divendres, 23 de març de 2012

Keep calm


Duc més d'una setmana amb un refredat que no té gaire ganes d'abandonar-me. Vos desitge un bon cap de setmana, vosaltres que el podreu gaudir millor!

Vaig a fer-me un te, no em curarà però almenys em relaxa. Què anglès, m'encanta!

dijous, 15 de març de 2012

Galetes


Després de la visita al The Blackmarket (del que vos vaig parlar ací) em vaig dur a casa aquesta monada de penjoll junt a unes arracades de galetes de gingebre! Estan fetes per Daisy de Lamo i la veritat és que feia temps que anava al darrere d'algun detall d'aquests que imiten dolços!

Si també vos agraden aquesta mena de cucades vos recomane les següents webs:


divendres, 9 de març de 2012

Mary & Max




Mary and Max és, sense dubte, una de les millors pel·lícules (d'animació i pel·lícula com a tal, vaja!)  que he vist en la meua vida. 

És un llargmetratge australià fet en stop motion escrit i dirigit per Adam Elliot. Es va estrenar al Festival de Sudance en 2009 i a més de centenars de crítiques molt positives ha rebut diversos premis internacionals. El doblatge està al càrrec per grans personalitats del món de la interpretació australiana com són Toni Collete, Philip Seymour Hoffman, Eric Bana, Barry Humphries i amb narració per part de Bethany Whitmore

L'argument desenvolupa en 1976 la relació amistosa per correspondència entre Mary, una nena de 8 anys australiana i Max, un neojorkí jueu amb problemes de pes i síndrome d'Asperger. Sabeu que no sóc tant d'exposar els arguments per tal de no clavar la pota i així que aneu a veure el film amb la menor nombre d'informació possible sobre la història. Així doncs, expose alguns els motius pels que és imprescindible veure-la:
La narració és impecable (tant en el sentit argumental com en el narratiu), la senzillesa del contingut es barreja amb un detallisme preciosista; la construcció dels personatges està curadament estudiada; l'estudi de la direcció artística en relació al "vestuari", els espais i el cromatisme combinat amb la fotografia (element clau narratiu) és gairebé científic; la fluïdesa amb la que es desenvolupa Mary & Max des dels crèdits fins al darrer plànol i la naturalitat estudiada de cada detall fan del film un diamant en brut.

D'acord amb els crèdits d'obertura, la pel·lícula està basada en una història real. En una entrevista concedida a l'abril de 2009, l'escriptor i director Elliot va aclarir que el personatge de Max va ser inspirat per "una ploma-amic a Nova York que he estat escrivint durant més de vint anys".
La fotografia principal va durar més de 57 setmanes, amb 133 sèries diferents, les titelles, els 212 i 475 accessoris en miniatura ", incloent una en ple funcionament la màquina d'escriure Underwood, que pel que sembla va tenir 9 setmanes per dissenyar i construir."


Ací vos deixe el tràiler, no vos la podeu perdre!

 

Ací vos deixe algunes de les imatges d'aquesta obra mestra!


dimarts, 6 de març de 2012

La recepta




Avui m'he adonat de les ganes que tinc de tornar a publicar periòdicament així que revisant enllaços i material he trobat quelcom que em va encisar des que ho vaig veure: El quadern de visites de Miquel Guillem
Es troba al bloc Con A de Animación i és una creació que considere recull una part important de l'essència de Miquel Guillem, artista i un dels puntals de la meua vida del que he après en tots els aspectes dels que es podia. El seu amor pels viatges, la seua passió per les viandes, la interrelació amb qualsevol oriünd del lloc més la seua originalitat artística estan resumits en aquestes receptes tan idòniament il·lustrades per animadors reputats. Espere que vos agraden...




Salmón con laurel

Seleccionar un buen trozo de salmón o trucha, separar la piel con un cuchillo para poder introducir una hoja de laurel.
Freír en una sartén con aceite de oliva y mantequilla en proporción del 50% y cubrir la superficie del salmón con abundante sal marina gruesa.
Una vez frito, retirar la sal.
Pärn 2010

Chucrut “pardita”


(versión Chucrut VT.lK 35)
Pato 2,4 kg
Cebada en grano 230 gr.
Chucrut 2,2 kg
Colocar todo en una olla con agua y sal hasta tener todo cocido.
.12 de noviembre. 2010. Valencia
.
Traducido por Miquel Guillem
© Dibujos: Priit Pärn y Olga Pärn

Ací vos deixe el pdf per si el voleu desarregar.

diumenge, 4 de març de 2012

The BlackMarket



Salutacions mandroses, avui vesprada de diumenge vos porte un esdeveniment: The BlackMarket!
És  una fira de disseny independent, on es poden comprar objectes d'art per al consum de moda. I el proper cap de setmana 10 i 11 de març acudiré per donat un volt al Carrer San Pedro Pascual 7, a la zona de les torres de Quart. Podreu trobar creacions de Croquette du Almendreque, Porque sueño..., Sabina Blasco o Daisy de Lamo.

Per ací alguns dels expositors i unes fotografies! I, per suposat, el cartell d'aquesta 7ª edició!

Ens veiem el proper cap de setmana!


Per a que no es perdeu...


dijous, 1 de març de 2012

Le Moine


Ahir a la vesprada vaig anar al cinema. Duia setmanes en ganes de veure Le Moine (Dominik Moll) i, a més, vam poder passar a una sessió vespertina amb la sala completament buida per a Emili i per a mi. Bufes roges i fanta de llima. El Paradís, vaja!
Em va semblar una de les pel·lícules més fascinants que he vist mai. A més, la presència i interpretació de Vincent Cassel, pel qui sent una admiració, respecte i amor platònic incondicional, l'acaba d'arrodonir.

La pel·lícula està basada en una novel·la gòtica del mateix títol escrita per Matthew Gregory Lewis (abans d'acomplir els 20 anys i escrita en 10 setmanes!) i publicada el 1796. No vaig a exposar l'argument ací més enllà que es desenvolupa al Madrid del segle XVII, on el caputxí Ambrosio ha esdevingut un popular predicador de la regió en lluita constant contra el pecat i la temptació. La presència constant de la dicotomia interior del monjo entre el bè i el mal amb les seues formes cristianes i la confusió a la que es veu arrossegat fan evolucionar la narració fins al seu desenllaç.

Més enllà del propi contingut de l'argument el que m'ha entusiasmat ha estat tot el que implica la configuració estètica del film: fotografia, vestuari, maquillatge, perruqueria i direcció artística; i, dins d'aquestes, l'emprament d'una iconografia estudiada en els personatges més extraordinaris (no voldria dir massa per no contar res). Per això recomane parar atenció a la darrera aparició femenina de la pel·lícula, al quadre format per Antonia i sa mare a la cambra d'aquesta, els tapissos, el dosser, la textura del vestit de la jove. Marc directament inspirat als olis de Velázquez. O bé, qualsevol plànol enquadrat al monestir de Santes Creus ja paga la pena. La pel·lícula és una joia visual.

Considere que és de visió imprescindible per a historiadors i apassionats de l'art (sense comptar els cinèfils). Ací vos deixe el tràiler:

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...