dimarts, 21 de juny de 2011

Éire


Aquesta entrada la devia des de la meua tornada d'Irlanda a Núria (i, com no, a Iris i Javi).

Fou durant les vacances de Pàsqua quan vaig estar a la República d'Irlanda on vaig tindre la sort d'anar a parar tot just damunt del pub més antic del país situat en Athlone: el Sean's Bar, en el que totes les nits tocaven música irlandesa (i on vaig beure la primera sidra del viatge). He de dir que per als amants del te i la sidra, Irlanda és un pou de perdició ja que una servidora va patir sobrehidratació durant tot el viatge! Molt recomanables la sidra de pera i la de gerd de Bulmers. La casa era la típica del país amb escales estretes moquetades, pisos estrets i finestres grans. No em puc queixar gaire, tots els dies desdejunava te de gingebre i canella amb llet i pancakes calents abans de sortir de la casa...

Visitàrem Dublín, i dins de la ciutat: la National Gallery (en reformes, però almenys contemplàrem les obres mestres reunides a una sala), el Trinity College (del que em queda pendent el Llibre de Kells!), el Temple Bar, la Guinness Storehouse, etc. 
Des de primer curs d'Història de l'Art em vaig obsessionar amb Clonmacnoise, d'on vaig prendre la fotografia que hi ha al post, i tot i que Núria s'ho va passar un xic malament entre tanta tomba (que conste que el meu interés era artístic per les seues famoses creus) tinguèrem una perllongada passejada entre runes del segle VI d.C.! 
I, sense dubte, d'entre tots els racons que visitàrem, el més impressionant foren els Cliffs of Moher. Penya-segats d'altures vertiginoses des dels quals es poden albirar les illes Aran (on R.J. Flaherty va rodar el documental sobre els pescadors del lloc, Man of Aran).

En deixar Athlone ja vag sentir nostàlgia. No se pot demanar millor viatge, millor amfitrió, ni millor hostatge!


12 comentaris:

  1. Molt interessant! M'ho apunte per a quan vagi jo ;)

    ResponElimina
  2. Olé tú! Tot i que tard... Olé tú!!
    Per cert el més impresionant no van ser els Cliffs sino la part desconeguda i obscura que va descobrir Emili al dir-li un sonor "GOOOOORRRRDA" a una pobra dona que passaba per allí.
    I miss Athlone a lot :(

    ResponElimina
  3. Quina passada, Man of Aran... Encara recorde la impressió q em vafer. Quina meravella. I pel q fa a Dublín, és un misteri, però és l'únic lloc on he estat prou encisador com per a q els núvols i la pluja no em sabotejaren el viatge (ja saps com m'afecten les baixes pressions, física i anímicament).

    ResponElimina
  4. Esuteru: Apunta! És un viatge fantàstic! :D!

    Mesonera irlandesa: Bé, senyora mesonera, ja que això va passar als Cliffs podem englobar-ho tot a una XD! Què risa! I deixe'm afegir el moment "Easter bunny" amb el conductor de l'autobús XD!

    LaiO: Flaherty fou tot un descobriment! Sí que és cert que, com tu dius, ets "bitxo de calor" XD! Però i tant que Irlanda paga la pena per als que ens agraden els núvols i per als que preferiu el Sol ;D!

    ResponElimina
  5. Céad míle fáilte! Quina enveja de viatge. Un altre a la llarga llista de viatges pendents.

    ResponElimina
  6. Alyebard: Raibh maith agat! Ja em contaràs quan vages, t'encantarà ;D!

    ResponElimina
  7. Ya veo que has retomado la actividad bloguera, ya era hora, se echaba en falta!
    Quedamos cuando quieras para ese café ;)

    ResponElimina
  8. Marta Chaves: Pues dicho y hecho, quedamos en cuanto me digas fechas que estarás por la capital ;D!

    ResponElimina
  9. Molt interessant, Teresa. A mi m'agradaria anar a Dublin en hivern a vore un partit de rugby Irlanda-Anglaterra. Supose que caurà.

    ResponElimina
  10. Saladar: Doncs molta sort amb la teua escapada i que puga ser ben aviat ;D! Ja ens contaràs si la sang arriba al riu XD! Una abraçada!

    ResponElimina
  11. Any si i any no té lloc aqueixa lluita, a la qual l'apel·latiu fratricida seria el més inexacte. L'any em mig és al camp de Twickenham (Londres).

    ResponElimina

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...