dissabte, 7 de juliol de 2012

I Petita Crònica




I Petita Crònica a Madrid


Abans de començar a relatar les petites peripècies a la vil·la m'agradaria fer un apunt a tots els que em digueren que passaria una calor insuportable: ací el clima estival fa goig! Res a veure amb la humitat arrossera de Sueca que en només sortir un minut ja t'has de dutxar perquè el "pringue" no l'aguanta ningú. La sequedat és fantàstica: pots dormir per la nit, pots sortir durant el dia (evitant hores com de13.00 a 18.00, com tot) i servidora té el cutis com mai!

El segon apunt va dirigit a la meua àvia: gairebé no duc una setmana a la capital i, segons les seues prediccions, ja m'he trobat a uns quants famosos: José Coronado, Antonia San Juan (que s'aturà a acaronar a Nacha, esclar és internacional), Jordi Sánchez, Ángel Gabilondo i Vicente Aranda.

Des de la meua arribada dilluns passat no he pogut fer un tomb massa turístic però almenys ja em trasllade sola en transport públic (què major!) i m'apanye d'allò més bé per anar i tornar de museus i llocs diversos. Als que em conegueu sabeu que no és una informació gratuïta, que sóc una desorientada i açò té gran transcendència en la meua maduresa personal, XD!
Ahir tot just em vaig moure fins a El Prado per veure El último Rafael. Molt recomanable, sobretot per pintures com Sant Miquel (el de 1518), La Verge del Peix (aquesta de la col·lecció del museu i que podeu veure quan vulgueu) o L'èxtasi de Santa Cecilia, especialment, el retrat de Baldassare Castiglione, no puc expressar ben bé la meravella d'aquesta obra; supose que el seu aprofondiment psicològic només el pot aconseguir una amistat com la que mantingueren pintor i erudit. 

Avui he passejat amb un amic pel Retiro i només parlar-vos dels Jardins de Cecilio Rodríguez on un paó ens ha fet una demostració (especialment del seu backstage) del desplegament de les plomes. El fet de veure caminar lliurement pel jardí a un nombre considerable de paons és, com a poc, exòtic! Visita obligatòria junt amb altres punts dels que ja parlaré ;D!

Des d'ací una esmena especialíssima al meu amic i col·lega Cristóbal R. que m'ha ajudat moltíssim en tota la peripècia madrilenya! Mil gràcies!

2 comentaris:

  1. Xica! I no li digueres a Antonia San Juan que Nacha és una companya de professió, que ha actuat davant la càmera amb tota naturalitat?

    ResponElimina
    Respostes
    1. És que no t'ho perdes: s'aturà ell i un acompanyant, li feren moixaines i xarràrem de gossets (jo pensava: quina pinta té d'Antonia San Juan) i s'acomiadaren. Quan va vindre Emili li vaig comentar, la va veure de lluny i em va dir: Teresa, és Antonia San Juan. Doncs això. Li havera dit que encara tinc el seu autògraf de fa anys :D! Tinc un gran respecte cap al seu treball!

      Elimina

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...