dimecres, 26 d’octubre de 2011

Històries de por


Sóc masoquista. Sóc masoquista i és quelcom que he comentat diverses vegades a Les deixalles del’arnadí, tot i que més aviat relacionat amb llepolies, règims, exàmens o qüestions de temps. No obstant això, avui presente una nova faceta del meu particular masoquisme: el meu terror a les històries de por.
Sabeu eixa sensació de “si llegeixo aquest conte, si veig aquesta pel·lícula, si escolte aquesta història, etc. vaig a passar-ho mal a la nit però com quelcom m’empenta per a caure en la meua pròpia trampa”?, doncs sóc increïblement propensa a veure’m en aquestes situacions i, més encara, quan s’acosta el Omnia Sanctorum.

Sóc d’aquesta gent que durant el  matí de la nit de difunts es dedica a llegir contes de terror per a després penedir-se durant la nit. Remarque que les històries que m’agrada escoltar/llegir són del caire llegenda tradicional: El monte de las ánimas (Bécquer), La casa del jutge (Bram Stoker) o algunes de tradició oral, etc. Si he de passar por, que siga almenys amb relats de qualitat!

No tinc remei i probablement no el tindré mai en aquest sentit. Això sí, ja a la caiguda del Sol, intente evitar qualsevol conversa al respecte...Jo, com el victorià Víctor van Dort, preferisc cercar el pany de la porta i plegar per no posar-me a embolics!

9 comentaris:

  1. Jo és que sé resistir-me millor a un tros de xocolata que a una pel·li de por... si la pose l'he de veure... però ja fa molt de temps que allunye les tentacions... l'última que vaig veure fou la de la bruixa de blair i perquè em pensava que ja ho tindria dominat amb tantes paròdies com han fet... però de la por i canguelo que tenia a mitja nit agafí matalaf i mantes i em vaig plantar ràpida com un llamp en l'habitació de la meua companya de pis...!!!

    ResponElimina
  2. Com diuen els anglesos You can not scare me, I've got children; Com voleu que m'espanti si em passo la nit caçant monstres ;-)
    La darrera peli de por que vaig veure i em va espantar va ser "Al final de la escalera", tot un clàssic i no aquestes collonades d'ara. Clar, que servidor va posar la primera pedra d'Stonehenge :D

    ResponElimina
  3. Lisa: QUÈ MONA!!! Pobreta! No saps quant t'entenc! Amb la pel·li que dius em va poder la curiositat però, per curar-me en espant vaig fer el que mai s'ha de fer: demanar que me la contaren amb detalls i veure-la "a posteriori", durant el dia. Sóc així de cagarri! XD!

    Alyebard: No sabia pas aquesta frase anglosaxona! M'encanta!!! No he vist aquesta que em dius pero conforme me la pintes (potser en un futur...)! Per a clàssics com Déu mana: The innocents...

    ResponElimina
  4. No hi ha res com vore una pel.licula de por al mateix temps que plou i trona.
    L'altre dia feren a la tele "el sexto sentido", espectacular, ja la he vist varies vegades i es molt bona, te la recomane si no la has vist, lo mal es que després ten vas a dormir i vas per el pasillo cap al dormitori i notes alguna presencia esperant darrer les portes ajajjajaja.

    ResponElimina
  5. Adrián: No, si tens tota la raó: no hi ha res igual (ni que em deixe amb tan mal cos XD). Sí que l'he vista "El sexto sentido", té eixos ensurts esgarrifosos i no és especialment macabra (algun detallet com cert crani obert per darrere) pel que no em desagrada gaire. Tot i que sempre he pensat que "Los otros" és una versió millorada d'aquesta XD! Ja ho sé, una opinió més que qüestionable ;D!
    Tant l'una com l'altra...no et deixa gitar-te agust...

    ResponElimina
  6. "LOS OTROS" també es molt bona, i el "último escalon" de kevin bakon tambe esta molt be, llevat de estes totes les altres que recorde ja son molt roines tant per lo mal fetes que estan com per la cuantitat de sang i visceres que apareixen, son prou desagradables.

    ResponElimina
  7. Adrián: I no t'oblides, ara per ara la quantitat de sang i budells és proporcional a la de sexe i despullats a aquestes pel·lis :S!

    ResponElimina
  8. Ya veo que por aquí también se trata el tema del Día de Difuntos... La verdad que no puedo aportar demasiado en cuanto a cine de terror, lo paso tan mal que prefiero evitarlo. Recuerdo que la última que vi (hace ya algún tiempo) fue la genial "El Gabinete del Doctor Caligari", me parece tremendamente siniestra y por supuesto me hizo pasar miedo. Sin embargo, te apoyo en lo de literatura de terror tradicional como Bécquer, añadiría otros dos clásicos a la lista: Poe y Hoffmann, autores de pasajes realmente siniestros (que a mí personalmente me parece más interesante que los sustos fáciles)

    ResponElimina
  9. Marta Chaves: Yo también lo paso mal y las evito (así como programas que puedan tratar los temas). Personalmente no me causa terror "El gabinete del Doctor Caligari", me hace temblar sí y asusta, pero me fascina en una forma que no me deja el miedo en el cuerpo.
    Gran película, ¡toda la razón ;D!

    ResponElimina

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...