dimarts, 24 de gener de 2012

Fum



Salutacions cap al final de l'època d'exàmens a tots els mandrosos!

Els que em conegueu sabeu que tinc una croada especial contra el tabac així que avui vos duc un projecte fotogràfic/campanya d'una de les grans fotògrafes europees: els Smoking Kids (Nens fumadors) de la fotògrafa belga Frieke Janssens.
Les imatges mostren nens actuant com a adults i emprant tots els codis del llenguatge de gestos que acompanya a l'acte de fumar (les mirades perdudes, les calades profundes, la manera sensual de subjectar un cigarret ...). 

El treball de l'artista (una de les fotògrafes publicitàries més conegudes i reclamades d'Europa) és una obstinació personal per prendre partit en la guerra del tabac que creix a Occident des de fa uns quants anys. En la declaració d'intencions que acompanya la sèrie, Janssens es refereix a les queixes dels fumadors que els governs els "tracten com a nens" en prohibir el consum de tabac en locals públics.
Tant a la seva web professional com en el seu perfil social de Facebook, la fotògrafa ha explicat que el detonant de Smoking Kids va ser la difusió a YouTube el 2010 d'un vídeo del nen indonesi Ardi Rizal, de dos anys, que fumava dos paquets de cigarrets al dia amb el beneplàcit del seu pare, que li comprava el tabac.

"El vídeo destaca les diferències culturals entre Orient i Occident i qüestiona les nocions que fumar és una activitat d'adults", diu Jannsens, que va pensar a produir una sèrie de fotos que jugués amb la idea de la "norma social" que fumar és cosa d'adults i, en mostrar a nens fumant, aconseguir un "impacte real sobre l'espectador", obligant-lo a observar "l'acte de fumar en si mateix" sense fer supòsits sobre la persona que fuma.

La sèrie juga amb el glamour retro de l'acte de fumar ("com veiem en Mad Men fumar en un avió o en un restaurant no era inusual") i la cultura al voltant "l'estètica de fumar i la forma particular en la qual gesticulen els fumadors amb les seves mans i postures, cosa que no pot ser negat ". No obstant això a la fotografia, els seus retrats de nens fumant demostren que entre la bellesa i la lletjor de fumar hi ha una prima línia. Per això es va decidir per triar nens i fer-los emular els arquetips adults relacionats amb la cultura de la cigarreta (la vamp, el jazz, l'intel·lectual, el marginal ...).

Comenta Janssens: "Sembla que entre els fumadors socials la temptació de fumar s'ha reduït i alguns fumadors habituals també fumen menys. Acabo de llegir un article sobre la vida nocturna a Gant on assenyalen que la gent, sobretot els estudiants, surten al carrer a fumar i que els no fumadors els acompanyen. Podríem dir llavors que els no fumadors s'adapten millor que els fumadors ". Els canvis socials derivats de les lleis li semblen "molt interessants" i es mostra "totalment d'acord" amb les medidades legals que restringeixen l'ús del tabac. "Els temps canvien fins i tot si el passat, quan tot estava permès, sembla tan romàntic".

Per a tranquil·litat dels lectos assenyale que durant les sessions de retrats de Smoking Kids no es van usar cigarrets ni tabac que van ser substituïts per guixos i barres de formatge. Les volutes de fum són d'espelmes i varetes d'encens. Jannsens va gravar un making off de la sèrie en vídeo perquè es pugui comprovar que els models no van tenir contacte amb el tabac.






Si en voleu veure'ls tots, pique ací baix...

















12 comentaris:

  1. Caram! Estic amb tu al cent per cent! Les fotografies són genials! M'encanta imaginar el que imaginen els artistes com Frieke Jannssens per crear coses tan plàstiques com aquestes capturacions! Són l'essència de l'oració: "Una imatge val més que mil paraules".

    ResponElimina
    Respostes
    1. Sí que són genials! És fascinant com ha aconseguit les postures, gestualitats i expressions dels nens i nenes!

