dimarts, 31 d’agost de 2010

Belle au Bois Dormant


Avui vos oferisc les versions de La Bella Dorment, entre les que podem contar la de Charles Perrault al seu llibre Contes de Mamà Oca (1697), Belle au Bois Dormant, la dels Germans Grimm, Dornröschen i la que s'acosta més a l'arrel de la tradició oral, la Saga Volsunga (text islandès en prosa del segle XIII), a un episodi en el que Sigurd (heroi alemany) deixa a Brunilda (valquíria) prometent tornar per casar-se amb ella. 
Per a variar agafarem la versió Disney que a la majoria ens ha arribat com l'única amb tres fades grassones i xafarderes, dos reis d'enteniment curt i una bruixa que capta tota la meua atenció.
Així doncs ahi va la sinopsi de la versió de Perrault...

dilluns, 30 d’agost de 2010

Burlesque pour moi



M'encisa el burlesque, m'apassiona el burlesque, és una obsessió!

Per al que ho desconega, el burlesque és un espectacle teatral/musical per a adults basat originalment en la paròdia que podria derivar de la Comèdia de l'art. Malgrat tot, el burlesque com a tal va sorgir al segle XIX, del music hall i el vaudeville, principalment format per dones voluptuoses de vestimenta exhuberant amb barreja circense incloent foc, contorsionisme o trapezi.
La paraula mateixa significa de cap per avall en un estil. És el món nocturn dels bohemis, la bogeria i la refusa a les convencions socials...
Com m'entusiasmaria participar a alguna d'aquestes festes organitzades a Barcelona, Londres o París. Abillar-me amb plomes, barret de copa, cossets i tacons alts! Lluny dels prejudicis i els cànons habituals de bellesa dels que ja n'estic ben tipa: les formes redones de les dones són un meravellós regal diví i suprimir-les només pot provocar infelicitat i avorriment, he dit.

Ací vos deixe un vídeo sobre la reina pin-up actual del burlesque Dita von Teese al seu espectacle més famòs amb una copa de martini (o absentaen aquest cas). No apte per a menors.

diumenge, 29 d’agost de 2010

Imatge dominical


No sé si sabieu que la Barbie ha tingut 125 carreres/treballs des de l'any 1959...s'han arribat a fer nines manipulades de la varietat Barbie yonki, Barbie puta, etc. el que no coneixia era la seua faceta psicòpata-assassina! Fantàstica fotografia per dir adéu a la setmana!


dissabte, 28 d’agost de 2010

Els cocos assassins


"Els cocos maten més gent que els taurons"

Una web ben curiosa que m'agrada visitar periòdicament és Learn something every day. És del Regne Unit i simplement es dedica a il·lustrar una anècdota verídica diàriament de forma molt simple.
Aquest dibuix que vos he deixat em sembla especialment...interessant?

divendres, 27 d’agost de 2010

Moules et frites


Aquesta indiscreta fotografia la vaig prendre des de la muralla de Saint Malo.
Em va semblar una estampa ben pintoresca: dos francesos a una terrassa d'un poble marítim menjant el típic plat de moules et frites (moluscs i creïlles fregides). Jo vaig tindre ocasió de tastar-ne i és molt molt recomanable.
Em fa especial gràcia l'home de la boina negra de la taula del costat mirant descaradament la ració i rumiant (supose) demanar el mateix...

dijous, 26 d’agost de 2010

Les baguettes



Aquesta fotografia la vaig prendre d'un forn del Mont Saint Michele, a la Bretanya Francesa.

Per a que després parlen dels tòpics francesos sobre el pa baguette...

dimecres, 25 d’agost de 2010

Den lille havfrue


La sireneta és un conte que tots hem escoltat/vist (factoria Disney, of course) al llarg de la nostra vida. 
És cert que molta gent haurà conegut la veritable història narrada pel danès Hans Christian Andersen a banda de la versió adulterada per Disney, de fet, recorde molt bé un llibret d'una companya de classe en el que la sireneta està plorant a una il·lustració de la darrera fulla mentre veu com el seu príncep es casa amb una altra. Tot i que no és fidel 100% a l'original però almenys ja s'acosta.
De totes maneres ací vos oferisc un resum de la versió original i els seus punts conflictius... 

dimarts, 24 d’agost de 2010

El talent d'Anthony Minghella


Anthony Mignhella va ser el director d'una molt recomanable pel·lícula basada en una novel·la de Patricia Higsmith, The talented Mr. Ripley, o en la seua traducció castellana: El talento de Mr. Ripley
Avui he decidit oferir-vos una petita recomanació sobre el visionat del llargmetratge perquè em sembla un regal per a tots aquells mandrosos que al clímax del seu neguit cerquen una sortida de la seua rutina: El talent de Mr. Ripley és una finestra albertiana oberta al públic de la pel·lícula en forma de viatge a les ciutats més emblemàtiques de la península itàlica.
Pecant de romàntica, a cada visionat, enregistre l'olor a salitre, l'aire humit, els carrers de pedra sota les plantes dels peus, el so del peix torrat entre brases, ... i em retornen l'ànsia de fer un Martini a un local italià de jazz nocturn. Per al que vol viatjar una estona, al cap i a la fi.


