dilluns, 24 d’octubre de 2011

Rapunzel



En una estoneta de descans he pensat dedicar el post d'avui al meu conte "clàssic dels clàssics" preferit: Rapunzel
La història original sembla ser una de tantes arreplegada de la cultura oral pels germans Grimm i, fa poc, adulterada totalment amb Enredados de Disney; bé, adulterada és una forma molt eufemística de dir que del conte s'han quedat amb una torre i una noia de cabells llargs (que sembla una Barbie de cap desproporcionadament gran). 

Nota: em quede amb Pascal, el camaleó....no sé què fa ahi un camaleó, però bé.


Tradicionalment a tots ens ha arribat la versió d'una princesa capturada a una torre per una bruixa on deixa créixer els seus cabells que assoleixen una llargària increïble. Un dia, un príncep a cavall arriba i ella deixa caure una trena per a que el visitant puge. S'enamoren, Rapunzel li conta la seua desafortunada història i ambdós escapen de la torre per enfrontar-se amb la malvada bruixa i així ser feliços per sempre més.

A mi aquesta versió sempre m'ha fet vindre un fum d'interrogants que han quedat esclarits amb la versió original: quina afició de tancar a la xica a la torre? Per què no es talla la trena (puntes obertes a mansalva!)? Per què deixa entrar al primer que passa? Per què no es queda pelada quan ell puja pels cabells? etc.

Doncs bé, aquesta és la versió dels Grimm (fantàstica)...


Una parella que volia un fill vivia al costat d'un jardí envoltat de parets que pertanyien a una bruixa. La dona finalment embarassada, aguaità alguns rapunceles plantats al jardí veí, i els anhelà de forma desorbitada. El seu marit va decidir anar a collir alguns per a ella i acaba enfrontant-se amb la bruixa, la Dama Gother, que l'acusà per robatori. Ell li va pregar pietat, llavors la bruixa li dóna alguns rapunceles perquè se'ls emporti a casa seua amb la condició que el fill que estava esperant la seua dona li fóra lliurat al moment del seu naixement. Ell va acceptar (com si res). 

Nota: En la història original dels Germans Grimm, la mare de la nena té un gust terrible de «Rapunzel» en ple embaràs. Després, la bruixa diu així a la nounada. Un «Rapunzel» en alemany és el mateix que en català es coneix com «repunxó», és una hortalissa comestible per les seves arrels que tenen forma de nap (el nom científic és Campanula rapunculusEl nadó va nàixer, la bruixa aparegué reclamant el que era seu, li posa el nom de Rapunzel i se l'emporta. Quan Rapunzel va acomplir dotze anys, la fetillera la tancà en una torre al mig del bosc. La Dama Gother l'anava a visitar cada dia i li demanava que deixara el seu llarg cabell daurat caure, per després enfilar fins a la torre. («Rapunzel, Rapunzel, deixa el teu cabell caure, així puc enfilar l'escala daurada»). Un dia, el fill del Rei escoltà Rapunzel cantant a la torre, va cercar una porta, però acaba per marxar sense trobar cap manera d'entrar. Tornà a escoltar-la cantar, fins que un dia va poder veure a la bruixa visitant Rapunzel, i d'aquesta manera va aprendre com arribar fins la jove. Li va demanar que deixi caure el seu cabell, va pujar fins on era ella i li va proposar matrimoni (toma ja!). Ella va acceptar (toma ja, doble!). 
Junts planejaren una forma de treure-la de la torre: ell aniria cada nit, evitant a la bruixa que la visitava de dia, i portaria seda, amb la qual Rapunzel teixiria fins a formar una escala. 
La bruixa va descobrir que el fill del Rei estava visitant Rapunzel, el que la va dur a prendre la decisió de tallar-li el pèl i deixar-la en el mig d'un camp desert. Quan el fill del Rei va arribar la nit següent, la bruixa es va ocupar de baixar les trenes fins on estava ell. Quan el fill del Rei es va trobar amb la bruixa a la torre, ella li va dir que mai tornaria a veure a Rapunzel. Desesperat, saltà de la torre, quedant cec per les espines que havia a sota. Va deambular per alguns anys abans d'escoltar la veu de Rapunzel, i la troba a ella amb bessons en braços (em pregunte perquè...). Les llàgrimes de Rapunzel li tornaren la vista, i ell la portà al seu regne, on viviren feliços per sempre més.



Tot element té, en més o menys mesura, certa lògica. Creences folklòriques sovint considerat com a molt perillós per negar a una dona embarassada en qualsevol aliment que ella anhelava. Membres de la família sovint fan tot el possible per assegurar aquests desitjos. Aquestes desitjos per l'enciam i verdures com pot indicar la necessitat de la seva part de les vitamines. 

Algunes versions diuen que la bruixa es va adonar de les visites nocturnes del príncep quan Rapunzel es va provar un vestit i mirant-la li va dir: "Em queda més ajustat pel ventre, per què serà?". Sembla ser que al relat original, les trobades entre el príncep i la donzella de la torre es descriuen en un llenguatge bastant pujat de to.


Prop d'un segle abans, a França, una història similar va ser publicada, anomenada Persinette. Com Rapunzel va fer en la primera edició dels germans Grimm, Persinette es queda embarassada durant el curs de les visites del príncep. 

