dilluns, 25 de març de 2013

Thank you


Buona sera!

Avui vos duc un capítol de Hora de aventuras, una sèrie de d'animació demencial (totalment dirigida a adults).
Entre tots els capítols (d'una durada de 10 minuts) hi ha un que em sembla una joieta i que, la veritat, s'allunya de la tònica general: Thank you.
Vos recomane el seu visionat!

Besos mandrosos!



dimecres, 13 de març de 2013

Audrey



Bon dia!

Abans que res, ja sé que els mitjans de comunicació han estat bombardejant amb aquest tema la setmana passada (o l'altra). No obstant això, no podia deixar de dedicar un post a un anunci tan ENCISADOR!
Com supose, i no aniré errada, que molts ja l'heu vist, tot i així:

Ja fa 20 anys ençà que Audrey Hepburn va deixar aquest món. No sols va deixar pel·lícules memorabilíssimes sinó que va establir un nou prototip de bellesa que marcà la diferència entre les volumètriques pin-ups com Bettie Page o Marilyn, ja que Hepburn era molt prima, no gaire alta i de somriure tímid. Es va distingir per la seua discreció i elegància, tot un encant, vaja! 
És per açò que la marca britànica de xocolata Galaxy l'ha ressuscitada en un anunci publicitari ubicat ala Itàlia dels 50 mitjançant una doble i tècniques digitals. En ell, Audrey es troba atrapada en un autobús turístic al acosta d'Amalfi perquè un accident amb un fruiter que ha escampat la mercaderia per l'asfalt impedeix el pas del vehicle. És aleshores quan apareix un atractiu conductor amb un descapotable que s'atura al costat de la seua finestreta i la convida a dur-la. L'actriu baixa i, posant-se al seient de darrere davant la sorpresa del xic, agafa un tros del xocolate anunciat.

No és el primer anuncia post-mortem de la celebritat(de la marca roba GAP ja la va aprofitar)  però sí el més aconseguit. 

Així doncs, vos deixe l'anunci ací baix:


dilluns, 11 de març de 2013

Tweed run


Salutacions!

Aquesta setmana he descobert una iniciativa fantàstica: el tweed run.


El Tweed Run, és un passeig amb bicicleta en grup a través del centre de Londres, en què els ciclistes han de vestir amb roba tradicional britànic de ciclisme, particularment amb pantalons bombatxos de tweed. Qualsevol bicicleta és acceptable en el Tweed Run, però, òbviament són preferibles aquelles bicicletes clàssiques d'època. El primer Tweed Run es va dur a terme a Londres el 24 de gener de 2009 i fou organitzat pel London Fixed Gear.


A juny hi haurà una a Madrid, així que ja sabeu: http://tweedridemadrid.com/

Ací vos deixe una petita guia per vestir a l'estètica britànica de l'època :D!


dijous, 7 de març de 2013

El camino de la espada




Situada a una Espanya del 2015, El camino de la espada és una distòpia ubicada a un futur immediat, conseqüència directa de la crisi que actualment pateix el país, fruit d'un sistema caduc, la mala gestió i la constant corrupció. Vaja, qualsevol semblant amb la realitat és pura coincidència!
Allunyada del perfil distòpic de Un món feliç o Farenheit 451, l'autor presenta una societat esclavitzada on els bancs han deixat d'acumular immobles per a explotar als propis ciutadans en un règim de treballs forçats a canvi de deixar-los les vivendes. Entre la censura, la repressió bancària-empresarial i l'asfíxia social, Riambau Berenguer ens presenta a Martín, un professor d'història que combina la tasca universitària amb la docència de l'esgrima a una acadèmia heretada de la tradició familiar. De cop i repent, just quan Martín veu com l'acomiaden de la universitat i com el banc comença a assetjar-lo, descobrirà l'existència d'un club secret al marge de la llei que organitza duels a espasa...

El plantejament del país dut al pitjor extrem a causa de l'actual crisi, la informació dosificada mitjançant les planes del la premsa repartides al llarg de la trama, la descripció d'espais familiars a València i les peripècies del protagonista, fan del primer llibre de Riambau Berenguer, una lectura interessant i atractiva!

Us convide a que entreu a la seua web i que es féu amb l'obra just picant ací.

dimarts, 5 de març de 2013

TIERRA SECA




Tierra Seca

"El aumento de los beneficios y la competitividad entre las grandes multinacionales, obliga a una explotación intensiva de la sociedad y su entorno, lo que lleva al agotamiento de los recursos y la desigualdad. Tierra Seca, una tierra que no produce nada."


Aquest curtmetratge és creació de dues ments preclares del sud de les que podem esperar grans coses: David Heredia, i Juan Francisco Blanco Jiménez. Està filmat a El Arrecife i classificat com a gènere històric/documental, la qual cosa és més que significativa donat el seu contingut.
Del polsim alçat pel pas dels tractors per un camp àrid, estèril de fruits i de terra seca, sorgeixen dues veus sota barrets de palla a través pels que es filtren petits raigs de Sol. Són exposicions de les actuals circumstàncies, el western d'avui, a cadascú com les viu, construïdes per treballadors, sense cap additiu demagògic ni enginys lèxics. L'única concessió literària esta concedida amb l'excel·lent tria de El canto de la Sierra (1988), de José Domínguez Muñoz "El Cabrero".

Estan participant al http://www.jamesonnotodofilmfest.com/, concretament piqueu ací.





dissabte, 2 de març de 2013

Lettera 22


Imatge extreta del tumblr Baul de perdularia, un microblog-magatzem-bagul desastre (en el millor dels sentits) d'imatges i vídeos molt recomanable!

Bon cap de setmana!
Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...