dimarts, 2 de novembre de 2010

La fada verda


Abans  que tot aneu a disculpa r el desordre d'aquesta entrada que he fet en forma de reflexions a l'aire sense ordre i tampoc massa sentit.
La Fée Verté, l'elixir dels bohemis, la inspiració dels genis i l'objecte de l'art.
L'absenta, ànima de la qual arrela al donzell (Artemisia absinthium), no és un mot meravellós? El nom de la seua descobridora, Àrtemis II de Cària, experta en botànica i medicina del segle IV aC i "anbsinthium", que ve a significar no-dolç, o millor dit, amarg.
No he tastat mai aquesta beguda, no sóc una gran amant de les destil·lacions espirituoses però irremediablement em sent magnetitzada per eixe líquid maragada. Potser em deixe dur per la seua història indeslligable al món de l'art,  que la seua coloració verdosa em sedueix, que m'apassiona que tants genis en decadència la consumiren o que el ritual de passar aigua freda per una cullereta foradada (per favor que algu em diga on puc fer-me amb una!) per desfer un terròs de sucre em diverteix... però tant fa. 
Qui podria deslligar l'absenta de les simfonies de la ciutat de París? Una copa sobre una taula de marbre al vespre en el café Nouvelle Athènes envoltat del fum de les pipes i escoltant les discussions sobe la representació de la llum sobre els objectes. Tot amb la fi de trobar la inspiració que durà a la seua plasmació sobre un llenç o full en blanc a una de les milers golfes de la capital francesa...
Una meravellosa i reveladora frase d'Òscar Wilde al respecte diu "What difference is there between a glass of absinthe and a sunset?", ("Quina és la diferència entre un got d'absenta i una posta de Sol?").
Decadència pura, inspiració trastornada.

Per a més indicacions sobre manifestacions artístiques al voltant de la fada verda, piqueu baix...

Una petita mostra de pel·lícules en les quals apareix la beguda:

Deceiver (1997)
Alfie (2004)

Uns pocs exemples de la seua emprempta al món de l'art (sóc conscient que em deixe molts i molt importants):

La bevedora d'absenta, de Picasso
Cartell d'Absinthe Ducros fils, de Cappiello

Got d'absenta, de  Picasso



Cartell d'Absenthi Blanqui, de Nouer

La musa verda, de Maignan


L'absenta, de Van Gogh

8 comentaris:

  1. Jo encara no he tingut la sort de provar-la, però algun dia caurà per sobre del sucre i ja t'explicaré el què!. Sempre la he associada al París del XIX. ;)

    ResponElimina
  2. la meua estimada iaia te´una botelleta a casa i la dona quan vénen celebracions li pega un glopet. i quan estem tots i en tenim ganes també, i està bo. no ho fem de la manera en què ho farien els més puristes.. però ens agrada.

    ResponElimina
  3. Alyebard: té gràcia que gairebé tots (inclusive servidora) l'associem a França principalment, doncs fou originària de Suissa i resulta una dada que la majoria desconeguem. Popularment es creu que fou descoberta el 1792 (palm dalt palm baix), per Pierre Ordinaire.
    El dia que la taste en faré algun post ;D!

    Lisa: vaja! Quina sort! Ma iaia no ha tingut absenta a casa mai de la vida! XD! Tant fa com t'empasses la beguda en realitat, però jo sóc massa amant de ritus i parafernàlies com per a no tirar-li aigua i posar el sucre fins aconseguir el seu aspecte de núvol lletós.
    Petonets! ;D!

    ResponElimina
  4. Esclata-sangs: Salutacions! Crec que és la baguda amb més graduació, no? Segur que quan la taste (la qual cosa faré poc a poc) em cremarà tota la gola, la boca i part de l'estómac! XD!

    ResponElimina
  5. Pot arribar al 95º, fins i tot 97º, però a Espanya és il·legal arribar a aquesta gradació. La "legal" és una mena d'absenta, sense un dels ingredients originals, que és al·lucinìgen. Per tant, em tem que haurem d'anar a Mpexic per experimentar el mateix que Wilde.
    Massa forta també per a mi, és alcohol de cremar. Si és pel color, curaçao blau, per favor (amb dos glaçons i dos talladetes de llima, per dissimular, però a mi m'agrada sol).

    Gens desordenada l'entrada!

    ResponElimina
  6. laiO: Uff, quina barbaritat! Em crec que siga alcohol de cremar!
    No he tastat jo el curaçao (ni blau ni de cap color XD) que recorde que de menuda venien un gelat que en duia i els meus pares no me'l volgueren comprar...es veu que pensaven que amb el que tenien ja n'hi havia prou...

    ResponElimina
  7. Gelat de curaçao!!!!! Q booooooo!!!!!

    ResponElimina

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...