dilluns, 28 de febrer de 2011

Cortesia de Montt


Ja sabeu que ara per ara em resulta impossible fer un seguiment del bloc com a mi m'agrada però per tal de que no siga una etapa de sequera total avui vos deixe una vinyeta del dibuixant xilè Alberto Montt
El seu humor tot junt amb la seua crítica  mordaç m'entusiasmen. Podeu visitar diàriament el seu bloc Dosis diarias, el qual teniu inclòs al meu blogroll.
Espere que vos agrade tant com a mi!

dimarts, 22 de febrer de 2011

Desbordament total


Abans que començar he de confessar que em sent d'allò més agraïda a un parell de comentaristes del bloc que m'han comunicat que trobaven a faltar les meues entrades. Moltes gràcies!

Com que avui tinc el dia lliure, bé, en realitat tinc classe però per motius de salut, que malauradament no puc aliviar amb te!, he decidit quedar-me a casa fent feina i descansar una mica. Així doncs  aquest és el meu descans i aprofite per comunicar perquè no podré seguir durant aquest segon quadrimestre el ritme blocaire de l'anterior. Per a fer-ho més gràfic, ho he exemplificat amb la fotografia que teniu a dalt:
El plànol subjectiu, és a dir, el focus al qual miren les raboses, sóc jo temerosa d'abaixar de l'arbre. I les raboses són treballs, horaris, avaluacions, lectures, etc. (podeu escollir quina és què, tot i que personalment preferisc aquesta grisenca i blanquinosa de davant per representar els treballs). 

Mai m'havia enfrontat amb un horari tan mal fet i a tants treballs. No trobe gaire temps de descans durant la setmana llevat de les hores de dormir o el dimarts de matí i el cap de setmana el meu cos reacciona dormint una quantitat d'hores molt considerable. D'aquesta manera no puc treure gaire temps per fer una entrada (com les trobe a faltar!) i dissabte o diumenge intente veure alguna pel·lícula, sortir fora de casa i desconnectar-me tot el possible de l'ordinador ja que és la meua eina de treball de dilluns a divendres.
De totes formes i quan m'organitze un poc més potser puga fer un parell setmanals.

Gràcies de nou pels comentaris!
P.S. Disculpeu el desordre i la mala redacció de l'entrada. Està feta a corre-cuita.

divendres, 4 de febrer de 2011

Prinsessen paa Ærten


Ja fa un temps que no publicava cap entrada sobre l'origen dels contes així que avui vos he dut Prinsessen paa Ærten o La princesa i el pèsol, de Hans Christian Andersen. Aquest relat és conegut, no tant com Blancaneus, La sireneta o La bella dorment però a tots, com a poc, ens sona.

Aquest conte també és conegut amb el títol Una veritable princesa i fou publicat el 8 de maig de 1835. A diferència d'altres escrits de final dramàtic d'Andersen com El soldadet de plom (on els protagonistes moren cremats) o La venedora de llumins (on la nena mor de fred), aquesta  història té un final feliç.

A continuació vos deixe una sinopsi de l'argument i les diferents interpretacions que se li han donat...

dijous, 3 de febrer de 2011

La malalta imaginària


Abans que res diré que aquest post és una entrada-teràpia amb un contingut sense cap interès.

En començar el bloc em vaig prometre que no parlaria mai sobre les meues pors per dues raons: la primera, perquè estic segura que és una informació que em deixa a mercé de qui la té i, la segona, perquè no van amb la línia general de Les deixalles de l'arnadí.
Tot i així i com a pròpia teràpia per tal d'exorcitzar-me avui confesse (per als que no em coneixen perquè els que sí estan d'allò més assabentats i els duc ben fregits) que sóc hipocondríaca. 

Sóc conscient que tots sabeu el què és la hipocondria: Preocupació excessiva per la pròpia salut que porta a imaginar patir malalties o atribuir causes greus a qualsevol símptoma detectat o conegut d'altres, etc. però vos faig cinc cèntims de la meua situació actual. Pateixo ansietat (i açò sí que éstà diagnosticat) en finir època d'exàmens, la qual cosa no puc comprendre perquè jo no em pose pas nerviosa però bé, el cas és que açò em provoca marejos, taquicàrdies, migranyes, pressió al cap, no acabe de veure bé (veges tu si serà per la pròpia suggestió), etc. i jo què he de pensar? Vés a saber que tinc al cos! I més o  menys així vaig per èpoques...

Almenys em consola que no he sigut, no sóc, ni seré l'única que la pateix i que n'és ben conscient, ja ho va reflectir Molière a El malalt imaginari...

Entre tota la sèrie de celebritats hipocondríaques el meu preferit, Juan Ramón Jiménez, va deixar escrit al seu diari:

J.R. y yo hemos pasado, cada uno, por una fuerte crisis.
Él de locura, lo mío cáncer. Pero creo que el sufrimiento por lo de él fue infinitamente mayor.

Carlos Barral va esmentar la causa arrel de la hipocondria a un dels seus poemes:

El miedo, tan extraño,
decrépito, infantil, peor que lo temido.

Sobre Marcel Proust es diu que tenia la convicció de que cada dia anava a ser l'últim (que ben mirat podria ser un punt a favor per assaborir millor la vida).

Gabriel García Márquez és un cas especial ja que, en arribar la primavera, patia de "golondrinos" (si algú esbrina com es diu en català que m'ho diga, per favor). A Cien años de soledad, els va atribuir a un dels seus personatges, Aureliano Buendía i a ell no li tornaren a sortir...a veure si en escriure jo aquesta entrada em desapareixen també les neures.

En teniu vosaltres de manies?

dimarts, 1 de febrer de 2011

Babylon Circus


Avui vos presente el fantàstic videoclip Marions nous au soleil, del grup francès Babylon Circus dirigit pel fotògraf Eugenio Recuenco del que ja he parlat en alguna que altra entrada.
Babylon Circus és un grup de Lió fundat el 1995 i format per 11 membres. La banda va començar com un grup de ska, però ràpidament va transcendir el gènere barrejant punk, reggae, rock, swing i jazz. Canten en francès i en anglès, de vegades, barregen els dos a la mateixa cançó (com en aquest cas).
 Marions nous au soleil o Casem-nos en el Sol és una contínua proposició de matrimoni en el que es descriuen diversos llocs per a celebrar l'enllaç (Tahití, Las Vegas, el Sol) i on es fan promeses d'amor etern.
El grup francès no podria haver escollit millor director artístic per a plasmar en imatges la seua composició. Sense abandonar l'essència de circ inherent al nom del propi grup aconsegueix dotar de plasticitat i surrealisme el contingut de la cançó amb recursos que em resulten molt propers a l'estètica Méliès.
Aquest home em torna boja! Com ja va dir LaiO, no sap fer altra cosa que superar-se?
 

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...