diumenge, 29 de juny de 2014

Els meus amors platònics



Salutacions,

Tothom ha escoltat algun cop el concepte d'amor platònic. La primera volta que em vaig trobar amb aquesta idea fou quan una amiga em va explicar que s'havia enamorat "platònicament" del porter de futbol Cañizares en veure'l plorant després de la pèrdua de la Champions contra el Bayern. Em va deixar bocabadada.
L'amor platònic, òbviament derivat de les teories de Plató, és un tipus d'amor caracteritzat per la seua manca de sexualitat. És sovint un amor idealitzat, impossible o romàntic, que no arriba a la parella rea. Per al filòsof, l'amor era una via cap al coneixement, ja que estimant les coses belles tot el món podia copsar la idea abstracta de bellesa, una de les més altes jeràrquicament al món intel·ligible, i així arribar al saber. Diu a El Banquet:

"A continuació ha de considerar més valuosa la bellesa de les ànimes que la del cos, de manera que si algú és virtuós de l'ànima, encara que tingui un escàs esplendor, li ha de ser suficient per estimar-lo, cuidar-lo, engendrar i cercar raonaments que puguen millorar els joves, perquè siga obligat, una vegada més, a contemplar la bellesa que resideix en les normes de conducta i a reconèixer que tot el bell està emparentat amb si mateix, i consideri d'aquesta manera la bellesa del cos com una cosa insignificant".

Diuen que l'amor platònic és més freqüent a l'adolescència però a títol personal, trobe que és una ximpleria.
Els meus amors platònics tenen la seua gràcia perquè sempre han estat personatges. M'explique. Ni actors, ni cantants, ni coneguts, ni demés històries: personatges. Jo no em vaig enamorar platònicament de Johnny Depp sinó de Jack Sparrow, ni de Jonathan Rhys Meyers sinó del seu Enric VIII (puntualitze: primera temporada).

Malgrat deixar-me algun de segur, els meus amors platònics han estat:

-Jareth (David Bowie a Labyrinth)
-Etienne Boisset (Guillaume Canet a Vidocq)
-Jack Sparrow (Johnny Depp a Pirates of Caribbean)
-Jan Vermeer (Colin Firth a The girl with a pearl earring)
-Enric VIII (Jonathan Rhys Meyers a The Tudors)
-Hank Moody (David Duchovny a Californication)
-Thomas Culpeper (Torrance Coombs a The Tudors)
-Walter Klemmer (Benoît Magimel a The pianist)
-Theon Greyjoy (Alfie Allen a Game of Thrones, ja sé que és molt patètic)
-Sherlock (Benedict Cumberbatch a Sherlock)

Avui, quan he fet el repàs de la llista dels meus amors platònics, m'he adonat que tenen quelcom en comú: o bé són personatges dolents dignes de menyspreu o bé són bergants als que poc els importa el que hi ha més enllà de la idea de l'atracció. No havia caigut fins ara.

El primer personatge del que em vaig enamorar platònicament (i perdudament) fou Jareth, l'antagonista de Laberynth. Fou exactament als 12 anys i recorde que vaig estar penjada del rei dels goblins durant mesos. Sense dubte m'atreia la idea de que el dolent tinguera certa debilitat per la protagonista malgrat tot el poder que ostenta, sobretot tenint en compte que Sarah (Jennifer Connelly) és una cria al seu costat. Arrogant, prepotent, cruel i ambiciós. Em va fascinar. La diferència d'edat és quelcom que no vaig reparar al seu moment però ara m'adone i trobe que és digne d'anàlisi. La relació que s'estableix entre els dos personatges encara aconsegueix mantindre'm intrigada encara a dia d'avui.

Aquesta escena va quedar gravada a foc en la meua memòria. Esclar jo la vaig veure doblada i recorde com deia: "Témeme, ámame, haz lo que te digo y yo seré tu esclavo"/ "Just fear me, love me, do as I say and I will be your slave".


Veient-la ara vull matisar quelcom: no sé com no em van tirar enrere les malles de Bowie. Cosa terrible on les haja! Per l'amor de Déu! No sé com no acabàrem traumatitzats!

Ací deixe dues escenes més que m'encisen de la pel·lícula:

 

dilluns, 23 de juny de 2014

Els meus noms



Salutacions molt molt mandrosils,

Avui estic especialment desficiosa (com a la fotografia que em vaig fer a la nova biblioteca de Sueca mentre treballava). He d'acabar una part d'un treball i ganes, el que se'n diu ganes, en tinc ben poques. I ací està la bona qüestió: quan més feina i menys temps, entrada que va al bloc. Malgrat tot, no és gaire llarga no elaborada.
Enguany ha estat un curs ben particular i, entre totes les coses que puc treure, em quede amb la quantitat de títols nobiliaris sense reconèixer que m'han donat i que mai m'havien dit. De segur que algun em deixe però ja els posaré conforme em vinguen al cap.

1. Bicho delicioso
2. Mechero
3. Arma letal
4. Buena (jure que em digueren açò com a "bona persona", no estic gens d'acord però em va arribar)
5. Pequeña
6. Kalo
7. Kalín
8. La que no vino a la cena (eixe nom el vaig tindre durant dos mesos fins que ens vam conèixer la xica a la que suposadament anava a trobar a un sopar i jo)
9. Salvatge
10. Miss ataques
11. Demonio
12. Doña histérica
13. Animal de bellota (aquest no és d'enguany però LaiO sap que em va arribar al cor quan m'ho va dir a una classe de Comunicació Audiovisual)
14. Aviadora
15. Revolucionària
16. Gos verd ("Contan-te a tu conec a 4 gossos verds", foren les paraules textuals)
17. Danae
18. La del Tirant de Laertes
19. La jueza Alaya
20. Innocent (aquest és el més gràcia m'ha fet de tots)
21. Nimue
22. Guinevere
23. Dragón encantador
24. Pequeña ingenua
25. Mina Harker
26. Barbie
27. Maléfica
28. Salmonete
29. T. de W. (només les inicials)
30. La musa de l'Averno
31. I el que més m'agrada de tots i que al meu oncle Carles sempre li agrada recordar: Ignorant.

Bon vespre!

P.S. Ara de nit he recordat les coses que m'han dit enguany i que PER RES DEL MÓN m'havera esperat escoltar mai (ni per les persones en qüestió ni dirigides cap a mi)!

1. Qué flaca estás
2. Mi media Teresa
3. Estàs consumida
4. Si t'aprimes més de perfil no se't veurà
5. ¡Come!
6. No t'aprimes més!
7. Estàs malalta?
8. Estàs malalta.

Estes dues últimes no estan repetides ja que la primera persona pensava que estava malalta i l'altra ho donà per suposat.

Bona nit!


dissabte, 14 de juny de 2014

Nymph()maniac




Joe: "They said that love was the secret ingredient in sex, but for me, love was just lust with jealousy added; everything else was total nonsense. For every hundred crimes committed in the name of love, only one is committed in the name of sex".



 

dilluns, 2 de juny de 2014

4 anys



Salutacions mandrosils!

Avui Les deixalles de l'arnadí fa 4 anys però, trencant amb la tradició de posar una imatge de Fantasy he optat per escollir una il·lustració de Forges en relació a l'esdeveniment històric que ha tingut lloc aquest matí a l'estat espanyol.
Ahi va la corona volant. Potser a un cap, potser passarà pel damunt? El que resulta impossible és obviar un succés d'esta magnitud a un país que es troba en un moment tan convuls com és el nostre.

Que tingueu una bona setmana!
Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...