dijous, 22 de setembre de 2011

11' 09'' 01


Avui, a la classe de Guió cinematogràfic que imparteix el gran J.Miguel Company, s'ha passat alguns curtmetratges a més dels primers 11 minuts d'Hiroshima mon amour. Dos d'aquests microfilms inclosos a la cinta 11'09 "01 11 de setembre m'han impactat molt gratament... 
Aquesta pel.lícula internacional de 2002 està composada d'11 contribucions de diferents directors, cadascun d'un país distint. Cadascú va oferir la seua visió personal dels esdeveniments que tingueren lloc a Nova York l'11 de setembre de 2001, en ​​un curtmetratge d'11 minuts, 9 segons, i un marc. La idea original i la producció de la pel.lícula foren del productor francès Alain Brigand

Els atacs contra les Torres Bessones van canviar el curs de la Història, cosa palpable en el dia a dia de la política internacional. I el món de l'art no s'ha quedat impassible davant els fets que han mutat globalment la vida a tot el món. En aquest film tenen cabuda les dones de Bòsnia, els exiliats xilens a Londres, els soldats japonesos de la Segona Guerra Mundial, americans de la tercera edat, musulmans als EUA o nens a Burkina Faso i a l'Iran.


Ací vos deixe els dos que passaren a classe junt als apunts que vaig agafar: el primer és de Sean Penn; el segon, de Claude Lelouch.



Ací, al punt inicial hi ha una foscor i unes flors seques (icones de tomba). Al final surt la llum i les flors reviscolen fresques. S'ha produït una seqüència temporal que Penn la dóna per el·lipsi: senyor jubilat que omple el seu temps, fa compres, es passeja, etc. hi ha un despertador que falla i el senyor s'adorm. L'important és el seu estat de jubilat i l'atemptat: allò que provoca és llum en l'experiència del jubilat. El fet de dir que cal llum es contraposa a la tomba com una idea de vida. Hi ha una transformació de la tomba, més que una morta sinó el seu record. Es planteja en termes simbòlics tancar el duel i el ritual de cada dia. Això es disfressa amb un diàleg entre ell i l'esposa absent.El renéixer de les flors fa que el personatge coure consciència de la realitat. La gran història i el gran esdeveniment que obre el segle XXI es pot comptar a través de la petita història. Hi ha una idea de mort que es contraposa a una idea de vida i hi ha una presa de partida dels que suposa aquesta. La superació i el tancament del duel.


Malgrat la seva aparent senzillesa, la idea en termes d'informació és interessant com es subministra a l'espectador (el tir de càmera està en relació al protagonista masculí només quan parla i a més afegeix que viu al costat de les torres, treballa com a guia turístic, ha de portar un grup a les torres, etc.). La vibració del vas en produir-se el xoc dels avions, etc. Com a l'altre curt tenim la percepció de l'atemptat però el protagonista, no. Ella elabora una predicció amb la fi del món arran de la fi de la parella. Hi ha una particular intensitat a causa de la figura de la sordmuda. El que es planteja és relativitzar les coses: no és el mateix una ruptura que la caiguda de les torres i el començament d'una guerra. L'attesa, l'espera del miracle, al final hi ha una reconciliació, idea molt rosselliniana.  

Disculpeu la llargària de l'entrada però em va semblar tan interessant que volia plasmar-ho al bloc.
Què vos semblen els curtmetratges?

8 comentaris:

  1. Només tinga un instant els visualitzaré! Aquell dia a tot el món ens canvià la perspectiva i serà del tot curiós veure eixa perspectiva a través dels ulls d'aquests cineastes!

    ResponElimina
  2. Emili: Ja ens contaràs que en penses al respecte quan els dones una ullada ;D!

    ResponElimina
  3. De principi a fi tot aquell dia va ser terrorífic.
    Al primer curt davant d´un fet tant horrible com el que està succeint unes flors reneixen. Et deixa sensacions totalment contradictories.
    En quant al segon, un acte bonic, la reconciliació, que dins del gran caos dona peu a l´esperança.

    Gràcies per compartir-ho Theresiaaa! :)

    ResponElimina
  4. Héctor: Jo era menuda i molt molt ignorant. La magnitud la vaig comprendre conforme van passar les hores i veient les reaccions dels majors!
    Del curt de Penn és terrorífica la caiguda de les torres que el protagonista no contempla sinó en forma de llum! Impressionant!

    ResponElimina
  5. Caram! De manera que anem a tindre un resum de l'assignatura en línea? Vas a deixar a Company sense treball!! O a qui li haja de substituir en un futur no massa llunyà (ehem... aspiracions... ehem... utopies impossibles...).

    Espere que ja hages vist Hiroshima mon amour. Si no, m'enfadaré ;)

    ResponElimina
  6. LaiO: ais pseudoitaliana, laiO! Ja trobava a faltar els teus comentaris per ací! Insubstituïble Company...sobretot amb la imitació d'Eiji Okada en un francès amb accent japonès XD, encara em cauen les llàgrimes de riure!

    I no em pegaràs perquè ja he vist la pel·li ;D!

    ResponElimina

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...