dissabte, 27 de novembre de 2010

Noodle game


No, no vaig a fer cap entrada sobre els fideus; senzillament m'ha semblat un bon títol tenint en compte que no he dormit en tota la nit, estic malalta (espere no estar-ho demà, creue els dits) i les meues extremitats tenen la rigidesa d'un noodle, així, tal qual. És una de les sensacions més incòmodes que he pogut tindre...per a una persona hiperactiva és horrible tindre un cos que no respon als impulsos cerebrals...en fi, ja n'hi ha prou!

Avui vos propose un joc. Com que no estic per a cercar una idea i poder-la escriure com a mi m'agrada he decidit que ho féu vosaltres, així per la cara. He escollit aquesta imatge i m'agradaria que plantejareu un diàleg. No és res semblant a Relats conjunts perquè no vull que m'escriviu un relat ni el publiqueu al vostre bloc, només deixeu-m'ho en forma de comentari. Tant em fa si és humorístic o més o menys seriós. No vos dic ni l'autor ni el tema per a que no vos condicione, si algú sap quins són, doncs que els obvie.

Vinga, no sigueu mandrosos que em fa molt de goig...

11 comentaris:

  1. laiO, té gràcia! Descriptiu, breu i significatiu! Olé tu!

    ResponElimina
  2. Ho senc molt però a mi sols em ve al cap aço:
    Isolda:"Tristán vine así que jo et faré un cavaller com Déu mana".


    Anònim = també coneguda com la irlandesa ;)


    Millorat!!

    ResponElimina
  3. Ella: Ajuda'm! No tinc a ningú! Han cremat el poblat i han mort la meua família!És horrible! Cal preparar la venjança!I emprar l'espasa de la mateixa manera que l'han usada ells!

    Ell: Però, jo només sóc un soldat. No puc ajudar-vos i de segur que aquesta gent tant bàrbara no vindra mai més per aquesta contrada... Ho sent però no puc us donar el que em demaneu... A més el meu senyor m'està esperant...

    Ella: Doncs engendreu-me un fill i el convertiré en el cavaller més valuós que mai ha vist senyor! Engendreu-me'l ara mateix o sigueu maleït per sempre més!!

    Ell: Acompliré la vostra voluntat i després marxaré...

    ResponElimina
  4. Anònim: ai la irlandesa XD!!!!! jajajajaja!!! El comentari és molt propi de tu XD!!! Una besada molt molt forta i prepara't perquè no pense quedar-me sense fer-te una visita!!!

    Emili: les prioritats de la teua dama són realment sorprenents! Gairebé igual que el teu soldat! M'agrada...;D!

    ResponElimina
  5. Ella: ........No em mates.
    Ell (pensant): No la beses.

    ResponElimina
  6. Lisa: Fantàstic, fantàstic! Quina llàstima en veritat que no estiguen les vostres veus enregistrades! Ara em penedisc de no haver-vos demanat un petit relat...

    ResponElimina
  7. Ella: Cavaller! mon pare m'envia al monestir, i no conec varò! No deixeu que m'arne entre els seus murs!
    Ell: Senyora! la resta de la comitiva està molt a prop, darrere d'aquells arbres, poden sentir-nos... vull dir, sentir-vos!
    Ella: No, no sentiran res, baixeu-vos les calces, ràpid!
    Ell: Senyora! porte l'armadura posada, serà complicat, potser estan a punt de partir ja, si m'ajudeu a llevar les peces encara que siga de les cames...
    Ella: És veritat, estan a punt de partir, marxe al carro del pare retor... que malgrat de teixit més bast, porta només túnica com jo...

    ResponElimina
  8. 1) Que et milloris
    2) Ell: Mira si ha sigut salvatge el clau que se t'han nuat els cabells
    Ella: Doncs espera't al segon. (mentre pensa, malaguanyats 50 mancusos en perruqueria, és que no estan per res aquests homes,una que vol estar guapa i au, arribar i moldre, que ni l'armadura s'ha tret.)

    ResponElimina
  9. Alyebard, gràcies pel desig de millora! I pel que fa al teu diàleg XD, em fa molta gràcia allò de "fotre un clau", és una expressió curiosa la que teniu per allà!

    A tots: Després de llegir les vostres aportacions pense què poc s'imaginaria sir J. William Waterhouse que es pogueren treure totes aquestes històries de la seua pintura XD!

    ResponElimina

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...