Rapunzel és rossa en l'original conte dels germans Grimm, de manera que en tots els mitjans es presenta amb el seu llarg cabell daurat.
Probablement, la més antiga variant europea d'aquest conte és Petrosinella, un dels contes napolitans al Pentamerone (1634) de Giambattista Basile.
Italo Calvino inclòs en el seu Contes populars italians una història similar d'una princesa tancada en una torre, El Príncep canari, encara que l'empresonament es va deure a la gelosia de la seva madrastra.


Fer ací una comparació amb la pel·lícula de Disney és un xic innecessari ja que han decidit prescindir totalment de la versió original i derivades per fer el que els ha vingut en gana per aconseguir una major afluència de públic infantil-juvenil-adult.

Si algú de vosaltres vol (re)legir el conte, ací vos deixe la versió dels germans Grimm.

11 comentaris:

  1. Mare de Déu senyor que entradeta més curteta has fet hui...¬¬
    No més he de dir que la peli de Enredados em va agradar molt per que la veu del doblador anglés fou la de Zachary Levi (Chuck).
    Nuri knows best ;)

    ResponElimina
  2. Núria: Uis no se si has vist la resta de contes del bloc, són també minines...No dubte que Enredados t'agradara en eixes condicions XD! Que no em clave amb la pel·li, això sí, però no té molt a veure amb la versió original XD!

    P.S. Ahir a la nit vaig veure una perduda teua! Vols que et telefone o parlem alguna cuseta? ;D!

    ResponElimina
  3. Com m'agraden les teves tornades als orígens dels contes.
    Vull destacar vàries coses. L'edat dels 12 ( iniciàtica i la més baixa que permetia el cànon de l'esglèsia pel matrimoni) L'embaràs de bessons( en moltes cultures un signe de connexió cel-terra), i que les princeses que tenquen en torres sempre acaben o prenyades (Danae) o revelant misteris ( Santa Bàrbara).
    Apa que m'he quedat descansat :D

    ResponElimina
  4. Alyebard: Molt agraïts dels teus apunts! No sabia pas allò de que els bessons eren un signe de connexió entre el cel i la terra!!! :D!!!
    Salut!!

    ResponElimina
  5. Només has de pensar amb Càstor i Pol·lux ( un era humà l'altre diví) ara no recordo quin d'ells. El meu cervell va al relentí avui.

    ResponElimina
  6. Alyebard: el diví era Pòl·lux, tot i que també se li vaconcedir al divinitat a Càstor. Però he comprovat que els rivals, Idas i Linceu, no eren d'origen celestial (tot iq ue algunes versions remotes diuen que eren descendents de Zeus, ¿?). Bon repàs de mitologia grega :D!

    ResponElimina
  7. "Sembla ser que al relat original, les trobades entre el príncep i la donzella de la torre es descriuen en un llenguatge bastant pujat de to" NORMAL!!! totes les nits vinga anar i tornar... seria per a alguna cosa més que parlar del temps, hehehe.
    Els apunts d'Aylebard són molt interessants! m'ha cridat especialment l'atenció l'explicació dels bessons-unió cel i terra... i sí, està molt xulo quan tornes a parlar des contes.
    ps: jo he vist la de Disney... i em va agradar.. :$ tot és posar-se... cada cosa té el seu moment i el teu bloc ens dóna la pujada de nivell que tota realitat necessita... ocasionalment, clar.

    ResponElimina
  8. Lisa: m'encanta veure't per ací :D!
    Jo no tinc res en contra de la de Disney perquè dins del seu gènere doncs, no està malament. I ja et dic que Pascal, el camaleó em fa gràcia (com diu Núria que escriu més a dalt: "Els camaleons també tenen dret!")

    No sabia pas que agradaven les entrades dels contes, la veritat. Les he seguit perquè ja que havia començat doncs, tire endavant. M'alegre que vos agraden!

    Una besada molt forta ;D!

    ResponElimina
  9. Gràcies Lisa que algú trobi interesant alguna aportació meva ;-)
    Sobre el tema dels bessons en les primeres societats havia de sorpendre molt el neixament de dos sers iguals sense una intervenció divina. I la versió disney no està gens malament, per a ser Disney. Però sempre m'han agradat més on es mata al llop o la iaia de la caputxeta que les versions ensucrades. Crec que els contes en les societats de transmissió oral del coneixement tenien un paper didàctic i iniciador.
    Apa un altre totxo :D

    ResponElimina
  10. Confieso que a mí también me gustan mucho tus entradas sobre el origen de los cuentos, son realmente interesantes, por no decir lo que te documentas para redactarlas, que también hay que valorarlo(y eso que era un momento de descanso!!) Yo también soy partidaria de llegar más allá y de analizar los relatos tradicionales o sus elementos. Se suelen descubrir simbologías que antes estaban muy asentadas pero que a nosotros se nos escapan por completo. Sin ir más lejos, en muchos de los relatos populares recogidos por los hermanos Grimm se repite la confrontación ciudad-bosque, como la oposición entre la civilización/razón y lo salje/irracional...Quizá este ejemplo sea uno de los más evidentes, pero sin duda estos cuentos tradicionales están plagados de dobles sentidos de origen cultural, lo que sin duda los enriquece.
    Espero que vengan más como ésta ;)

    ResponElimina
  11. Marta Chaves: ¡Me alegra que a ti también te gusten ;D! Siempre he sentido cierto morbillo por la pervesión original de los cuentos (instinto humano, al fin y al cabo). ¡No me había parado a ver las confrontaciones de las que hablas, son geniales! Si es que se le puede sacar de todo, :D. ¡Fantàstic ;D!

    ResponElimina

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...