divendres, 4 de febrer de 2011

Prinsessen paa Ærten


Ja fa un temps que no publicava cap entrada sobre l'origen dels contes així que avui vos he dut Prinsessen paa Ærten o La princesa i el pèsol, de Hans Christian Andersen. Aquest relat és conegut, no tant com Blancaneus, La sireneta o La bella dorment però a tots, com a poc, ens sona.

Aquest conte també és conegut amb el títol Una veritable princesa i fou publicat el 8 de maig de 1835. A diferència d'altres escrits de final dramàtic d'Andersen com El soldadet de plom (on els protagonistes moren cremats) o La venedora de llumins (on la nena mor de fred), aquesta  història té un final feliç.

A continuació vos deixe una sinopsi de l'argument i les diferents interpretacions que se li han donat...

Un príncep hereu cerca una princesa per casar-se i la reina s'encarrega de fer una tria de candidates per presentar-les al seu fill, això sí, totes han de passar per una prova per ratificar que són de sang blava. Aquesta consisteix en passar la nit en un llit sobre diferents matalassos apilats (segons les versions són 20 exactes) i sota els quals s'ha posat un pèsol. D'aquesta manera, aquella que notara el petit fruit deixaria clar a ulls de la reina que era una veritable princesa.
Cap ni una passa la prova fins una nit, en la que una jove supervivent d'un naufragi (fet molt comú a un poble mariner com el danès) arriba al castell demanant hostatge. És acollida i atesa havent de passar la nit en una d'aquestes muntanyes de matalassos. Al dia següent apareix amb grans ulleres i molt cansada. La reina li pregunta pel  llit al que ha dormit  i ella respon que quelcom que hi havia entre els matalassos no l'ha deixada descansar i l'ha omplert de blaus l'esquena. Aquesta és la dona escollida per casar-se amb el príncep havent passant la prova.
 

Hi ha dues interpretacions principals a l'hora d'enfrontar-se al contingut d'aquest conte:

La primera d'elles és el fet que sempre s'ha presentat la noblesa i els membres de la reialesa com a posseidors de sang excessivament refinada i poc resistent. És a dir, dota de feblesa als reis i la seua família escampant la idea de que no són capaços d'adaptar-se a les circumstàncies (ací exagerat amb un petit pèsol sota una pila de matalassos) que altres persones ignorarien sense problemes. Home ja tant de melindrós! I si no que passen una nit com jo a l'Hostal Edén a Roma!


La segona de les interpretacions defensa la jove que és finalment escollida per ser l'esposa del príncep com a una dona valenta que ha lluitat contra el vent i el naufragi, molt forta com per a enfrontarse al mar Bàltic, amb la suficient sang reial per no deixar de sentir el pèsol i prou educada com per a no queixar-se fins a ser interrogada.
Aquest és un dels relats que menys m'agraden per aquesta interpretació d'una figura de sang reial presentada com una dona model de valentia però tan llepafils com per notar un ridícul pèsol. Tot just aquesta història havia de tindre un final feliç? No podien haver estat la sireneta o el soldadet els escollits per a un destí més fortuït? Està clar que quan a Andersen se li creuava la temàtica amorosa vessava tota la seua frustració.

Si vos ve de gust (re)llegir el conte complet en castellà podeu picar sobre aquest enllaç.

4 comentaris:

  1. Ai, a mi sí 'agrada aquesta història... No veig que presente la reialesa com persones especialment toves, en tot cas seria el de la princesa el cos delicat.I d'altra banda, es pot interpretar que el model que proposa és el d'una regidora que només pot olerar la perfecció; en ocasions només uns pocs són capaços de veure eixos xicotets detalls que, si els deixes passar, escdevenen poc a poc autèntiques muntanyes, problemes sque ja no es poden resoldre. I dic tot açò tranquil·la perquè saps què en pense, de la monarquia...

    Per cert! Una de les meues imatges preferides de Recuenco és la d'aquest post (pot ser per ser una de les primeres que vaig veure).

    ResponElimina
  2. LaiO: Les interpretracions no són meues sinó les més populars que circulen al voltant del relat. I ja sé que el teu punt de vista no té res a veure amb el que penses sobre la monarquia. Tot i que la teua interpretació és bona no crec sincerament que eixe siga l'objectiu del relat, de fet, no crec que en tinguera cap més que el del simple entreteniment i l'anècdota, a banda de mostrar "la pasta especial" de la qual està feta la noblesa...siga per bé o per mal, això ja depèn de cadascu.

    Ja saps que tu em descobrires a Recuenco :D!

    ResponElimina
  3. De fet jo sempre l'he trobat un conte una mica estrany, però és com si el pèsol fos com un senyal de reconeixement. Si notes el pèsol ets dels nostres. Acabo de sentir que us han apagat TV3, com es passen!

    ResponElimina
  4. Alyebard: Salutacions! No vaig a fer comentaris sobre el cas de TV3, estem indignats! Encara no em puc creure que a un estat democràtic passen aquestes coses!

    ResponElimina

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...