dijous, 21 de juliol de 2011

Benilloba


Salutacions després d'unes setmanes d'absència!

Aquesta prolongada sequera de posts s'ha degut a que he estat en un camp de treball organitzat per la Universitat de València a l'església de la Nativitat de la Nostra Senyora a Benilloba que ha durat del 4 al 16 de juliol. Es tracta de la rehabilitació d'un temple neoclàssic que du 6 anys organitzant-se i que enguany ha finit amb la restauració de les 3 capelles més antigues situades de la nau dreta del mateix. 
L'experiència ha estat fantàstica! Ja el primer dia de tornada a Sueca vaig trobar a faltar la companyia de 20 persones al meu costat dormint (o roncant, o parlant entre somnis o gemegant amb els malsons). Els coordinadors i responsables foren Vicent Galbis i Xus Olaso, amb els que he après i m'he divertit a parts iguals! 
La restauració va començar amb l'eliminació dels estucs afegits a posteriori de la construcció barroca (a les cúpules, o la "còpula" fa una calor horrible), polírem, esborràrem (ai las!, no oblidaré els intradós dels arcs, afortunadament tenia companyia per a cantar cançons de Disney), massillàrem, tornàrem a polir, pintàrem, dauràrem, etc. i tot allò envoltats de la música de Raphael, Camilo Sesto, Raffaella Carrà i les nostres veus estridents.
El resultat és impressionant. La mutació de l'estat original obscur, polsegós, brut, oxidat al que hem deixat ens ha aportat una gran satisfacció.
Des d'aquest petit homenatge dedique el post al sopar del darrer dia, les veïnes del poble, el joc del llop, les cares quan ens alçàvem de matí, la massilla, "la expulsión de los mariscos", el gos que brodava per les nits, el carreró on fèiem la migdiada, l'àvia del capellà, la mòmia que em trobava a la meua esquerra pel matí, el mixtió, el joc d'esbrinar una obra d'art, les costeres, la pols de l'estuc, Stevie Wonder, les converses sobre espàrrecs, l'agapornis Lutino, els berenars, el gripau d'Alcoi, les secretàries, etc., i evidentment a tots els meus companys d'estucs i daurats als que trobe a faltar des que vaig tornar!

Ací teniu un article de l'Ara multimèdia per si voleu donar una ullada a fotografies o més informació. 
La imatge que teniu a dalt està presa per Jerónimo Vignera!

5 comentaris:

  1. Ais Núria! Hem de fer una sortida a Benilloba per a que la vegues: fa un goig!

    ResponElimina
  2. La música de Raphael ho puc entendre perquè és un fora de serie, però la de Camilo Sesto...? Com no fora perque estaveu prop d'Alcoi...

    ResponElimina
  3. Quina bona feina! no se perquè em recorda quan anava a fer excavacions arqueològiques fa milers i milers d'anys...:D ( que ve que t'ho has passat)

    ResponElimina
  4. Carles Vendrell: jajaja! Una vegada allí ja entres en una simbiosi amb el Camilo Sesto! De fet, l'himne del camp era el seu "Mola mazo" XD!

    Alyebard: Tant com milers, exagerat! I sí, ho he passat fenomenal ;D!

    ResponElimina

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...