diumenge, 16 de febrer de 2014

La partitura de l'Infern



Bona nit mandrosil! 

Com que aquesta notícia no podia deixar d'aparèixer al bloc però, com que estic de feina fins al coll, he pres part del text del diari La vanguardia per a poder plasmar el que a mi em sembla, una emocionat i entranyable notícia del món de l'Art.

Una blocaire i el seu company han rescatat una melodia oculta en el famós tríptic del Bosco El Jardí de les delícies, pintat entorn de l'any 1500, i que s'exposa al Museu del Prado de Madrid traslladant a notació moderna la partitura que apareix en el panell dret (L'infern) i que està escrita al cul d'un dels homes castigats per Satanàs.
Així ho explica l'autora del descobriment, graduada en una doble titulació de música i informàtica per la Universitat Cristiana d'Oklahoma: "Luke i jo estàvem observant El Jardí de les Delícies del Bosco i vam descobrir, per al nostre goig, la música escrita a la part posterior d'un dels molts habitants torturats del panell de la dreta de la pintura, que pretén representar l'infern". Segons explica ella mateixa, tots dos es van posar mans a l'obra en transcriure les notes a un pentagrama actual, "suposant -afegeix - que la segona línia està en to de Do, que és l'habitual en els cants de l'època".

El resultat és una melodia inquietant que ella mateixa ha gravat en una versió de piano i pujat posteriorment a la xarxa. "És literalment una 'cançó del cul ' de més de 600 anys, des de l'infern ", fa broma . 
Encara que de forma lúdica i sense cap pretensió, potser aquests dos estudiants hagin tret a la llum un dels secrets ben guardats del misteriós tríptic del pintor holandès del segle XVI , que sempre ha estat objecte de debat entre molts historiadors de l'art. O potser tot sol es quede en anècdota. De fet, l'Infern, el tètric panell en el qual apareix la partitur , també és conegut com L'infern musical, ja que es poden observar molts instruments de l'època transformats en eines de tortura. Sembla que El Bosco va voler associar la música al pecat o la tortura encara que es desconeix el per què. Gràcies a aquests estudiants nord-americans, almenys ja podem donar ales a la nostra imaginació i posar banda sonora a la tortura de cinc-cents anys enrere.

Després de publicar aquest article, el lector Santiago Quesada va apuntar a aquesta redacció que els estudiants d'Oklahoma no són els únics que s'han inspirat en aquesta curiosa partitura. Atrium Musicae de Madrid, el conjunt de música antiga de la família Paniagua que va desenvolupar bona part de la seva carrera en els anys setanta, va publicar el 1978 'Codex Glvteo', publicat per Hispavox i, pel que sembla, mai reeditat en format digital. La portada del disc era el detall del quadre que il·lustra aquest article i el grup el va dividir en dues parts: natja I i natja II. El resultat és una interessant recuperació de música medieval i renaixentista espanyola amb tocs contemporanis i ple, és clar, d'humor .


4 comentaris:

  1. Sólo puedo decir: fascinante. Le añade aún más encanto a la obra de El Bosco, ya de por sí muy especial y enigmática. Genial el texto :) Por cierto, yo me enteré por un artículo en Cultura de El País, también recomendable. Ánimo con el trabajo!!

    ResponElimina
    Respostes
    1. El Bosco es un personaje que logra inquietarme, fascinarme, causarme admiración y asustarme, debe de ser lo que llaman "lo sublime"
      ¡Gracias por los ánimos!¡ Ahora, sábado noche, voy a ponerme con trabajo porque esta tarde no he podido hacer nada :S! ¡Queda pendiente un encuentro para tu "Chocolate"!

      Elimina
  2. Cuándo quieras! Tengo ganas de que lo veamos juntas :)
    Avísame cuando estés más libre.

    ResponElimina

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...