divendres, 12 de novembre de 2010

Paquets


Qualsevol dia a qualsevol moment de la jornada podria tornar-me boja de felicitat en rebre una carta personal (esperada o no), cosa de la que ja vaig parlar a Letters.

No obstat això, si m'arriba un paquet la cosa adquireix dimensions de goig immenses! Tot i que l'esperara, una pel·lícula, un llibre, un manjar, al cap i a la fi, un caprici; el fet de poder arreplegar-lo a l'oficina de correus i que me'l duguen a casa, agafar-lo i obrir-lo al mateix rebedor és un ritual d'impaciència que em resulta impossible obviar.

Una caixa de cartró amb precinte, un sobre d'aquests amb paper de bombolletes, un tub de plàstic o una capsa dura amb cordell que sosegadament encete mentre escolte l'arrencament de l'adhesiu desprenguent-se de la caixa, l'esquinçat del paper, el trencament del plàstic. I aspirar l'aroma a nou, a planes noves, a tinta fresca, a paper perfumat.

Un caprici com un altre, al cap i a la fi. Tan sols un pensament de divendres...

Nota: La fotografia m'agrada molt pel tipus de bústies i la diversitat de correu. El paquet/carta o el que siga de Hogwarts és totalment secundari.


Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...