dimarts, 28 de desembre de 2010

Les amants papillons


Duc tot el dia agafada amb un treball de Robert Smithson que gairebé he finit. El problema és que per a tindre'l enllestit he hagut d'estar tot el dia enfangada de feina i estic a punt del col·lapse.
Així doncs he decidit exorcitzar-me fent una entrada sobre un dels meus regals preferits de la nit de Nadal: Les amants papillons!

Aquest és un conte oriental il·lustrat pel dibuixant Benjamin Lacombe, l'obra del qual em té completament fascinada. Els amants papallona és una història tradicional xinesa que ací adapten al món japonès. Conta la història de Naoko, una jove que es disfressa d'home per tal d'evitar la formació que tota jove de bona casa ha de rebre a Kyoto i així poder estudiar literatura i ciències. A la ciutat coneix Kamo, un company d'estudis amb el que fa lliga fins al punt d'enamorar-se i que la creu un home. Un dia rep una lletra de son pare per tornar ràpidament a casa i deixa un haiku a Kamo en el que desvetlla el seu veritable sexe. Així doncs, Kamo que llig el poema, corre fins arribar a la casa de Naoko i demana la seua mà però son pare ja l'ha promès amb altre i el jove mor de tristesa. Naoko, en assabentar-se, demana veure la tomba de Kamo en una nit turmentosa on es deixa caure desconsolada. Entre els trons un llampec obri la pedra i la jove es deixa dur dins la terra per a després tancar-se l'esquerda de la que sortiran dues papallones.

És una llegenda ben trista, però d'allò més romàntica i les seues il·lustracions no podrien estar més encertades; són acurades, preciosistes, meravelloses. Un dels millors regals que em podrien haver fet, sense dubte!

Què vos sembla la llegenda?

14 comentaris:

  1. Ais, què romàntica! Què tindran aquestos orientals que ho saben il·lustrar tot tan bé mitjançant contes...!

    ResponElimina
  2. Quina enveja!! Jo aquesta mena de llibres me'ls he de pagar de la butxaqueta pròpia... N fin. Hauries de fer una ullada al treball de Rebecca Dautremer:
    http://www.rebeccadautremer.com/

    Caram que la llegenda no ha donat per a històries del mateix tipus ni res... Supose que ja ho sabràs, però al còmic oriental (no només al manga, parle també de Corea, la Xina...) hi ha el gènere "gender bender", que basa la trama, o part, en l'equívoc de la personalitat. Ací, a Espanya, fou la base d'un fum de pel·lícules realitzades del franquisme, ja que l'equívoc donava joc a situacions ben divertides; Freud diria molt de la necessitat dels espanyols d'amagar-nos darrere una disfressa després d'una guerra fraticida. L'equívoc basat en el canvi de gènere té, com a la llegenda que ens contes (i com a "Víctor o Victoria"), una explicació que no implica les tendències sexuals del travestit, encara que en ocasions és d'allò més rocambolesca... Ja et contaré, que m'allargue.

    ResponElimina
  3. Uuauu LaiO. M'acabe de despertar i això sí que m'ha sentat bé, em sent més llesta, més informada! millor que un cafè!

    a mi la història m'ha agradat, és molt bonica i molt romàntica. A mi em recorda a la de Mulan, que és el més proper a història d'Orient que he vist o llegit mai, ja que la veritat és que no sé què em passa amb eixe món-univers que no vull entrar a conèixer-lo, ja se'm passarà...
    però la veritat és que la història és ben xula.

    Els dibuixos de la REBECCA també són ben bonics, ja deia jo que em sonaven... Tinc el calendari de princeses! feu-li una ulladeta que està molt xulo...es diu Princesas olvidadas o desconocidas.. o potser ja el coneixieu!
    Bon dia!

    ResponElimina
  4. Esuteru: és cert que és apassionant com són de diferents per a dir el mateix que nosaltres, tot un exercici de simplicitat, sinó comparem el Romeu i Julieta amb aquesta història! Fantàstiques i radicalment diferents en la forma ambdós!

    laiO: Sí que coneixia la Rebecca, de fet, al principi el meu ullet profà no acabava de distingir entre els de Lacombe i ella :P. El gender bender els encanta (però és que a mi també)! Recorde així de sobte el de "Somos chicos de menta", per exemple.
    Mare meua! M'has deixat un comentari que podríem copiar i apegar en qualsevol treball! No ho oblidem per si de cas! Fantàstic, fantàstic! I llàstima que no l'hages fet més llarg!
    Per cert que ahir vaig veure Hair, no tinc paraules...

