diumenge, 15 de juliol de 2012

II Petita Crònica



II Petita Crònica a Madrid

Aquesta setmana he estat en llocs tan fantàstics (i perdoneu el meu entusiasme que peca de cursi) que la II Petita Crònica esdevindrà més aviat una enumeració que una crònica per tal de no allargar-me massa.

M'he fet el carnet de la Biblioteca Nacional i he tingut la sort de treballar i passejar-me per les seues sales (especialment la Sala Goya). És impressionant i no sols pel seu contingut documental sinó per la quantitat d'art que exhibeix: retrats dels premis Cervantes, escultures de Josep Piquer o una gran quantitat de llenços d'Antonio Muñoz Degrain (Sala Cervantes). Evidentment, tornaré en el temps d'estança que em resta.

També vaig tornar a El Prado i vaig visitar les sales del segle XIX, ais! Tan de bo estiguera a Sueca (:P)...I el Museu del Romanticisme! Considerablement desconegut aquest darrer és de visita imprescindible, sobretot perquè està concebut d'una forma molt didàctica. Perquè no em deixaren ja que si no m'haguera passat la vesprada amb els jocs interactius que hi ha al finalitzar la visita... És una petita joia. 

Avui mateix he estat al Museu Lázaro Galdiano, una de les dues col·leccions privades d'art més importants d'Espanya (i que servidora té la vergonya de'admetre que no coneixia). No només hi ha una magnífica col·lecció de pintura (entre la que es troba El Conjur o L'aquelarre de Goya, Meditacions de Sant Joan Baptista de El Bosco o el retrat de Góngora de Velázquez) sinó també gran quantitat d'arts sumptuàries, estampes, documentació, escultura, etc. (per no parlar de l'edifici en sí). He acabat tan marejada passant la vista de peces a frescos que he perdut l'oremus!

El planning d'aquesta setmana pot variar, com tot, però servidora pretén plantar-se en El Museo del Traje de Madrid per a veure XV años sin Gianni. Homenaje a Gianni Versace i el Thyssen, per tal d'admirar la seua meravellosa col·lecció permanent i la temporal exposició sobre E. Hopper!

En fi. Que conste que ací està la referència a les activitats més "culturals" però em deixe un gran llistat de llocs on també he estat i coses que he fet i que, potser ja faré una entrada especial per a ells! Bona setmana!


P.S. El quadre de dalt és un retrat de Juan Marsé fet per Gonzalo Goytisolo, exposat a la BNE i que em va impactar gratament!

dissabte, 7 de juliol de 2012

I Petita Crònica




I Petita Crònica a Madrid


Abans de començar a relatar les petites peripècies a la vil·la m'agradaria fer un apunt a tots els que em digueren que passaria una calor insuportable: ací el clima estival fa goig! Res a veure amb la humitat arrossera de Sueca que en només sortir un minut ja t'has de dutxar perquè el "pringue" no l'aguanta ningú. La sequedat és fantàstica: pots dormir per la nit, pots sortir durant el dia (evitant hores com de13.00 a 18.00, com tot) i servidora té el cutis com mai!

El segon apunt va dirigit a la meua àvia: gairebé no duc una setmana a la capital i, segons les seues prediccions, ja m'he trobat a uns quants famosos: José Coronado, Antonia San Juan (que s'aturà a acaronar a Nacha, esclar és internacional), Jordi Sánchez, Ángel Gabilondo i Vicente Aranda.

Des de la meua arribada dilluns passat no he pogut fer un tomb massa turístic però almenys ja em trasllade sola en transport públic (què major!) i m'apanye d'allò més bé per anar i tornar de museus i llocs diversos. Als que em conegueu sabeu que no és una informació gratuïta, que sóc una desorientada i açò té gran transcendència en la meua maduresa personal, XD!
Ahir tot just em vaig moure fins a El Prado per veure El último Rafael. Molt recomanable, sobretot per pintures com Sant Miquel (el de 1518), La Verge del Peix (aquesta de la col·lecció del museu i que podeu veure quan vulgueu) o L'èxtasi de Santa Cecilia, especialment, el retrat de Baldassare Castiglione, no puc expressar ben bé la meravella d'aquesta obra; supose que el seu aprofondiment psicològic només el pot aconseguir una amistat com la que mantingueren pintor i erudit. 

Avui he passejat amb un amic pel Retiro i només parlar-vos dels Jardins de Cecilio Rodríguez on un paó ens ha fet una demostració (especialment del seu backstage) del desplegament de les plomes. El fet de veure caminar lliurement pel jardí a un nombre considerable de paons és, com a poc, exòtic! Visita obligatòria junt amb altres punts dels que ja parlaré ;D!

Des d'ací una esmena especialíssima al meu amic i col·lega Cristóbal R. que m'ha ajudat moltíssim en tota la peripècia madrilenya! Mil gràcies!
Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...