dijous, 27 de gener de 2011

Doble celebració

 
Avui és el meu aniversari i, per fi, he finit el darrer dels exàmens d'aquest quadrimestre! Al meu parer aquests són motius de pes per a celebrar!
A migdia he dinat amb uns companys de classe d'Història de l'art i m'han cantat un Aniversari feliç davant d'una pizza enorme de xocolata Nutella i Lacasitos (està filmat). Supose que la gràcia està en que la cançó ha sonat més aviat a un grup processional que no pas un aniversari XD! Ha estat molt divertit! Aquest cap de setmana m'escaparé de la rutina de l'estudi d'enclaustrament i dilluns que ve començaré les noves assignatures: Història de l'Art Bizantí, Història de la Fotografia, Modes de representació al cinema espanyol contemporani, etc.
La veritat és que les agafe amb moltes ganes!

Després de tot el dia estic rebentada i no tinc grans idees per escriure una entrada massa atractiva així que només plasme els meus motius de content i espere tornar de nou al ritme habitual de publicació!

Bon cap de setmana a tots!
 

dijous, 20 de gener de 2011

Exàmens

He triat aquesta imatge per a avui perquè expressa molt bé com em sent ara mateix després d'haver fet 6 exàmens i en vista a 3 que em queden (dos d'ells seguidets per qüestió de minuts) amb un parell de treballs.
El millor és que es pot interpretar de dues maneres: jo com a Mickey Mouse patint pel que vindrà o jo com a botxí del Mickey Mouse perquè ja no em trobe als meus cabals.

Ànim a tots els que esteu com jo!

dilluns, 17 de gener de 2011

Llet fresca


M'encantaria tindre un got per beure llet com aquest!

Descansant una mica de la pintura espanyola del segle d'or...


dissabte, 15 de gener de 2011

Poppea


La dama de la fotografia representa a Popea, emperadriu de Roma.
L'he escollida per parlar d'una de les meues passions: l'òpera, tot i que abans faré una petita explicació de la imatge treta de la web de l'artista Erwin Olaf on la podreu contemplar en tots els seus detalls a la sèrie Royal blood. Aquesta sèrie tracta de personatges reials o que han estat a prop del poder i que han mort tràgicament. Per al que no ho sàpiga Popea va faltar en rebre una puntada del seu marit, l'emperador Neró, quan estava embarassada; el fill també va morir del colp. A totes les fotografies hi ha una atmosfera blanca i pulcra a imitació marmòria esguitada per gotes escarlatines. No m'havia fixat fins avui que la sang a la imatge de Popea està a l'entrecuix.

Doncs bé, Popea és la protagonista de L'incoronazione di Poppea, la darrera òpera de Claudio Monteverdi i una de les meues preferides! Fou estrenada el 1642 a Venècia i està basada principalment en els Annals de Tàcit.
L'argument és molt simple: Popea és una dona ambiciosa que vol arribar al poder coronant-se emperadriu per la qual cosa s'ha de desposar amb Neró. El fet que estiga ja casada amb Otó no és cap problema doncs el refusa sense problemes fent prometre a l'emperador que farà tres quartes parts del mateix amb la seua dona Octàvia. L'emperadriu demana ajut al filòsof Sèneca (nota: jo no sé perquè sempre que pense en ell em ve al cap la cara de Punset) que en l'intent de persuadir a Neró serà condemnat a mort. És aleshores quan Octàvia ordena a Otó assassinar a Popea, el qual ho intentarà vestit amb les robes de Drusil·la que està enamorada d'ell. L'aparició de la divinitat de l'Amor (Deus ex machina) impedirà el crim i durà a l'exili a Otó, Octàvia i Drusil·la.
Així Popea és coronada emperadriu i es tanca l'òpera amb el Pur ti miro, un duet, si més no, preciós que consagra el triomf de l'amor, tot i que és a costa de la virtut.

El final real ja el sabeu, però això és altre conte. No direu que la història no té substància...

Ací vos deixe un vídeo amb un trailer de la versió de René Jacobs,  la qual m'agrada molt i bé, depenent d'escenes, resulta com a poc una posada en escena molt particular (especialment la de la dida en el seu Hoggi sarà Poppea):


Nota: Necessitava descansar d'estudi i treballs.

diumenge, 9 de gener de 2011

Maquetant les deixalles



El passat divendres vam quedar amb uns amics a Alzira (cau de raboses...) i entre cerveses l'Ablau, un d'ells, em va dir que havia hagut de fer un petit treball de maquetació per tal de tindre una primera presa de contacte amb el programa InDesign. Així doncs havia escollit Les deixalles de l'arnadí per dur-lo a terme i em va fer tant de goig que li vaig demanar que me'l duguera! L'he pujat i ací està! M'encanta com ho ha plantejat. Tot, incloses gairebé totes les planes de publicitat, està d'allò més ben acurat i encertat! Moltes gràcies a l'Ablau! Espere que vos agrade tant com a mi!
Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...