      Elimina
  2. Primero de todo decir, egoístamente, que me alegra ser la primera en poder comentar una entrada tuya. En segundo lugar, creo que es un proyecto muy interesante y que, dejando a un lado la inmejorable estética plasmada en la configuración del encuadre y de las actitudes de los modelos, son imágenes que impactan mucho. Considero que si se tiene algo de sensibilidad estas imágenes son horrendas por la simple posibilidad de que alguno de los niños sea víctima temprana de este vicio. Pero, ¿qué digo? muchos niños (también jóvenes y adultos) son fumadores pasivos y, es verdad, con la nueva ley anti-tabaco parece que nosotros (me pongo de parte de los fumadores pasivos) hemos sabido adaptarnos más rápidamente al retiro de los espacios con humo. En fin... que me enrrollo mucho xD.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Nada Aralius!!! Es genial que te "enrolles"!!!
      Estoy totalmente conforme con tu opinión: muchos de los niños, más allá del caso del indonesio de dos años, son fumadores pasivos durante casi toda una vida, hasta el punto incluso de no molestarles el humo y defender el derecho de los fumadores en los espacios públicos. Es escandaloso.
      Imagina que los fumadores denuncian esta "coartación de la libertad" cuando, en realidad, en el momento que fuman delante de gente a la que le molesta están coartando ellos la de los demás. Y no es una simple molestia o capricho sino una cuestión de salud!

      Elimina
  3. Respostes
    1. Como dicen en mi pueblo: Ací qui no corre, vola! XD!

      Elimina
  4. deu ser la vits cansadaja a estes hores... volia comentar-te: A mi m'agraden les fotos, no m'impacten, m'agradddn.i crec que la sensibilitat que no tenenls d eles tabacaleres tampoc la demostren els artistes.. però clar uns fan unes coses i els altres en fan unes altres...cadascú téun rol i l'artista no pot fer fotos perquè algú deixe de fer una cosa..ha d crear per revolucionar la imaginació, els cossos... no la consciència... la gent en quan s'adona que volen "pegar-li el puro" passa. Molt bona entrada.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Estic d'acord amb allò que dius sobre "quan s'adona que volen "pegar-li el puro" passa.", tens raó. Certament a mi tampoc m'impactaren, almenys en el sentit de colpir la meua consciència. Potser és perquè he nascut en una era de l'explotació dels mitjans d'expressió i estic vacunada contra aquesta mena de producció. Les fotografies són extraordinàries, és una artista molt conscienciada (té una sèrie contra el maltractament animal, de fet)i esclar, l'art sempre ha estat un mitjà de denúncia en qualsevol de les seues manifestacions. Que després assolisquen el seu bojectiu, ja és un altre conte. ;D

      Elimina
  5. M'encanta esta sèrie de fotos. Només les vaig vore vaig dir: a la saca tumblerera!!! Però no m'agrada per la fascinació que provoca la visió del fum, les ones, la seducctora coreografia de les mans del fumador, els llavis, la idea del foc... Res. Gens. Jo, quan veig a un fumador, pense en dents grogues, veus fosques i l'olor... Eixe olor que es queda en l'alé, tan característic, i que li notes a qui siga que ha fumat! No he de dir res a la gent que fuma, tots tenim vicis, i d'alguna cosa ens hem de morir. A més vistos el índex de contaminació de l'aire no sé si hi ha massa diferència entre fer-se un cigarret o passejar per Colón.

    No sabia que la inspiració venia del vídeo d'aquest nen de 2 anys! Quina crueltat! Convertir el nen en un monstre de fira i, damunt, a costa de la seua salut! Ho he pogut veure més que uns segons. Espantòs. Això és el que té de genial la sèrie de fotos: que és fascinantment horroròs. Per cert, no vos falta Marla, d'El CLub de la LLuita?

    ResponElimina
  6. Jajajaja! De fet, la primera vegada que les vaig veure fou en rebloguejar-les del teu tumblr! Ja que comentes què és el que se't passa pel cap quan penses en un fumador només puc donar-te la raó. De fet, un amic em va dir una vegada que havia besat a una xica fumadora i que era tal qual com menjar-se un cendrer...poètic, vaja.
    Respecte al nen indonesi, pense que qualsevol conversió d'un xiquet en monstre de fira és a costa de la seua salut, física i psicològica.
    Adore Marla, de fet, si no l'havera interpretat Helena Bonham Carter no sé qui l'havera pogut encarnar!

    ResponElimina
  7. Has escogido una buena obra, muy cuidada en todos los aspectos y que sin duda
    da mucho pie para el análisis. Yo me quedo con lo grotesco que resulta el conjunto, es desconcertante ver a esos críos con actitudes y gestos propios de adultos.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Desconcertante, tú lo has dicho. Me pregunto porqué la gente que fuma (no toda, evidentemente) se estremece ante unas imágenes así y lo considera una polémica o escándalo, sólo por el hecho que contribuyen a que puedan persistir en el tiempo o por obligarlos a tragar su humo ya deberían reflexionar.

      Pero bueno, hablemos de algo más importante: ¿Cuándo quedamos tú y yo?

      Elimina

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...