dimecres, 28 d’agost de 2013

Good guys



Açò és fantàstic!

Parle molt seriosament. M'encanta quan surten vídeos provocadors per tal d'explotar comercialment un producte i que, no sols aconsegueixen arribar a tot el món sinó que aconsegueixen alçar un flemàtic debat al seu voltant que només dóna més difusió al producte en qüestió.

És el cas de Blurred Lines, una cançó de lletra execrable acompanyada d'un videoclip igualment miasmàtic. És de Robin Thicke i compta amb la col·laboració de T.I. i Pharrell.

Part de la lletra és aquesta: 

You the hottest bitch in this place

One thing I ask of you
Let me be the one you back that ass to
Go, from Malibu, to Paris, boo
Yeah, I had a bitch, but she ain't bad as you
So hit me up when you passing through
I'll give you something big enough to tear your ass in two
Swag on, even when you dress casual
I mean it's almost unbearable
In a hundred years not dare, would I
Pull a Pharside let you pass me by
Nothing like your last guy, he too square for you
He don't smack that ass and pull your hair like that

Bla bla bla ...

Per a mi és complex decidir que és pitjor de tot, si la lletra, si el fet que les xiques apareguen despullades amb una intencionalitat totalment sexista, si els ridículs balls (perquè mira que són ridículs) que els fan fer, etc. No sabria per on començar.

El millor és que sóc una de tants milers que no havera sabut de qui era la cançó (em sonava la melodia) ni res de res. El problema és el de sempre: quelcom censurable pel tracte de la dona surt al carrer i alça rebombori. Si ho deixem passar és greu pel que fa a l'admissió del producte com a tal però aconseguim no donar-li difusió. A l'inrevés, bé, és el que tenim ara per ara. Fixeu-vos que jo mateix estic fent un post al respecte! Això sí, el faig perquè m'encanten les seues paròdies...

Ací vos deixe la meua versió preferida per Mod Carousel amb Caela Bailey, Sydni DeverauxDalisha Phillips:



Més avall podeu trobar la versió original així com la versió "censurada" del mateix autor. Sé que les buscareu sinó les haveu vist ja (cosa fàcil després del rebombori amb la Miley Cyrus) així que les deixe.


dilluns, 12 d’agost de 2013

Love of pugs

Aquest dibuix tan fantàstic és de Gemma Correll!

Que gaudiu d'una bona vesprada ;D!

diumenge, 11 d’agost de 2013

Fallen Princesses

 


Salutacions!

No sé què tinc que quan algú es dedica a reinterpretar les princeses Disney em torne boja perduda! M'encanta! És quelcom que m'entusiasma, ja siga per a bé o per a mal.

La qüestió és que m'han arribat (molt afortunadament) les images de Fallen Princesses, un projecte de l'artista candiense Dina Goldstein, en el que els finals feliços de la Ventafocs, Ariel, Bella i companyia se'n van en orris després de l'idealitzat final que tots coneguem.
Blancaneus esdevé una mestressa de casa amb quatre fills escandalosos i un príncep absorbit per la cervesa i la televisió, la Ventafocs es troba immersa en una depressió que ofega en l'alcohol d'un bar de carretera, Bella intenta fer honor al seu nom a colp de bisturí i la Caputxeta Roja es troba atrapada en una malaltia obesa de tant de cruspir-se el menjar ràpid que duia per a sa iaia.
D'una forma més dramàtica veiem en plena sessió de quimioteràpia a Rapunzel que s'ha quedat calba, Jasmine armada en meitat d'un conflicte bèl·lic, la Bella Dorment...dormint en un geriàtric on el seu príncep pinta canes i a la sirena Ariel com a espectacle d'un aquari.
La inspiració d'aquestes curioses versions ve de l'obsessió de la filla de Goldstein per les princeses i el fet que li fos diagnosticat càncer a la seua mare. «Les dues coses van xocar i van fer que em preguntés com seria una princesa si hagués de bregar amb malalties, problemes econòmics o senzillament amb el pas del temps», ha declarat l'artista.

Em fa especialment gràcia que, en cercar les imatges de Goldstein, he trobat altre projecte anomenat de la mateixa forma però on les princeses estan literalment "Fallen"! El podeu veure picant ací.

A la propera promet portar-me millor i oferir un post amb l'obra per a Disney d'Anne Leibovitz.

Ací baix teniu la resta.

Que passeu bon diumenge!


dimecres, 7 d’agost de 2013

Marràkeix


Bona vesprada mandrosil!

Dic bona vesprada per dir alguna cosa ja que el ponent que hui fa a Sueca esdevé més insuportable, si cap, l'agost valencià adobat amb la nostra típica humitat arrossera. En fi. Un estiu a Sueca sense queixar-me públicament de la calor no és un estiu.

Fa una setmana vaig estar de viatge amb Emili al Marroc. Tinguèrem la grandíssima sort de tindre uns amfitrions de primera com Núria i Natanael que ens dugueren per tot arreu i ens descobriren els contrastats racons de la terra que tant va encisar als vuitcentistes. Estiguèrem a l'acolorit Marràkeix, el genuí Taroudant, l'enorme ciutat portuària d'Agadir, la platja verge i l'interminable oceà Atlàntic de Massa, a més d'altres poblets més menuts.

A més a més, podem presumir de gaudir de l'autèntic Marroc ja que menjàrem els típics tajins elaborats per una cuinera marroquina, visitàrem el mercat setmanal de Taroudant ("secció d'oportunitats", inclosa), assistírem a un hammam autèntic (no pas a un occidentalitzat) on vaig patir l'exfoliació corporal més corrosiva de ma vida (també la més eficaç) i visitàrem raconets tan curiosos com una de les cooperatives d'oli d'Argània.

De les fotos que vaig fer em quede amb aquesta de la dona venent ventalls de vímet pels carrerons de Marràkeix. És una ciutat molt turística però trobe que la imatge que teniu a dalt és altament atemporal (anem a obviar els turistes de darrere de la dona) i, de totes totes, és un quadre que, m'agrada pensar, es trobarien Delacroix o Fortuny en el seu dia.



Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...