Per cert, no deixeu d'escoltar de la mateixa banda sonora...

dilluns, 23 d’agost de 2010

Overtime



Aquest és, sense dubte, un dels millors curtmetratges que mai he vist.
Overtime té la forma i el contingut, un homenatge immillorable a Jim Henson, el cèlebre creador dels muppets, animat en blanc i negre.

Si teniu curiositat pel món d'aquests magnífics titelles vos aconselle una visita a Para todos ustedes: "Beaker" i Stand by me, articles que vaig publicar a Miscelánea.

dimecres, 18 d’agost de 2010

Sexe de vainilla

Veient un capítol de la sèrie de la productora Showtime The L word vaig captar un curiós terme que mai havia escoltat: el sexe vainilla. 
Què és? Segons el propi guió es tracta de la pràctica del sexe en la seua forma més habitual, rutinària i bé, molt probablement al cap i a la fi, avorrida. Es podria considerar el primer pas d'una parella a la seua dimensió sexual però el terme ha adquirit connotacions pejoratives pel que fa a l'estancament i la manca de prova amb noves experiències.Sembla ser que al panorama estatal el sexe vainilla va fer la seua aparició com a tal a aquest article de la web Soitu.
Per què aquest nom? Com ja habreu deduït, el terme vainilla s'ha escollit a arrel de la seua "omnipresència" a la reposteria, especialment als gelats doncs, gairebé tots, tenen una base de l'extracte d'aquesta flor. Així doncs correspon perfectament amb el significat de popular, típic, monòton, etc. 
M'entusiasma aquest argot! No sé exactament si existeix un altre sabor per a definir el sexe en constant innovació o si hi ha una una subclassificació per a les pràctiques entre heterosexuals, homosexuals (i en aquest cas, lesbianes o gays), el bondage, el sadomasoquisme, etc. estaria bé asignar alguna llepolia a cadascun...no ho faria més abellidor encara?

P.S. La imatge l'he triada per l'oportú del tema així que ningun lector arribe a conclusions de cap mena.

dimarts, 17 d’agost de 2010

"EL" Gelat


A una gofreria de Saint-Malo vaig contemplar el gelat més gran que mai havia vist. Potser a primera vista no ho aprecieu bé del tot però fixeu-vos en la mà de la xica i després calculeu proporcions...és una muntanya!

Tornada de la Bretanya



Salutacions després d'una setmana de descans! 
Acabe de tornar d'un viatge per la Bretanya francesa! Ha estat fantàstic des dels pobles costaners fins les abadies perdudes dalt d'una muntanya envoltada d'aigua! La branca cèltica, la cuina bretona, els carrers medievals i els mercats centrals... M'encisa la idea de que malgrat la proximitat amb nosaltres resulta una cultura tant diferent com fascinant. He gaudit especialment del Mont Saint Michel, Saint-Malo, Burdeus, Rennes i, per supost, de les pastisseries i creperies franceses!
Sempre que visite França sent una atracció que m'empenta a desitjar viure allí!

De moment, avui vos deixe una de les fotografies del viatge mentre espere el tramvia a Burdeus...

dijous, 5 d’agost de 2010

Conillets de colors


Mentre el Format Factory em converteix un munt de clips a .mpeg vos deixe un dels spots publicitaris que més m'han agradat per molts motius: la música triada, la idea original, l'animació, el missatge palpable sobre el color, etc. Aquesta coneguda marca de televisors va llençar una sèrie de campanyes publicitàries sobre la qualitat del color i emmarcava tots els anuncis a un espai urbà sobtadament envait de gammes cromàtiques: per pilotes menudes, pintura o plastilina, tant fa!, i amb un fil musical molt ben escollit (Nina Simone, Rossini, The Rolling Stones)...impossible deixar indiferent a ningú. Gaudiu!

dilluns, 2 d’agost de 2010

My blueberry pie!!!


El que donaria per un tros de pastís de nabius americà ben calentet i amb gelat de vainilla! O un pastís sencer per a mi com el que Norah Jones es menja cada nit a My Blueberry Nights..., ai quina utopia!

Schneewittchen


El primer dels clàssics de la meua sèrie de contes perversos és el clàssic Blancaneus o en el seu títol original Schneewittchen ... La versió més coneguda del conte és la dels germans Grimm, (la versió dels quals podeu llegir ací) no obstant, tenint en compte que es dedicaven a arreplegar llegendes del folk popular es dedueix que ja es contava generacions enrere. 
Val! La versió que majoritàriament es coneix és la de Disney (oh!) però discrepa molt en les narracions originals (sobretot la del Pentamerone, del segle XVI) que en una mena de conte compendi, ahi va...

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...