dimecres, 23 de novembre de 2011

Back to the future




Si hi ha alguna cosa que em fascina de la fotografia és la capacitat de recreació d'ambients...potser per això m'encisen les fotografies vinculades amb el pictorialisme (Peach Robinson o Cameron) o l'apropiacionisme (Levine o Morimura)!

Irina Werning és una fotògrafa de Buenos Aires que va llençar fa un temps el projecte Back to the future. Aquest consisteix simplement en l'enviament d'una fotografia antiga de qualsevol persona a Werning, i aquesta la pren com a referència per a recrear-la amb el mateix protagonista però, evidentment, a l'actualitat.
Ara per ara du ja la segona entrega de Back to the future.

Em sembla un projecte entranyable i de molta qualitat amb resultats impressionants en alguns casos.

Què en penseu? Li enviarieu una fotografia vostra?

A mi m'encantaria!

10 comentaris:

  1. Jo li enviaría la meua foto de menuda en la mar juant en l'arena i amb el gorro al cap. M'encanta ixa foto :D

    ResponElimina
  2. Núria: Em sona d'alguna cosa XD!!! I no li enviaries la de l'espelma llegint un llibre? Estàs tan mona!

    ResponElimina
  3. Com a idea és molt divertida, però em faria mitja por que les fotos que m'aprecio de la meva infantesa sortís jo tal com sóc ara. No sé si aguantaria l'efecte del pas del temps. I n'hi ha una que ja no es podrà fer mai. Falta gent. :(

    ResponElimina
  4. Alyebard: Vols dir? Seria molt nostàlgic! I també tinc que hi ha fotografies en les que gent que apareix ja no està, ja ens agradaria que poguera immortalitzar més que la imatge.

    ResponElimina
  5. Sincerament, el resultat és el·logiable. M'encanta. Ara he fet una mirada per la resta de projectes i he descobert CHINI!!! No crec que tinga cap fotografia que m'agradés emular ara per ara, amb aquest careto. Una cosa és el projecte aquelld'interpretar un personatge, i altre el de representar-se a un mateix en aquells anys en que encara no era un cas perdut! La fotografia també capta l'ànima, recordem-ho!

    ResponElimina
  6. LaiO: Jo sí tinc una pensada quan era menuda: duia dues coletes i un vestit de color maduixa. Estava a la casa d'estiu de la meua àvia, a l'entrada uqe tenia un roser. M'grada perquè el color és de "fotografia vella" jajaja! No sigues ximple! Segur que tens fotos genials, i amb disfresses que és el millor XD!

    ResponElimina
  7. Oh... Quina moneria d'evocació: una mini-Tereseta amb pirris i un vestidet color maduixa!! El cert és que el filtre "fotografia vella" aconsegueix un efecte automàtic en el nostre cervell. Com que fa molt de temps que tinc abandonades les meues col·laboracions per ací, ahí va un regalet. Prova'l, de veres que els resultats paguen la pena: http://pixlr.com/o-matic/

    ResponElimina
  8. LaiO: Ale! Ara he estat fent el pavo amb el programa en comptes de fer la feina que tocava, a tu què et sembla? Gràcies pel present! Per cert, avui he vist un programa fet per dos espanyols que anaven amb interrail per Europa: París, Brussel·les, i un parell més en 9 dies. Si t'imagines com de mal ho feien els tipets! Ahi fa falta gent de categoria com nosaltres XD! (enserio, ho faríem millor que aquests!

    P.S. No et penses que era tan mona XD!

    ResponElimina
  9. Mmm... Dedicar-nos a muntar "documentals" de viatges... Mira si m'agrada la idea que no m'importaria que el meu careto quedés immortalitzat audiovisualment. Per cert, parlant de moments dignes de documental: he sopat al xinès més cutre d'Espanya. És subterrani i es troba a Madrid; ja et contaré en persona l'experiència, que és només part d'una jornada completíssima.

    ResponElimina
  10. LaiO: aquest dimecres em fas cinc cèntims!!! Això s'ha de contar amb un te a la mà!!!

    ResponElimina

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...