diumenge, 29 de juny de 2014

Els meus amors platònics



Salutacions,

Tothom ha escoltat algun cop el concepte d'amor platònic. La primera volta que em vaig trobar amb aquesta idea fou quan una amiga em va explicar que s'havia enamorat "platònicament" del porter de futbol Cañizares en veure'l plorant després de la pèrdua de la Champions contra el Bayern. Em va deixar bocabadada.
L'amor platònic, òbviament derivat de les teories de Plató, és un tipus d'amor caracteritzat per la seua manca de sexualitat. És sovint un amor idealitzat, impossible o romàntic, que no arriba a la parella rea. Per al filòsof, l'amor era una via cap al coneixement, ja que estimant les coses belles tot el món podia copsar la idea abstracta de bellesa, una de les més altes jeràrquicament al món intel·ligible, i així arribar al saber. Diu a El Banquet:

"A continuació ha de considerar més valuosa la bellesa de les ànimes que la del cos, de manera que si algú és virtuós de l'ànima, encara que tingui un escàs esplendor, li ha de ser suficient per estimar-lo, cuidar-lo, engendrar i cercar raonaments que puguen millorar els joves, perquè siga obligat, una vegada més, a contemplar la bellesa que resideix en les normes de conducta i a reconèixer que tot el bell està emparentat amb si mateix, i consideri d'aquesta manera la bellesa del cos com una cosa insignificant".

Diuen que l'amor platònic és més freqüent a l'adolescència però a títol personal, trobe que és una ximpleria.
Els meus amors platònics tenen la seua gràcia perquè sempre han estat personatges. M'explique. Ni actors, ni cantants, ni coneguts, ni demés històries: personatges. Jo no em vaig enamorar platònicament de Johnny Depp sinó de Jack Sparrow, ni de Jonathan Rhys Meyers sinó del seu Enric VIII (puntualitze: primera temporada).

Malgrat deixar-me algun de segur, els meus amors platònics han estat:

-Jareth (David Bowie a Labyrinth)
-Etienne Boisset (Guillaume Canet a Vidocq)
-Jack Sparrow (Johnny Depp a Pirates of Caribbean)
-Jan Vermeer (Colin Firth a The girl with a pearl earring)
-Enric VIII (Jonathan Rhys Meyers a The Tudors)
-Hank Moody (David Duchovny a Californication)
-Thomas Culpeper (Torrance Coombs a The Tudors)
-Walter Klemmer (Benoît Magimel a The pianist)
-Theon Greyjoy (Alfie Allen a Game of Thrones, ja sé que és molt patètic)
-Sherlock (Benedict Cumberbatch a Sherlock)

Avui, quan he fet el repàs de la llista dels meus amors platònics, m'he adonat que tenen quelcom en comú: o bé són personatges dolents dignes de menyspreu o bé són bergants als que poc els importa el que hi ha més enllà de la idea de l'atracció. No havia caigut fins ara.

El primer personatge del que em vaig enamorar platònicament (i perdudament) fou Jareth, l'antagonista de Laberynth. Fou exactament als 12 anys i recorde que vaig estar penjada del rei dels goblins durant mesos. Sense dubte m'atreia la idea de que el dolent tinguera certa debilitat per la protagonista malgrat tot el poder que ostenta, sobretot tenint en compte que Sarah (Jennifer Connelly) és una cria al seu costat. Arrogant, prepotent, cruel i ambiciós. Em va fascinar. La diferència d'edat és quelcom que no vaig reparar al seu moment però ara m'adone i trobe que és digne d'anàlisi. La relació que s'estableix entre els dos personatges encara aconsegueix mantindre'm intrigada encara a dia d'avui.

Aquesta escena va quedar gravada a foc en la meua memòria. Esclar jo la vaig veure doblada i recorde com deia: "Témeme, ámame, haz lo que te digo y yo seré tu esclavo"/ "Just fear me, love me, do as I say and I will be your slave".


Veient-la ara vull matisar quelcom: no sé com no em van tirar enrere les malles de Bowie. Cosa terrible on les haja! Per l'amor de Déu! No sé com no acabàrem traumatitzats!

Ací deixe dues escenes més que m'encisen de la pel·lícula:

 

2 comentaris:

  1. De tots els amors platònics jo només et salvaria Sherlock i Jack Sparrow

    PD: Eren els anys 80, veure homes amb malles no era tan descabellat
    PD2: Et recomano aquest article del tipo de la brocha sobre la peli

    ResponElimina
    Respostes
    1. Et sorprendrien els meus gustos XD! Sempre que al grup de gent que m'envoltava li agradava un jo no prestava cap atenció i a l'inrevés.

      PD:No dic que fóra descabellat sinó terrible.
      PD 2: El llegiré de seguida ;)!

      Elimina

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...