dimarts, 28 de desembre de 2010

Les amants papillons


Duc tot el dia agafada amb un treball de Robert Smithson que gairebé he finit. El problema és que per a tindre'l enllestit he hagut d'estar tot el dia enfangada de feina i estic a punt del col·lapse.
Així doncs he decidit exorcitzar-me fent una entrada sobre un dels meus regals preferits de la nit de Nadal: Les amants papillons!

Aquest és un conte oriental il·lustrat pel dibuixant Benjamin Lacombe, l'obra del qual em té completament fascinada. Els amants papallona és una història tradicional xinesa que ací adapten al món japonès. Conta la història de Naoko, una jove que es disfressa d'home per tal d'evitar la formació que tota jove de bona casa ha de rebre a Kyoto i així poder estudiar literatura i ciències. A la ciutat coneix Kamo, un company d'estudis amb el que fa lliga fins al punt d'enamorar-se i que la creu un home. Un dia rep una lletra de son pare per tornar ràpidament a casa i deixa un haiku a Kamo en el que desvetlla el seu veritable sexe. Així doncs, Kamo que llig el poema, corre fins arribar a la casa de Naoko i demana la seua mà però son pare ja l'ha promès amb altre i el jove mor de tristesa. Naoko, en assabentar-se, demana veure la tomba de Kamo en una nit turmentosa on es deixa caure desconsolada. Entre els trons un llampec obri la pedra i la jove es deixa dur dins la terra per a després tancar-se l'esquerda de la que sortiran dues papallones.

És una llegenda ben trista, però d'allò més romàntica i les seues il·lustracions no podrien estar més encertades; són acurades, preciosistes, meravelloses. Un dels millors regals que em podrien haver fet, sense dubte!

Què vos sembla la llegenda?

dijous, 23 de desembre de 2010

Per fi!


Finalment han arribat les merescudes vacances!
Bones Festes a tots i ja sabeu: relaxeu-vos, mengeu, beveu, no féu règim (bé, tampoc pugeu el colesterol a nivells estratosfèrics) i bla, bla, bla, ... el que se sol dir!

Tingueu tots un fantàstic inici de Nadal!

dimarts, 21 de desembre de 2010

Com a les pel·lícules...


Ahir vaig acabar el dia amb un mal de cap brutal així que abans d'agafar el tren em vaig passejar per València, a veure si amb l'aire se'm passava una mica. Doní un volt pel centre i en arribar al carrer de la Pau em vaig aturar hipnotitzada: a la vorera d'enfront un cartell rosa sobre un fons d'estampat en pata de gall deia Cupcake Valencia! Cupcakes! Sempre he volgut tastar-ne!

Per si algú no sap el què és un cupcake, també anomenat  fairy cake, es tracta d'un dolç 100% americà  amb una base molt semblant a la magdalena però amb crema per sobre de merenga, xocolata, formatge fresc,  nata, etc., i solen ser d'allò més cridaners i abellidors.
És molt probable que els hageu vist a pel·lícules o sèries nord-americanes com Sex and the City. Capsetes de cartró rosat amb petits cupcakes de mil colors... demà mateix em vaig a per un, em vinga de pas o no i, de fet, cauran o el de safanòria o el red velvet que fan molt bona pinta. Ja vos contaré.

Probablement esteu pensant, què "yankee!", doncs teniu tota la raó, és gairebé com la apple pie o la cheesecake pròpiament nord-americanes i que algun dia m'encantaria tastar! Si teniu curiositat de saber com es fan podeu picar ací.

Que no en teniu vosaltres de capricis per alguna manduca estrangera?

divendres, 17 de desembre de 2010

100


Avui publique l'entrada nº 100 així que ho vaig a celebrar amb un petit joc!

Navegant a la xarxa he trobat aquesta imatge que teniu a dalt. M'ha fet força gràcia! No m'havia plantejat elaborar un llistat de llocs per visitar tenint en compte que cada any m'acoble a les sortides més econòmiques amb vols d'oferta o coses així; supose que això és el bo de que t'agrade viatjar, no prima tant el destí sinó l'experiència que hi pots trobar. La veritat és que a priori els llocs que vull visitar són Istambul i París.

