dilluns, 18 de juny de 2012

Il corpo delle donne


Il corpo delle donne és un documental de visió obligatòria sobre l'ús del cos de la dona a la televisió en general, exemplificat arrel del cas italià, per Lorena Zanardo i Marco Malfi Chindemi.
La constatació que les dones, les dones reals, estan desapareixent de la televisió i que són reemplaçades per una representació grotesca, vulgar i humiliant la qual cosa suposa la cancel·lació de la identitat però que paradoxalment no suposa una reacció adequada, ni per part de les dones mateixes. El treball arreplega un conjunt esgarrifós d'imatges extretes de programes televisius que, com a poc, pertanyen a un circ de silicona, botox i anti-arrugues per a totes les mirades masculines i femenines: mentre que als primers els causa plaer i crea una ficció aparentment real, a les segones se'ls imposa aquesta mateixa pantomima però que lluny de causar deler angoixa en un intent d'aspirar als cossos que s'exhibeixen als platós. 
Són una utilització manipuladora del cos femení que ha seleccionat Lorena Zanardo per explicar el que està passant no només a qui mai mira la televisió, sinó a qui la mira, però "no veu ".

Ací vos el deixe subtitulat, són sols 25 minuts de durada:



5 comentaris:

  1. Aquest és el tipus de vídeo q ens hauríen d posar en clase d'ètica o el q siga q fan d'alternativa a la religió a les escoles avui, en comptes de Star Wars (sense ànim d'ofendre cap exèrcit de seguidors de la saga). Tinc tantes coses a dir després de veure'l q no sabria per on començar

    ResponElimina
    Respostes
    1. LaiO, per favor, comenta!!! M'encantaria saber tot el que et passa per eixe cabet pensant!!!

      Elimina
  2. Uargh... pos k a una societat masclista hi ha senyals a tot arreu, però la tv, pel seu contingut massiu, proporcionalment ha de contindre una quantitat més visible de trets masclistes. A banda, és un mitjà que, per la seua penetració en la societat, pel poder d'implantació dels seus missatges, per les condicions de visionat, etc. ha demostrat ser altament eficaç com a suport publicitari. I ahí va l'altra: la tv comercial (i segons casos, tb la pública) no és més q un anunci etern, un anunci q vol vendre una dinàmica econòmica i uns valors. I es comet l'error d'associar publicitat amb sexe. Q dic SEXE? Passe q el SEXE venga, però jo no veig q s'use el cos d l'home com el de la dona. No parlem d usar el "sexe", si el q s'usa és el cos femení. La dona no apareix com a "dona", sinó totalment cosificada. El pitjor: s'educa la dona a desitjar eixe cos tant com el desitja l'home. En el cas de l'home, en desitja una com les dels anuncis, però normalment no sent la necessitat de convertir-se en dona. Però per a les dones esdevé alhora un objecte de desig i un IDEAL.

    Buf. I un llaaarg etc de reflexions q no són més q tòpics q han farcit discussions i discussions que tots hem escoltat ja. Per això no vaig escriure més anit ;)

    ResponElimina
    Respostes
    1. Oh moltes gràcies LaiO!!! Ja saps que les teues reflexions i dèries són més que benvingudes ací!!! Amén, amén, amén a tot el que has dit!!! :D!!!
      Bon inici amb el "Uargh"

      Elimina
    2. Q seria dl text sencer sense el "uargh"??? No tindria cap trellat!!!

      Elimina

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...