dimarts, 18 d’octubre de 2011

Relacions 2.0





Diumenge passat es va estenar al Centre Municipal Bernat i Baldoví (anteriorment el Cine Lido, tan de bo tornara a ser-ho...) Relacions 2.0
Aquest documental relaitzat per Mari Redondo i Eugeni Alcañiz mostra com han evolucionat les relacions a distancia en els últims 30 anys mitjançant un paral·lelisme entre la correspondència dels progenitors d'Eugeni durant el servei militar del seu pare el 1978 i la pròpia realització del documental, amb videoconferències entre ell mateix i Mari durant la seua estança a Bogotà.

El migmetratge fou, si més no, encisador! Un dels majors mèrits, aconseguir concentrar en 46 minuts dues relacions a distància amb 3 dècades de distància i evocar tan diverses emocions a l'espectador en aquest mateix temps! 

L'entrada amb catifa vermella, la presentació i l'acomiadament acabaren d'adobar-ho! El cine Lido s'omplí de gom a gom i personalment, com molts dels assistents, em va emocionar el fet de poder tornar a veure cinema a aquesta sala (tot i que va mancar la dona de la rebequeta venent llepolies al pis de dalt per acabar d'arrodonir-ho tot XD!). 


Vos prohibeixo que passe pel post sense veure el documental! El teniu avall i no hi ha excusa!





P.S. Per a més ressenyes visiteu el bloc de L'Últim Toc Teatre.

7 comentaris:

  1. Hola Theresia, te he fet cas i he vist el docu, genial, abans de la fotografia tenia afició al video i als muntages i edicio de video i te he de dir que he vist molts migmetrages i curtmetrages per la xarxa i este em pareix el mes orignal i innovaor de tots, el format es sencill a la vegada atractiu, lo de sencill entre cometes perque per a fer el docu hauran necesitat molt de temps i molts colaboraos.
    mentres el miraba no distinguia la ficció de la realitat, fins i tot el final el desconcerta un poc, em pareix mes que un docu un treball social bonisimmmm, inclus el vore cares de sueca conegudes el fa dubtar de la ficció, per lo tant me quede amb les dos opccions, ficció i realitat.
    per cert el teclat de la xica en la última escena es un teclat de edició de video, m`ha fet gracia vorel perque fa anys volia comprarmen un.
    De segur que el docu guanya molts premis, me he quedat fascinat.
    Terhesia igual apareixen comentaris repetits, he escrit varies vegades perque sempre en dona un error molt raro, estic intentanto de nou.

    ResponElimina
  2. No he vist el documental. Supose que, en el fons, tot és comunicació. Canvien els formats, es manté el fons.
    El continent serà més bonic o més lleig, però el contingut segueix sent el més important.

    ResponElimina
  3. Adrián:Primer que tot, gràcies per fer-me cas XD! Efectivament, Mari està amb un teclat d'edició! A mi també m'agrada el món de l'edició i el muntatge ;D! La confusió entre realitat i ficció fa que estiga al gènere del fals documental, m'encanta!
    Estic d'acord: mereix guanyar molts premis ;D!


    Josep: Té gràcia, no sé si ben bé et refereixes a les relacions a distància o a la realització del documental en sí, supose que al primer, però estaria d'acord amb tu en ambdós casos ;D!

    ResponElimina
  4. Aprofitaré la meva convalescència per veure'la a bocins. Llavors te'l comento. Però els pocs minuts que he vist m'han agradat.

    ResponElimina
  5. Alyebard: m'alegre que t'agrade! Ja ens comentaràs! Que et millores!

    ResponElimina
  6. Estimada Teresa no saps com m'he alegrat de saber que tu també estàs enganxada als blogs. Et deixe l'enllaç al que faig amb la meua germana, i t'afegiré als meus preferits quan descobrisca com reecuperar el que he perdut amb la nova imatge del blog.

    Et llegiré i et seguiré.

    http://vidapervida.blogspot.com

    ResponElimina
  7. rosa roig, manola roig: Rosa! No sabia que en tenies un (i encara menys amb la teua germana, què canya!).
    Ara mateix li done una ullada i el pose a la meua llista!

    Una besada!

    ResponElimina

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...