dimarts, 14 de desembre de 2010

Afternoon tea

Avui  m'he alçat amb una mica d'enyorança pel bloc. La veritat és que els darrers dies he estat totalment desconnectada de la xarxa (la qual cosa és molt positiva) però ara que he tornat aprofite una estoneta per dedicar una entrada a un dels costums anglesos més tòpics/típics i que realment em fascina: El te de les 5.

Aquesta tradició està arrelada al 1830, una vesprada en la que Anna Russell, la sèptima Duquesa de Bedford, va demanar una tassa de te i alguna cosa per menjar. Sembla ser que va quedar tan encantada amb la idea que ho va seguir repetint amb les seues amigues, un berenar que va derivar en el que és avui un dels rituals més respectats pels anglesos, tant que es podria comparar amb l'assitència a missa de diumenge!

Ara per ara el te de les 5.00 p.m. es pren amb "puntualitat" anglesa acompanyat de pastetes de mantega o entrepans d'aquests tan característics de cogombre amb iogurt o pernil dolç.
L'afternoon tea em té completament fascinada ja que resulta un ritual diari ineludible per als anglesos. No és que es prenguen el te després de dinar o sopar, li dediquen una hora exclusiva i tot un deplegament de viandes només per a la beguda. Simplement m'encanta! De fet, ara mateix m'empassaria un junt amb alguns dels entrepans de cogombre que veig a dalt. Jo en bec de tant en tant, m'agrada amb llet i mel, i si puc  (que ara, evidentment no puc) l'acompanye de galetes saboroses (és a dir, "carregadetes de mantega") però  ho faig tan de tant en tant que de moment no he aconseguit convertir-ho en costum fins sacralitzar-ho...

I vosaltres, en teniu de rituals? Què en penseu d'aquesta tradició anglesa? Amb quin tòpic del món anglosaxó vos quedeu?


Per cert que si voleu donar una ullada a dues pàgines webs que expliquen bona part de costums, història i demés coses d'Anglaterra vos recomane Absolut Inglaterra i Inglaterra por descubrir.

7 comentaris:

  1. jo me'l prenc també amb llet, però no mel, sinó sucre. BENVINGUDA A CASA!

    em quede amb el ritual en ell mateix, jo em vaig aficcionar quan vaig estar a terres irlandeses i la dona de la casa mira si em va agradar que em va regalar 3 caixes abans d'anar-me'n! :)

    i l'altre ritual, o marca, o brand anglesa que m'agrada és la dita aquella que tenen de GOD SAVE THE QUEEN. No sé exactament per què.

    ResponElimina
  2. Des de 1830??? Impossible. Ací tens la prova:
    http://www.otakia.com/wp-content/uploads/V_1/nom_9/67/544.jpg

    Ah... entrepans de formatge fresc i cogombre... no sé per què tenen tan mala fama, a mi em xiflen! I altra combinació tan senzilla com el formatge tendre amb mel és tota una delícia. De veres, difícilment igualable.

    ResponElimina
  3. Lisa: Què fantàstic poder participar del ritual a les mateixes illes!!! Pel que fa al God save the queen sempre m'ha fet gràcia...però res més. Jo amb la monarquia actual...uff

    LaiO: jajajajajaja!!! Què gran l'Asterix!!!
    I estic amb tu! M'encanten aquests entrepans!!! I més que el de mel amb formatge fresc em quede amb el de codony i formatge :D!

    ResponElimina
  4. Ja que especialment em demanes que et comente l'entrada ho vaig a fer... (ho havera fet de totes maneres)
    Abans de arribar a Irlanda mon pare en va dir "Ves con cuidao con los tes porque dan cagalera" com voste ja sabra jo soc de lo mes cumplidora amb mon pare i per tant no ne probat massa, per a ser exactes, he probat un de gengribe amb mel (horrible), un te negre i un te verd (estos dos ultims mes passables).
    Pero si te de dir que asi hi ha molta tradicio encara que no tanta com a terres britaniques. Pero els supermercats tenen pasillos enormes plens de diferents tipus de tes, a mes a mes, la gent compra te en cantitats industrials, perque venen caixes de 1kg de pes en te, senyores!!!!
    Quant vinges a visitarme, quant gendy ho permeta clar... ho podras comprobar by yourself.


    Per cert, en front del corredor dels tes hi ha un altre corredor ple de pastetes del tipo Maria Antonieta per a pendre amb el te. :)


    Sorry per les faltes pero els teclats irlandesos no tenen accents.

    ResponElimina
  5. Núria: jajajaja! M'encanten els consells de ton pare (segur que quan em vega aparéixer m'ofereix pernil XD). Caixes d'un kg!!! Mare meua! Què ganes tinc d'anar!!! Quan ens veiem setmana que ve posem data precís!!! I vaja que en compraré de te amb les galetes de Maria Antonieta (com em coneixes...)!
    Motes gràcies pel teu testimoni des d'Irlanda!!!

    ResponElimina
  6. Jo sóc més de cafè, però no li faig cap fàstic al te, i més si va tan ben acompanyat de pastes i entrepans. Mira, encara me'n faré un ara d'aquí una estona :D

    ResponElimina
  7. Alyebard: espere que t'haja fet profit ;D! jajajaja!

    ResponElimina

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...