dimecres, 10 d’agost de 2011

La força de Frida


Durant el passat mes de Març es va donar a conèixer una col·lecció de Vogue inspirada en la pintora Frida Kahlo amb un reportatge fotogràfic a la mateixa Casa Azul de l'artista mexicana (a la que vaig dedicar el petit post Qui m'inquieta, qui em fascina). 
Aquesta producció de Vogue México, titolada La fuerza de Frida, ha estat duta a terme pel fotògraf Michael Filonow a la que fou la residència en vida de Frida, un privilegi del que no tots poden gaudir i al que se li ha de reconèixer el mèrit.

L'estil colorista, exòtic i surrealista de Kahlo ha estat explotat per molts dissenyadors, fotògrafs i artistes, amb més o menys encert sent especialment memorables les creacions d'Elsa Schiaparelli (la visita a la web és obligatòria) i aquesta de Vogue no em sembla menys encertada.
Malgrat tot, encara que els dissenys m'entusiasmen, l'espai és immillorable, les fotografies són excel·lents i els pentinats amb flors i cintes (trobe a faltar la llana) em serviran d'inspiració per als meus, he de confessar que si es pretenia captar la "força de Frida", almenys es podria haver deixat el borrissol de les aixelles a la model i no limitar-se a espesar-li les celles. Aquesta qüestió no és matèria feminista sinó un acte de respecte a F. Kahlo ja que no deixa de resultar paradòjic que el reportatge es titole La fuerza de Frida, i passe per sobre dels trets que més enfortien la imatge d'aquesta dona com són el bigot, la cella única o el borrissol del cos. Pretendre homenatjar una figura obviant els aspectes "menys" estètics segons els cànons del moment no deixa de ser trist.

Ací vos deixe el vídeo del making of i, més avall, les preses. Si voleu fer una ullada a totes les fotografies piqueu ací.


video





Flor de la vida



La força de Frida



Colors i arrels



Pensant en ell...


4 comentaris:

  1. On hi ha color hi ha vida! Hi ha personalitats el motlle de les quals trencaren quan les feren! Frida no n'és l'exempció i afortunadament la humanitat és hereva del seu llegat.

    ResponElimina
  2. Emili: Totalment d'acord pel que fa als colors i a l'artista, tot i que malauradament la grandíssima part del seu llegat és fruit de la seua turbulenta existència! No deixa de saber-me greu!

    ResponElimina
  3. Mai m'ha atret massa l'estètica Kahlo més enllà del color, eixe color alhora brillant i fosc, alhora lluminòs i fet d'una textura ombrívola. Pel que fa a la col·lecció... cada poc de temps s'intenta recuperar l'esperit de l'artista a través de la fotografia de moda i, personalment, no ho trobe massa encertat. No amb "manequins" amb rostros polits, perfectes, i actituds buides, insubstancials al costat de l'expressió oberta i la mirada directa de Frida.

    Uais, i que conste que res d'això s'aplica a les influències en la fotografia i el disseny de moda. La inspiració és altre tema. (Ara em sembla que he fet un comentari cruel, no sé per què...)

    ResponElimina
  4. LaiO: T'has actualitzat molt ràpidament al bloc XD! Amén al teu comentari! Com diria un dels clàssics APM: "Ole tú!"! Totalment d'acord. Allò del comentari cruel no sé perquè ho dius...XD!

    ResponElimina

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...