    Lisa: estic amb tu, jo també m'he sentit més llesta en llegir el comentari de laiO, tant de contingut en tant poques línies! Fantàstic! I espere que se't passe eixa fase no-oriental perquè és tot un univers! ;D!
    Sí que recorde el calendari que dius, m'encanta! L'he vist a la Fnac diverses vegades.

    ResponElimina
  5. Molt bona llegenda, no la coneixia. Aviam si em decideixo a penjar un parell de contes Zen. I dedueixo que estudies art o alguna cosa relacionada, no? Bon Any nou que ja s'acosta!

    ResponElimina
  6. PER FI!!!
    Ja era hora que veres Hair. Un dels millors finals que he vist. I les cançons...! El meu musical preferit.

    Gracietes pels comentaris, Lisa i Teresa! De vegades fa poreta escriure/parlar més del compte.

    ResponElimina
  7. Alyebard: Estudie comunicació audiovisual i història de l'art, així que gairebé encertes! Bon Any igualment! :D!

    Laio: Uff amb el final! Jo estava: "No, no serà possible", més tard, "Bé, però açò no passarà...", més tard: :O! En fi, em vaig quedar literalment glaçada. El que més m'impressiona és que haja arribat a aquesta edat i en aquesta carrera a veure la pel·li sense haver-me enterat del final. I, per favor, parla més del compte, jo sóc de les de millor que sobre que que manque XD!

    ResponElimina
  8. Que historia más bonita, pero a la vez triste. Muy en la línea de las historias orientales, incluyendo en su narración elementos de la naturaleza muy simbólicos a la hora de narrar los sentimientos humanos y el ciclo de la vida. Me encanta, sobre todo las imágenes, que son preciosas.
    Como el regalo me ha gustado, dejo caer que el próximo 12 de enero la menda cumple sus años jajaja, asi que yo solo lo dejo caer.
    Por cierto Teres, te hago una petición: podrías hacer una entrada relacionada con el yoga? estoy empezando a practicarlo y me encanta!! Nunca creí que me sentiría tan bien con un deporte. Ahi queda la petición.
    Muchos besos y feliz año!!

    ResponElimina
  9. Aralius: Feliz año igualmente! Tenemos la maldición del cumpleaños en enero XD! No nos felicita casi nadie, no lo podemos celebrar, ais...qué penita me entra en el mío, sobretodo porque siempre me cae examen ése día, ole! Este año me apunto con fuego el tuyo!
    Nunca he practicado el yoga pero siempre he querido. Claro que te hago una entrada ahora cuando tenga un rato ;D! Y una pregunta ¿más que un deporte no sería una disciplina?, no lo sabría decir yo.

    Besos :)!

    ResponElimina
  10. Sé que es una práctica con doble vertiente: por una parte, el yoga es considerado como una disciplina relacionada con el budismo y, por otra parte, es una actividad física muy beneficiosa... que no es nada fácil aunque lo parezca!! jajaja. Te lo digo por experiencia, que mantener la misma postura, manteniendo el equilibrio y controlando la respiración durante dos minutos no es tarea fácil. Eso sí, te da una energía que ni la Jale Real xD!
    Besos darling!

    ResponElimina
  11. Aralius: Gracias por la explicación! :D! No dudo que sea de lo más duro, por eso mismo me gustaría practicarlo! Ya nos irás informando!

    Un besote :)!

    ResponElimina
  12. Doncs donat per felicitada per passat o per avançat. A casa tenim un capricorn o ja ets una aquari? curiós que és un. Bons exàmens. XD, que jo també estaré liat.

    ResponElimina
  13. Em sembla molt bé, però no ha dit el més important: qui te'l va regalar? ;)

    ResponElimina
  14. Alyebard: Doncs gràcies per la felicitació :D! Sóc aquari, del 27 (el mateix dia que el meu estimat Mozart), ja en faré una entrada eixe dia per celebrar-ho XD!

    Busca qui t'ha pegat: I ara! Qui ha de ser? El Caga tió per suposat! XD!

    ResponElimina

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...