Heu fet alguna vegada llistes sobre destins? M'agradaria que escollireu una de les ciutat, em diguereu per què eixe lloc i què farieu una vegada allí, s'admeten tota mena de respostes! Poden ser llocs de la llista o no.

La meua elecció seria Istanbul. Els motius són moltíssims: ciutat dels 5 sentits (de menjar saborós, d'aromes exòtics, de textures, d'art per contemplar, de sons diversos) carregada d'història, de tradicions apassionants, etc. I probablement em clavaria a un dels famosos hamam amb massatge després d'una fartada de menjar turcal Gran basar i un break amb un narguil per acabar estesa amb a un divan rebent una nit més que interessant...

dimecres, 15 de desembre de 2010

Les corbes vertiginoses


Estimades criaturetes de la xarxa, avui vos duc un dels meus il·lustradors preferits: Arthur de Pins.
Aquest dissenyador gràfic (que només dibuixa a ordinador) procedent de la Bretanya francesa va estudiar arts decoratives a París i des d'aleshores ha fet animació, caricatures, còmics, pòsters, webs, campanyes televisives, etc. convertint-se en un dels dibuixants més reclamats del panorama francès. El seu principal bot al reconeixement dins i fora del seu país fou la publicació periòdica de la seua sèrie Pecados veniales a Fluide Glacial i Max, ara publicat en una compilació a en espanyol a Dibbuks i de la que sorgeix cada any un calendari.
I és que les creacions d'Arthur de Pins són inconfundibles: dones de corbes vertiginoses, amb caps i ulls desproporcionats i carregades de detalls que, si més no, configuren uns personatges d'allò més divertits i eròtics recordant a les magnífiques pin-up dels 50. Aquestes encisadores femme fatale són el martell dels homes a les tires còmiques on les que podem veure a qualsevol situació quotidiana carregada d'expressivitat i humor i en les que bé podríem identificar-nos, per exemple, al moment de posar-nos el rímel. Trencadores dels esquemes estètics generalitzats al segle XXI. Simplement m'entusiasmen!

Per cert que aquest artista també ha treballat en un parell d'ocasions amb la sexòloga Maïa Mazaurette a Antikamasutra i Di que no: La técnica de la vía del rastrillo, ambdós publicats a Dibbuks, i que poden ser un fantàstic regal per a les properes festes nadalenques! O per a qualsevol data...
 
Si vos ve de gust llegir-ne una entrevista a aquest dissenyador gràfic, piqueu ací.
Ací baix vos deixe una animació en Flash de Pins per promocionar el seu Pecados veniales, gaudiu-la!





dimarts, 14 de desembre de 2010

Afternoon tea

Avui  m'he alçat amb una mica d'enyorança pel bloc. La veritat és que els darrers dies he estat totalment desconnectada de la xarxa (la qual cosa és molt positiva) però ara que he tornat aprofite una estoneta per dedicar una entrada a un dels costums anglesos més tòpics/típics i que realment em fascina: El te de les 5.

Aquesta tradició està arrelada al 1830, una vesprada en la que Anna Russell, la sèptima Duquesa de Bedford, va demanar una tassa de te i alguna cosa per menjar. Sembla ser que va quedar tan encantada amb la idea que ho va seguir repetint amb les seues amigues, un berenar que va derivar en el que és avui un dels rituals més respectats pels anglesos, tant que es podria comparar amb l'assitència a missa de diumenge!

