dissabte, 15 de gener de 2011

Poppea


La dama de la fotografia representa a Popea, emperadriu de Roma.
L'he escollida per parlar d'una de les meues passions: l'òpera, tot i que abans faré una petita explicació de la imatge treta de la web de l'artista Erwin Olaf on la podreu contemplar en tots els seus detalls a la sèrie Royal blood. Aquesta sèrie tracta de personatges reials o que han estat a prop del poder i que han mort tràgicament. Per al que no ho sàpiga Popea va faltar en rebre una puntada del seu marit, l'emperador Neró, quan estava embarassada; el fill també va morir del colp. A totes les fotografies hi ha una atmosfera blanca i pulcra a imitació marmòria esguitada per gotes escarlatines. No m'havia fixat fins avui que la sang a la imatge de Popea està a l'entrecuix.

Doncs bé, Popea és la protagonista de L'incoronazione di Poppea, la darrera òpera de Claudio Monteverdi i una de les meues preferides! Fou estrenada el 1642 a Venècia i està basada principalment en els Annals de Tàcit.
L'argument és molt simple: Popea és una dona ambiciosa que vol arribar al poder coronant-se emperadriu per la qual cosa s'ha de desposar amb Neró. El fet que estiga ja casada amb Otó no és cap problema doncs el refusa sense problemes fent prometre a l'emperador que farà tres quartes parts del mateix amb la seua dona Octàvia. L'emperadriu demana ajut al filòsof Sèneca (nota: jo no sé perquè sempre que pense en ell em ve al cap la cara de Punset) que en l'intent de persuadir a Neró serà condemnat a mort. És aleshores quan Octàvia ordena a Otó assassinar a Popea, el qual ho intentarà vestit amb les robes de Drusil·la que està enamorada d'ell. L'aparició de la divinitat de l'Amor (Deus ex machina) impedirà el crim i durà a l'exili a Otó, Octàvia i Drusil·la.
Així Popea és coronada emperadriu i es tanca l'òpera amb el Pur ti miro, un duet, si més no, preciós que consagra el triomf de l'amor, tot i que és a costa de la virtut.

El final real ja el sabeu, però això és altre conte. No direu que la història no té substància...

Ací vos deixe un vídeo amb un trailer de la versió de René Jacobs,  la qual m'agrada molt i bé, depenent d'escenes, resulta com a poc una posada en escena molt particular (especialment la de la dida en el seu Hoggi sarà Poppea):


Nota: Necessitava descansar d'estudi i treballs.

12 comentaris:

  1. Ai, hauries d'haver possat el vídeo de"Hoggi sarà Poppea", darling. Quin impacte quan me l'enviares l'any passat! Quin flash!

    Descansa, descansa d'exàmens; aquestes distraccions valen per a oxigenar el cervell i rendir més després ; )

    ResponElimina
  2. LaiO: Doncs era el primer que havia posat! Però l'he canviat pel tràiler per ferr una idea general a qui no conega l'obra, és més adient, a més l'Hoggi està dins del vídeo també :D!

    Ara ja no puc descansar, ja et contaré...

    ResponElimina
  3. Ja he vist que el conté, però no em negaràs que l'impacte de clicar al play i veure... aquesta senyorona tan ensenyorada...

    Ja em contaràs, ja em contaràs. Però em pense que estem tots un xic pensant en el mes que ve, quan s'haurà acabat tot. Espera, no, això era l'any que ve, el 2012.

    ResponElimina
  4. LaiO: I tant que és un gran moment! XD! Per això te'l vaig enviar (dues vegades, què memòria la meua)!

    Demà tinc un examen i estic tipa de tant art conceptual...

    ResponElimina
  5. Sort a l'examen. I una gran òpera! Veig que no sóc l'únic a qui agrada Monteverdi. De l'òpera barroca que me'n dius?.

    ResponElimina
  6. Alyebard: doncs te'n puc dir prou, sóc mozartiana fins la mèdul·la, a més de Rameau entre altres, per ara són els meus preferits del període que em dius (tot i que Mozart és el meu preferit entre totes les èpoques).
    Gràcies, aquest matí he fet l'examen i no ha anat malament!

    ResponElimina
  7. M'ha agradat molt l'entrada aquesta!
    Les imatges que tries són sempre ben sucoses i les històries que contes millor.
    Quin dia anirem a l'òpera!? Vaig estar a la de Torí i vaig quedar molt impressionada..
    Ara per culpa teua em vindrà al cap Punset quan senta nomenar Sèneca... ;)

    ResponElimina
  8. Lisa: M'alegra molt que t'agrade :D! Quan vulgueu (i comptem amb diners a la butxaca) anem a una ;D! Bé, segons llocs el preu no és tan escandalós com el de El palau de les arts, que per cert l'interior (el teatre tal qual) és dels més horribles que he vist mai. A l'Olympia alguna vegada han fet, ja mirarem ;D!

    Punset és molt gran, sobretot el seu accent XD!

    ResponElimina
  9. Estic convençut que Punset és la reencarnació de Sèneca! XD. Ara em passarà el mateix que a la Lisa, cada cop que senti Sèneca en vindrà la imatge dels cabells del Punset!

    ResponElimina
  10. Alyebard: Punset és internacional XD! No sé és que l'associe amb el filòsof i ja està. Si me'l veig i tot a la banyera amb les venes obertes a lo "Mort de Sèneca" i tot! De veres! No sé, és automàtic! XD!

    ResponElimina
  11. Busca qui t'ha pegat: gran pregunta! XD! Tanga evidentment no (malgrat que algunes tribus precolombines duien quelcom molt paregut), però he mirat i he trobat que si les dones tenien fred s'embenaven les cuixes i per als pits agafaven cintes de cuir o les riques xarxes daurades per subjectar-los. Els homes fresquets fresquets i tot a l'aire...ale! XD!

    ResponElimina

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...