntar la aurora me dijo:
"Me has deshonrado. Ahora vete si quieres, o sigue,
si así lo prefieres".
Pero no hice salvo sorber sus encías
y, entre charlas, besarla en la boca.
Me llené de toda ella.
Me envolví en su vestido de seda
y a mis ojos dije: llorad ahora.
Entonces se levantó
para borrar con su manto las huellas
y buscar las perlas del collar desparramadas.

És totalment bella la imatge de la dona esborrant les seues petjades sobre la sorra amb el mant i la metàfora del collar de perles que, evidentment, no clar que vos explique...

9 comentaris:

  1. Llàstima que es perda la poesia... Seria genial escoltar com sona, encara que no l'entenguérem. Tinc curiositat.

    ResponElimina
  2. Doncs LaiO si realment tens molta curiositat Josefina Veglison té el despatx a Filologia a l'últim pis i estic segura que et faria el favor. Si jo estiguera encuriosida saps que no tindria problemes en anar-hi ;D!

    ResponElimina
  3. Es bell el poema, m'agrada, encara que la metàfora del collaret o es mol evident o no l'entenc.
    Et segueixo.

    ResponElimina
  4. JO que sóc del gremi sóc conscient que però en aquesta cas i en aquesta literatura tan arrelada al món del qual prové... una traducció sempre es queda pobra i només ens dóna un tast del que seria tota una obra magnífica. Con diu Laio, la sonoritat, la rima, el context... seria tot una altra cosa...
    a banda d'això, la meua enhorabona a la teua professora, la senyora Veglison, si sap trasmentre'n l'essència.

    ResponElimina
  5. Ai, aquesta assignatura em va descobrir tot un món fascinant que ignorava totalment... podríem dir que, en bona part, va parir al Faune ;) Gran, Abi Rabia. I els altres... Ibn Jafaya, habitual del meu blog, Ibn Al Zaqqaq, Abu Nuwas, Al Maarri, anirem parlant d'ells, no?

    ResponElimina
  6. Molt bona poesia, llàstima que ara la cultura àrab no estigui valorada com caldria per raons que no són culturals.

    ResponElimina
  7. Pitof: Benvintug Pitof! ;D!

    Lisa: I tant que la sap transmetre, clar que jo tampoc puc resumir tota una assignatura XD! El cas és que no recorde que ens llegira res en àrab, cert que havera estat interessant! :D!

    Faune: I tant que anirem parlant d'ells! Especialment d'Imru'l Qays i Abu Nuwas!

    Alyebard: Tota la raó. Però probablement eixa mateixa gent que no valora la cultura àrab per raons alienes a la pròpia cultura, en altres circumstàncies, no passaria de la dansa del ventre en molts casos. No preten ser elitista sinó que si algú no és capaç d'obrir una escletxa entre la cultura, la història, la religió, etc. i el fanatisme no crec que fera molt més en situació normal. Una llàstima com dius! Afortunadament hi ha molta gent que es dedica a difondre-la :D! Com esta web que em fa fer arribar el faune: http://araboislamica.blogspot.com/

    ResponElimina
  8. En llegir l'article m'he "readonat" que la literatura universal ha girat sempre al voltant del mateix tema: l'amor.LLigat a aquest, com no, la sexualitat. March, en la nostra llengua, i un gran nombre d'autors universals l'han tractat de manera sensacional. Aquest poema, per temàtica i context m'ha recordat un altre que a mi m'encisa. L'autor conegut i reconegut per tothom, l'estratosfèric Lorca,contava amb una mètrica envejable una història que comença així "Y yo que me la llevé al río creyendo que era mozuela, pero tenía marido..."!

    ResponElimina
  9. Emili: Ai amb la "casada infiel"! Fascinant! No puc més que donar-te la raó!

    Aquella noche corrí
    el mejor de los caminos,
    montado en potra de nácar
    sin bridas y sin estribos.

    ResponElimina

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...