Ara per ara el te de les 5.00 p.m. es pren amb "puntualitat" anglesa acompanyat de pastetes de mantega o entrepans d'aquests tan característics de cogombre amb iogurt o pernil dolç.
L'afternoon tea em té completament fascinada ja que resulta un ritual diari ineludible per als anglesos. No és que es prenguen el te després de dinar o sopar, li dediquen una hora exclusiva i tot un deplegament de viandes només per a la beguda. Simplement m'encanta! De fet, ara mateix m'empassaria un junt amb alguns dels entrepans de cogombre que veig a dalt. Jo en bec de tant en tant, m'agrada amb llet i mel, i si puc  (que ara, evidentment no puc) l'acompanye de galetes saboroses (és a dir, "carregadetes de mantega") però  ho faig tan de tant en tant que de moment no he aconseguit convertir-ho en costum fins sacralitzar-ho...

I vosaltres, en teniu de rituals? Què en penseu d'aquesta tradició anglesa? Amb quin tòpic del món anglosaxó vos quedeu?


Per cert que si voleu donar una ullada a dues pàgines webs que expliquen bona part de costums, història i demés coses d'Anglaterra vos recomane Absolut Inglaterra i Inglaterra por descubrir.

dijous, 9 de desembre de 2010

Punt i a part


Atenció: Abans que ningú comence a llegir avise que és un discurs de queixa i autocompassió total. Que conste que a mi no m'agradaria llegir aquestes línies però és el meu bloc i m'abellia desfogar-me. Ara, tot al qui vinga de gust pot igualment expressar el seu malestar respecte a qualsevol tema que vulga.

Avui ha estat en diferència un dels matins (que, segons totes les previsions es perllongarà fins Nadal) més depriments que he tingut des de fa anys. He passat una nit horrible, tenia acidesa, em feia mal l'esquena, m’he despertat mil vegades suada i entre elles estava mitja hora de vigília, almenys; no hi ha hagut forma de poder pentinar-me dignament i he anat morint-me de calor amb una boina tot el dia; al segon de sortir de casa se m’han estripat les mitges; el dimarts em vaig pesar i he augmentat 6 kilos des de l’any passat (feia 4 anys que no pesava açò!!!) i evidentment tota la roba que m’he provat em quedava fatal (deixem-ho en malament per no dir alguna cosa més grollera), semble un embotit amb un parell de pernils d’aquests del Navidul que la gent compra per Nadal, això que s’estalviaran a ma casa! I, per a postres (mira tu quina expressió més adient) he de fer règim, cosa que aconsegueix amargar-me i em posa d’un mal geni terrible. (sí, més que habitualment).

A banda del meu estat anímic, el qual com heu pogut lleigr no és per a tirar cohets, que condiciona irremediablement la meua predisposició per a escriure i el fet que la setmana vinent, dimarts en concret, tinc un examen final i el dilluns següent un altre, és molt probable que no actualitze el bloc. Només em trobe en condicions ja publicaré algun article (espere que siga per a dir que m’he aprimat de nou!). Ara que també potser que per a distreure la gana em dedique a publicar a tort i a dret! Mai se sap!

Els meus agraïments per suportar aquest patètic discurs i espere que vos esperen uns dies més relaxats o almenys més alegres que a una servidora. Com he dit dalt podeu expressar la vosta disconformitat  respecte a qualsevol tema que vulgueu...com si és la cua que heu  hagut de fer al mercadona o la sanitat pública com la poca substància d'esta entrada.

Theresia, dijous 9 de desembre a punt del col·lapse

dijous, 2 de desembre de 2010

Reset


Després d'aquesta setmana només diré que tant de bo al pont no ens pille pluja (i si ho fa que ens agafe amb un paraigües més gran que el de Totoro) i que puguem desemboirar-nos una mica, recerar-nos a un lloc càlid i assaborir-ne la companyia, la manduca, la pel·lícula, el llibre que tinguem o tot d'una si ens quedem a casa. I els que tenen viatges o sortides que les delectin d'igual manera!
En fi, espere que tingueu un bon pla, o que l'improviseu sobre la marxa i que gaudiu d'aquest petit aqüeducte. Vos deixe aquesta meravellosa cançó per a que, en cas que els núvols deixen caure alguna cosa, almenys ens remeten al gran clàssic...

Bon pont a tots!


Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...